Hi ha una l\u00ednia molt fina entre el periodisme combatiu i el cunyadisme d\u2019esquerres amb
compte verificat. \u00c9s el cas Fonsi Loaiza. Aquesta l\u00ednia s\u2019ha anat esborrant tuit a tuit fins
a convertir-se en una pr\u00e0ctica que ja no busca escatir responsabilitats ni fer llum, tal
com s\u2019espera d\u2019un periodisme comprom\u00e8s, sin\u00f3 apuntalar un prejudici. Aquell que
retrata el RCD Espanyol i la seva afici\u00f3 com un col\u00b7lectiu essencialment sospit\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n
El curr\u00edculum de Loaiza \u00e9s conegut. Periodista i investigador, doctor en comunicaci\u00f3,
autor d\u2019assaigs sobre el poder, el futbol, la corrupci\u00f3, el masclisme. Fins aqu\u00ed, tot b\u00e9. El
problema no \u00e9s l\u2019agenda, la qual compartim, sin\u00f3 el m\u00e8tode. \u00c9s a dir, la facilitat amb
qu\u00e8 una an\u00e8cdota es converteix en doctrina i un element fora de context en prova
definitiva. El resultat \u00e9s una mena d\u2019\u201cantifeixisme\u201d pr\u00eat-\u00e0-porter que, a l\u2019hora de la
veritat, \u00e9s m\u00e9s pericof\u00f2bia que una altra cosa. I, com acostuma a passar amb els
productes prefabricats, ni alimenta ni nodreix el debat p\u00fablic. \u00c9s insubstancial.<\/p>\n\n\n\n
Repassem el patr\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s persistent i pedag\u00f2gic. Quan un aficionat llen\u00e7a una
ampolla (un acte individual, condemnable i sancionable) Loaiza respon amb una
narrativa total d\u2019\u201cestan protegidos y no les pasa nada\u201d, i remata titllant d\u2019\u201cenerg\u00famen\u201d
l\u2019entrenador de l\u2019Espanyol, Manolo Gonz\u00e1lez, per suposadament \u201cexcusar\u201d uns \u201cultras
fascistas\u201d que ell mateix etiqueta sense base. Per\u00f2 l\u2019ampolla la llen\u00e7a una persona
ubicada just al cant\u00f3 oposat de la grada d\u2019animaci\u00f3, on efectivament s\u00ed hi ha alguns
elements ultres, i Gonz\u00e1lez no excusa res, simplement contextualitza les provocacions
pr\u00e8vies de Gazzaniga, que ell sap perfectament d\u2019on venen. Convertir aix\u00f2 en apologia
\u00e9s fer trampes amb el llenguatge i, sobretot, amb els fets.<\/p>\n\n\n\n
El segon moviment del \u201cm\u00e8tode\u201d \u00e9s la connexi\u00f3 for\u00e7ada. Un acte puntual en un espai
privat, com la presentaci\u00f3 a l\u2019Antiga F\u00e0brica Damm del llibre d\u2019un conegut perico
(exl\u00edder del que fou en el seu moment el principal partit de l\u2019extrema dreta a
Catalunya) apareix empaquetat per Loaiza com si hagu\u00e9s comptat amb la
\u201cconniv\u00e8ncia\u201d del club, tot i saber que el RCDE no hi tenia cap vinculaci\u00f3. Durant l\u2019acte,
alguns habituals del folklore reaccionari van proferir crits d\u2019apologia nazi, fet que
provoca la denuncia i condemna des de moltes esferes de l\u2019entorn perico. Si b\u00e9 \u00e9s cert
que alguns periodistes van donar-hi legitimitat a l\u2019acte amb la seva desafortunada
pres\u00e8ncia, d\u2019aqu\u00ed a atribuir-hi implicaci\u00f3 institucional hi ha un abisme. La difer\u00e8ncia es
veu quan comparem maneres de treballar. El periodista Jordi Borr\u00e0s, referent en
l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019extrema dreta, va abordar aquell episodi amb el rigor que cal exigir,
identificant l\u2019autor dels crits de manera individual i, el m\u00e9s significatiu, retuitant un
compte antifeixista perico que tamb\u00e9 denunciava els fets. Aquesta \u00e9s una bona praxi.
Separar responsabilitats, evitar generalitzacions i donar visibilitat a les veus
antifeixistes del m\u00f3n perico, en lloc de convertir-ho tot en munici\u00f3 per a un relat
preestablert.<\/p>\n\n\n\n
Un tercer pas, m\u00e9s pintoresc, \u00e9s el malabarisme sentimental. Posar al mateix pla uns
insults a Piqu\u00e9, reprovables al mateix nivell que qualsevol insult a un estadi, i la feina
m\u00e8dica de la seva mare atenent i salvant la vida a un aficionat perico que havia resultat
ferit greument en l\u2019atropellament del derbi a Cornell\u00e0 la temporada 2024\/2025. No hi
ha cap relaci\u00f3 entre una cosa i l\u2019altra. Una \u00e9s un comportament inapropiat a la grada, i
l\u2019altra \u00e9s l\u2019exercici exemplar d\u2019una metgessa. Barrejar-ho per extreure\u2019n una conclusi\u00f3
moral sobre tota una afici\u00f3 \u00e9s, simplement, for\u00e7ar els fets fins a fer-los dir el que no
diuen. S\u00f3n coses diferents. Punt.<\/p>\n\n\n\n
Un altre element, realment delicat, \u00e9s l\u2019acusaci\u00f3 lleugera a joves jugadors quan
expressen opinions sobre temes socials que els toquen de prop. \u00c9s el cas d\u2019Omar El
Hilali, un jove de vint-i-pocs anys, nascut a l\u2019Hospitalet i fill de migrants marroquins,
que parla sovint amb una naturalitat desarmant sobre integraci\u00f3, estigma i pertinen\u00e7a.
En una entrevista llarga i matisada, El Hilali explicava que la majoria de migrants venen
a guanyar-se la vida honestament i que massa sovint tot un col\u00b7lectiu queda tacat per<\/p>\n\n\n\n
les actituds d\u2019una minoria. Ho deia amb el bagatge de casa seva, del seu entorn i
d\u2019hist\u00f2ries viscudes de ben a prop. El problema arriba quan d\u2019aquesta entrevista se
n\u2019arrenca un sol tall i es presenta com si fos la prova que \u201ccompra el discurs de
l\u2019extrema dreta\u201d. Sense context, sense escoltar la resta de l\u2019entrevista i sense tenir en
compte la traject\u00f2ria personal d\u2019un nano que sap perfectament qu\u00e8 \u00e9s que et mirin
malament nom\u00e9s per l\u2019aspecte o el cognom. Aix\u00f2 \u00e9s exactament el contrari del que
hauria de fer alg\u00fa que presumeix de combatre relats t\u00f2xics. No \u00e9s den\u00fancia, \u00e9s
manipulaci\u00f3, i el resultat \u00e9s que un jove que parlava des de l\u2019experi\u00e8ncia i la
vulnerabilitat queda exposat i caricaturitzat. Si realment volem que els joves
futbolistes parlin sense por sobre q\u00fcestions socials, cal deixar espai per als seus
matisos i aprenentatges. Convertir una frase en dogma, o en prova d\u2019adhesi\u00f3
ideol\u00f2gica, \u00e9s un c\u00e0stig per a la sinceritat i un incentiu perqu\u00e8 callin. Que jugui a
l\u2019Espanyol no hauria de ser mai el pretext per llegir el que diu amb ulleres de sospita.
\u00c9s una premissa elemental que, segons qui, nom\u00e9s recorda quan li conv\u00e9.<\/p>\n\n\n\n
A aquest esquema s\u2019hi afegeix una altra pr\u00e0ctica recurrent, la que converteix una
escena ir\u00f2nica i humor\u00edstica en mat\u00e8ria inflamable. \u00c9s el que va passar amb Pere Milla
despr\u00e9s de participar en una edici\u00f3 especial del programa d\u2019humor Perico que vola.
Durant l\u2019espectacle, un espectador va fer una pregunta evidentment humor\u00edstica sobre
a quin jugador del Bar\u00e7a trepitjaria, i Milla va seguir el joc dient que trepitjaria Yamine
Lamal. Els presentadors ja van advertir, mig en broma i mig en serio, que algun mitj\u00e0
aprofitaria aquell gag per manipular-lo. El que no podien preveure \u00e9s que qui ho faria
no seria un mitj\u00e0 culer ni sensacionalista, sin\u00f3 el mateix Loaiza, in the flesh. Un parell
de dies despr\u00e9s, una fotografia de Milla amb l\u2019alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol,
feta aleat\u00f2riament a una Cavalcada de Reis, es convertia en combustible per a un tuit
que suggeria una mena de conniv\u00e8ncia ideol\u00f2gica entre un gest espontani, una broma
d\u2019escenari i l\u2019afinitat pol\u00edtica d\u2019un tercer. Aquesta manera de construir relats a partir de
casualitats socials, gags descontextualitzats o fotos de comprom\u00eds mostra fins a quin
punt Loaiza no busca descriure fets, sin\u00f3 alimentar un fil narratiu que ja porta escrit
abans de mirar qu\u00e8 ha passat. I en som ben conscients que Albiol \u00e9s una figura pol\u00edtica
que promou discursos xen\u00f2fobs i excloents. Precisament per aix\u00f2, centrar el focus en
l\u2019an\u00e8cdota d\u2019una fotografia casual amb Milla, en lloc d\u2019afrontar el contingut real del
seu missatge pol\u00edtic, \u00e9s pura demag\u00f2gia. Reduir el debat a una imatge fortu\u00efta, en
comptes de q\u00fcestionar les implicacions dels seus posicionaments p\u00fablics, no nom\u00e9s
desvia l\u2019atenci\u00f3 del que \u00e9s substantiu, sin\u00f3 que contribueix a construir relats for\u00e7ats o
malintencionats que trivialitzen all\u00f2 que realment importa.<\/p>\n\n\n\n
Tot aix\u00f2 es fa especialment agre quan apareix una constant que es repeteix sempre en
la mateixa direcci\u00f3. Quan el relat exigeix soroll, hi ha soroll. Quan el relat exigeix
silenci, s\u2019imposa el silenci. Un dels episodis m\u00e9s flagrants \u00e9s el que va patir Daniela
Caracas en un derbi femen\u00ed, amb tocaments expl\u00edcits i un insult LGTBI-f\u00f2bic en directe,
visibles per tothom i enregistrats sense marge d\u2019interpretacions. El cas reunia tots els<\/p>\n\n\n\n
elements que Loaiza sol convertir en campanya: viol\u00e8ncia sexual i LGTBI-f\u00f2bia, agressi\u00f3
sexual, discriminaci\u00f3, poder esportiu, desigualtat i un entorn medi\u00e0tic disposat massa
sovint a mirar cap a una altra banda. En qualsevol altre context, hauria estat munici\u00f3
per a un fil de condemna, una den\u00fancia en\u00e8rgica i una lectura pol\u00edtica del que implica
que una jugadora se senti amb prou impunitat per agredir-ne una altra a la gespa. Per\u00f2
aqu\u00ed el volum baixa fins a desapar\u00e8ixer. La jugadora agressora porta la samarreta
adequada i l\u2019agredida no forma part del relat \u00fatil, i de sobte tot all\u00f2 que te\u00f2ricament
\u00e9s intolerable esdev\u00e9 secundari o directament invisible. \u00c9s en aquesta abs\u00e8ncia
calculada on es veu la costura del comprom\u00eds impostor. La indignaci\u00f3 \u00e9s disponible
quan refor\u00e7a la tribu i s\u2019apaga quan la comprometria. El comprom\u00eds de veritat exigeix
coher\u00e8ncia, fins i tot quan incomoda. L\u2019oportunisme no.<\/p>\n\n\n\n
I aqu\u00ed no es tracta d\u2019exculpar res ni ning\u00fa. L\u2019Espanyol, com qualsevol club amb molta
massa social, t\u00e9 llums i ombres. Hi ha racisme, hi ha masclisme i hi ha viol\u00e8ncia al
futbol, i aix\u00f2 inclou el RCDE com inclou la resta. Tamb\u00e9 hi ha feixistes a l\u2019entorn perico,
no \u00e9s cap secret, es veuen i es fan notar, ocupen espais quan poden i intenten
convertir episodis concrets en aparador. No cal disfressar-ho de marginalitat ni fer
veure que no hi s\u00f3n. Alhora, \u00e9s just recon\u00e8ixer que, encara que l\u2019organitzaci\u00f3 per
plantar-los cara sigui irregular i sovint poc estructurada, hi ha una voluntat clara de
den\u00fancia, hi ha veus que no callen i hi ha aficionats que es posicionen obertament
perqu\u00e8 a la seva grada no s\u2019hi normalitzi el feixisme. Tamb\u00e9 hi ha decisions
institucionals que, amb encerts i errors, han sancionat i identificat responsables quan
ha calgut. Tot aix\u00f2 forma part de la mateixa realitat i s\u2019ha d\u2019explicar amb la mateixa
franquesa amb qu\u00e8 denunciem les ombres. Perqu\u00e8 la criminalitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva no
nom\u00e9s \u00e9s injusta, tamb\u00e9 \u00e9s \u00fatil als qui volen capitalitzar el victimisme i presentar-se
com perseguits. El que cal \u00e9s nom i cognoms, context i perseveran\u00e7a, i una posici\u00f3
clara que no blanquegi els qui s\u2019apropien de l\u2019escut per fer soroll. L\u2019estigmatitzaci\u00f3
d\u2019un col\u00b7lectiu sencer no \u00e9s una soluci\u00f3, \u00e9s gasolina per al feixisme, l\u2019alimenta i el fa
cr\u00e9ixer precisament en els espais on volem reduir-lo.<\/p>\n\n\n\n
La tesi, doncs, \u00e9s inc\u00f2moda per\u00f2 necess\u00e0ria. Ning\u00fa com Fonsi Loaiza ha aconseguit la
proesa d\u2019aconseguir la desautoritzaci\u00f3 transversal tota de l\u2019afici\u00f3 perica (tant de
segments d\u2019esquerres com de dretes), cadasc\u00fa pels seus motius, per\u00f2 tots coincidint
en el diagn\u00f2stic metodol\u00f2gic: manca de rigor i d\u2019honestedat anal\u00edtica. L\u2019etiqueta
\u201cantifeixista\u201d exigeix deures tals com verificar, acotar, contextualitzar, distingir autor i
col\u00b7lectiu, escoltar, corregir. Quan el que hi ha \u00e9s an\u00e8cdota amplificada, moralina i una
passi\u00f3 irresistible per colar l\u2019Espanyol com a diana recurrent, all\u00f2 no \u00e9s antifeixisme, \u00e9s
obsessi\u00f3 antiperica. I, de propina, \u00e9s injust amb els pericos antifeixistes que, quan
veuen aquests tuits, pensen: \u201cCarai, aquest se suposa que \u00e9s dels nostres?\u201d I el drama
\u00e9s que, a m\u00e9s d\u2019injusta, aquesta estrat\u00e8gia \u00e9s tan poc \u00fatil que acaba treballant a favor
dels qui diu combatre.<\/p>\n\n\n\n
Alg\u00fa dir\u00e0 que exagerem, que la xarxa \u00e9s aix\u00ed i que no cal demanar-li m\u00e9s. Discrepem.
Precisament perqu\u00e8 la xarxa amplifica, cal exigir-hi m\u00e9s. Perqu\u00e8, si no, convertim la
den\u00fancia en entreteniment lligat a cr\u00edtiques sect\u00e0ries. I llavors el periodisme, aquest
que fins i tot alguns diuen practicar amb l\u2019etiqueta de \u201ccombatiu\u201d, es degrada en un
producte de consum r\u00e0pid on l\u2019\u00fanic criteri \u00e9s el clickbait amarillista.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha una manera m\u00e9s adulta d\u2019afrontar-ho. Recon\u00e8ixer que el futbol \u00e9s un camp de
batalla cultural on conviuen pulsions tribals i lluites socials, i que nom\u00e9s podem
guanyar-ne alguna si som capa\u00e7os de teixir aliances honestes. Aix\u00f2 vol dir, per
exemple, que quan un club actua contra el racisme, se li reconegui; que quan un
col\u00b7lectiu intern planta cara a un grup nazi, se l\u2019amplifiqui; que quan hi ha una agressi\u00f3
masclista o LGTBI-f\u00f2bica, es denunci\u00ef sempre, amb la mateixa contund\u00e8ncia i sense
mirar el color de la samarreta.<\/p>\n\n\n\n
El cunyadisme d\u2019esquerres existeix i Loaiza n\u2019\u00e9s un bon exemple. Agafa un cas a\u00efllat, el
converteix en teoria general i l\u2019adoba amb un discurs moral que ignora tot all\u00f2 que no
li encaixa. \u00c9s un m\u00e8tode c\u00f2mode i viral, per\u00f2 profundament injust. Sobretot amb els
periodistes i aficionats que treballen contra el feixisme i que, sovint en silenci, intenten
mantenir les grades netes d\u2019odi i viol\u00e8ncia. Convertir aquesta feina en soroll de fons \u00e9s
un error que desmotiva, apaga aliats i afavoreix justament els qui s\u2019haurien de
combatre.<\/p>\n\n\n\n
Si de veritat es vol fer retrocedir el feixisme i no pas guanyar visibilitat a xarxes, cal un
altre tipus de feina. Cal rigor, cal paci\u00e8ncia i cal valentia per mirar cada cas amb mat\u00eds,
encara que el mat\u00eds no sigui viral. Cal assumir que la den\u00fancia no pot dependre de quin
escut porti cadasc\u00fa, ni de si aquell episodi encaixa o no en un relat preestablert.
L\u2019antifeixisme real demana const\u00e0ncia, criteri i una coher\u00e8ncia que no canvi\u00ef segons la
samarreta que hi hagi al davant. Continuar utilitzant l\u2019etiqueta d\u2019antifeixista per atacar
sempre els mateixos i callar quan toca parlar nom\u00e9s genera m\u00e9s soroll i menys veritat.
I en un debat p\u00fablic cada dia m\u00e9s crispat, potser \u00e9s hora de deixar els titulars f\u00e0cils i
comen\u00e7ar a parlar amb un m\u00ednim de responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n
\u201cEl Sentinella del Greuge Blanc-i-Blau\u201d<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha una l\u00ednia molt fina entre el periodisme combatiu i el cunyadisme d\u2019esquerres ambcompte verificat. \u00c9s el cas Fonsi Loaiza. Aquesta l\u00ednia s\u2019ha anat esborrant tuit a tuit finsa convertir-se en una pr\u00e0ctica que ja no busca escatir responsabilitats ni fer llum, talcom s\u2019espera d\u2019un periodisme comprom\u00e8s, sin\u00f3 apuntalar un prejudici. Aquell queretrata el … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1174,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[65],"tags":[9,27,255,252,257,254,251,256,100,134,253],"class_list":["post-1173","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-la-nostra-veu","tag-rcde","tag-aficio","tag-antifeixisme","tag-cunyadisme","tag-el-sentinella-del-greuge-perico","tag-feixisme","tag-fonsi-loaiza","tag-odi","tag-politica","tag-violencia","tag-xarxes-socials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1173","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1173"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1173\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1176,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1173\/revisions\/1176"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1174"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1173"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1173"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1173"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}