{"id":423,"date":"2017-07-01T14:41:50","date_gmt":"2017-07-01T14:41:50","guid":{"rendered":"https:\/\/piratesrcdecom.wordpress.com\/?p=423"},"modified":"2017-07-01T14:41:50","modified_gmt":"2017-07-01T14:41:50","slug":"el-rayo-una-manera-diferent-dentendre-el-futbol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/piratesrcde.com\/?p=423","title":{"rendered":"El Rayo, una manera diferent d&#8217;entendre el futbol"},"content":{"rendered":"<p><b>El Rayo, una manera diferent d&#8217;entendre el futbol<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight:400;\">Quique PEINADO. <\/span><i><span style=\"font-weight:400;\">\u00a1A las armas!<\/span><\/i><span style=\"font-weight:400;\">. Madrid: Libros del KO, 2015. 112 p. ISBN: 978-84-16001-40-8. 8 \u20ac.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight:400;\">Amb la bandera pirata onejant al capdamunt del pal major, el Rayo Vallecano, un modest equip de barri que es mou a cavall entre la Primera i la Segona Divisi\u00f3, a l&#8217;ombra del Reial Madrid i l&#8217;Atl\u00e9tico, ha esdevingut un s\u00edmbol representatiu de Vallecas, barri obrer i d&#8217;esquerres per excel\u00b7l\u00e8ncia. L&#8217;estreta vinculaci\u00f3 entre barri, afici\u00f3 i equip transcendeix l&#8217;\u00e0mbit estrictament esportiu i ha propiciat que el club acab\u00e9s identificant-se amb els valors de la lluita i la solidaritat obrera, gr\u00e0cies a l&#8217;impuls actiu del principal grup de seguidors del Rayo, els Bukaneros. Identificaci\u00f3 que ha quedat palesa de manera clara en actuacions dignes d&#8217;aplaudiment, com ara el pagament del lloguer a una dona gran desnonada de casa seva, una col\u00b7lecta per tal de recollir els diners necessaris perqu\u00e8 els fills de l&#8217;exporter rayista Wilfred, malalt de c\u00e0ncer, poguessin despla\u00e7ar-se i fer-li costat en el seu \u00faltim instant, o el suport i adhesi\u00f3 de futbolistes, cos t\u00e8cnic i treballadors del club a diferents convocat\u00f2ries de vaga general.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight:400;\">A trav\u00e9s d&#8217;un senzill i honest exercici introspectiu, el periodista Quique Peinado, fidel seguidor del Rayo, reflexiona sobre el seu rayisme i assegura que la passi\u00f3 pel Rayo, igual que el fet de ser d&#8217;esquerres i la seva afici\u00f3 per la boxa (la famosa \u00absant\u00edssima trinitat\u00bb de la vallecanitat), li ve per her\u00e8ncia gen\u00e8tica dels seus progenitors i ascendents, sense desmer\u00e8ixer per a res la influ\u00e8ncia de l&#8217;entorn. Una passi\u00f3 que ha anat en augment i enfortint-se amb el pas dels anys, com el sentiment de pertinen\u00e7a a un barri amb un fort car\u00e0cter lluitador i reivindicatiu, malgrat ja no residir-hi. Un barri dif\u00edcil i degradat fa trenta anys, com ens recorda l&#8217;autor durant la seva infantesa, a causa de la droga i la delinq\u00fc\u00e8ncia i on, tot fent servir la irresistible met\u00e0fora de la marginalitat, darrere d&#8217;un triomf esportiu hi ha sempre el risc de la trag\u00e8dia. Un cas paradigm\u00e0tic el representa l&#8217;exboxejador Poli D\u00edaz, el potro de Vallecas, que es va enganxar a les drogues, per\u00f2 tamb\u00e9 li ha passat al fondista Alberto Garc\u00eda, que va caure en el dopatge, o al conflictiu futbolista Fernando Marqu\u00e9s, format al planter del Rayo i que va jugar una temporada a l&#8217;Espanyol, tots tres fills i emblemes esportius del barri.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight:400;\">Un barri, d&#8217;altra banda, que \u00e9s un s\u00edmbol per a l&#8217;esquerra alternativa espanyola. Immers en aquest context, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia immediata, el Rayo s&#8217;ha vist influ\u00eft per la pres\u00e8ncia dels Bukaneros, un grup de joves aficionats que es defineixen com a republicans i antifeixistes i que compten amb la complicitat i el suport de la resta de seguidors, fins al punt de motivar amb les seves pancartes i proclames reivindicatives que el club hagi assumit els valors de la solidaritat i la tradici\u00f3 obrera, com a trets identificadors. Val a dir, a m\u00e9s a m\u00e9s, que els Bukaneros han dut a terme campanyes de sensibilitzaci\u00f3 per lluitar contra el racisme, amb els malaguanyats Laurie Cunningham i Wilfred com a bandera, o contra l&#8217;homof\u00f2bia. \u00c9s per tot aix\u00f2 que d&#8217;uns anys en\u00e7\u00e0 el Rayo desperta un corrent de simpatia entre bona part de l&#8217;esquerra alternativa. No en va, David Fern\u00e1ndez, militant i exdiputat de la CUP, es confessa seguidor.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight:400;\">Amb tot, en temps de globalitzaci\u00f3 i neoliberalisme, s&#8217;accepta i s&#8217;assumeix sovint a contracor que el club es financi mitjan\u00e7ant els ingressos dels patrocinadors de torn, els drets televisius i la comercialitzaci\u00f3 de productes, tot i no estar d&#8217;acord amb aquesta mercantilitzaci\u00f3 del futbol. \u00c9s per aix\u00f2 que l&#8217;autor reivindica, en un exercici de nost\u00e0lgia en tota regla, aquell Rayo <\/span><i><span style=\"font-weight:400;\">vintage<\/span><\/i><span style=\"font-weight:400;\"> dels 90 i el bon ambient que es vivia en les grades de Vallecas. Tanmateix, l&#8217;aroma dels vells temps encara es respira en un dels camps amb m\u00e9s m\u00edstica del futbol espanyol per la seva singularitat: estret i amb un gol sense graderia, tancat amb una simple paret, en part tamb\u00e9 gr\u00e0cies al suport i la fidelitat de l&#8217;afici\u00f3 a l&#8217;equip, liderada i condu\u00efda pels Bukaneros. Un camp singular que, per altra banda, acull al seu interior, paradoxalment, la federaci\u00f3 madrilenya d&#8217;escacs i un gimn\u00e0s de boxa.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight:400;\">Finalment, Peinado repassa els seus records i viv\u00e8ncies rayistes com a soci i aficionat: la celebraci\u00f3 sobre la mateixa gespa de l&#8217;ascens a la m\u00e0xima categoria aconseguit a casa davant el Marbella; el record a la figura del m\u00edtic Wilfred, que va ser el seu \u00eddol d&#8217;adolesc\u00e8ncia; l&#8217;admiraci\u00f3 pels <\/span><i><span style=\"font-weight:400;\">driblings<\/span><\/i><span style=\"font-weight:400;\"> desequilibrants d&#8217;On\u00e9simo, un dels seus jugadors preferits; l&#8217;etapa m\u00e9s exitosa que els va permetre jugar per primera i \u00fanica vegada a Europa; les vict\u00f2ries m\u00e9s recordades: les obtingudes davant el totpoder\u00f3s Reial Madrid; els anys a la Segona B, havent de patir un futbol infame; la meravellosa bogeria del gol de Tamudo que va salvar el Rayo del descens i de la seva desaparici\u00f3; i un reconeixement especial a aquells jugadors identificats plenament amb l&#8217;escut i la samarreta de la franja vermella: Cota, Michel, Wilfred, Coke i Movilla. Remata el llibre el repte, la necessitat i el neguit de transmetre al seu fill Mikel el seu amor pel Rayo.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight:400;\">Tanmateix, i per acabar, tot i la dist\u00e0ncia evident que separa al Rayo i l&#8217;Espanyol, podem detectar f\u00e0cilment algunes coincid\u00e8ncies curioses entre ambd\u00f3s clubs: l&#8217;empetitiment al costat dels colossos ve\u00efns que acaparen tota l&#8217;atenci\u00f3, derbis desiguals com una versi\u00f3 de David contra Goliat, salvacions ag\u00f2niques d&#8217;infart en el descompte i jugadors que els \u00faltims anys han jugat en els dos equips (Fernando Marqu\u00e9s, Tamudo, Amat, Longo, Arbilla, Rober Correa, Cristian \u00c1lvarez, Baena o Leo Baptistao). Potser perqu\u00e8 tenen m\u00e9s aspectes en com\u00fa del que ens pensem.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight:400;\">En definitiva, tenim a les mans un llibre escrit des de l&#8217;experi\u00e8ncia i la reflexi\u00f3 personal que permet al lector comprendre i descobrir qu\u00e8 \u00e9s i qu\u00e8 significa el Rayo. Per tot plegat, el llibre mereix ocupar, sense cap mena de dubte, un lloc a la nostra biblioteca pirata.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:right;\"><span style=\"font-weight:400;\">Nobody<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El Rayo, una manera diferent d&#8217;entendre el futbol Quique PEINADO. \u00a1A las armas!. Madrid: Libros del KO, 2015. 112 p. ISBN: 978-84-16001-40-8. 8 \u20ac. &nbsp; Amb la bandera pirata onejant al capdamunt del pal major, el Rayo Vallecano, un modest equip de barri que es mou a cavall entre la Primera i la Segona Divisi\u00f3, &#8230; <a title=\"El Rayo, una manera diferent d&#8217;entendre el futbol\" class=\"read-more\" href=\"https:\/\/piratesrcde.com\/?p=423\" aria-label=\"Leer m\u00e1s sobre El Rayo, una manera diferent d&#8217;entendre el futbol\">Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":424,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[119],"tags":[27,118,66,120,100],"class_list":["post-423","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-pirateca","tag-aficio","tag-altresequips","tag-lfp","tag-llibres","tag-politica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/423","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=423"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/423\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=423"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=423"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=423"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}