{"id":465,"date":"2019-01-01T22:42:17","date_gmt":"2019-01-01T22:42:17","guid":{"rendered":"https:\/\/piratesrcdecom.wordpress.com\/?p=465"},"modified":"2019-01-01T22:42:17","modified_gmt":"2019-01-01T22:42:17","slug":"amnesia-col%c2%b7lectiva-i-historia-oficial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/piratesrcde.com\/?p=465","title":{"rendered":"Amn\u00e8sia col\u00b7lectiva i hist\u00f2ria oficial"},"content":{"rendered":"

Fa poc m\u00e9s d\u2019un mes, a finals de novembre, que va morir el periodista Juan Segura Palomares, estretament vinculat des de feia molts anys al RCD Espanyol, on havia estat director de comunicaci\u00f3 entre els anys 1981 i 1996. De la seva biografia i recorregut s\u2019han ressaltat el seu perfil hum\u00e0 i els seus m\u00e8rits professionals. Els qui van tenir l\u2019oportunitat de con\u00e8ixer-lo i tractar-lo han recordat la seva vitalitat, el seu car\u00e0cter extravertit i la seva faceta de relacions p\u00fabliques. La majoria d\u2019obituaris han destacat que fou un home culte, llegit i de ploma brillant, a m\u00e9s d\u2019un aut\u00e8ntic comunicador, ocurrent i de mem\u00f2ria privilegiada. I que era un gran enamorat del teatre i dels toros, per\u00f2 que la seva gran passi\u00f3 va ser l\u2019Espanyol.<\/span><\/p>\n

En canvi, han passat per alt l\u2019espin\u00f3s tema del seu passat franquista com a militant de Falange, on ocup\u00e0 ben aviat diferents c\u00e0rrecs d\u2019aquesta organitzaci\u00f3 a nivell provincial de Barcelona, primer com a responsable de premsa i propaganda a la gu\u00e0rdia de Franco i al sindicat universitari SEU (Sindicato Espa\u00f1ol Universitario), a la segona meitat dels anys cinquanta, i despr\u00e9s com a cap de les delegacions del Frente de Juventudes, en el per\u00edode que va de 1967 a 1970, i del Movimiento nacional a les acaballes del r\u00e8gim, formant part del sector aperturista en el final de la dictadura. Com a periodista, els seus inicis van ser als dos diaris del Movimiento a Barcelona: <\/span>La Prensa<\/span><\/i>, on fou redactor, i <\/span>Solidaridad Nacional<\/span><\/i>, la cap\u00e7alera de Falange, del qual va ser sotsdirector. Tamb\u00e9 va presidir el sindicat vertical de premsa de Barcelona, c\u00e0rrec que ocup\u00e0 des de 1967 a 1976. No obstant aix\u00f2, les coses no li va anar tant b\u00e9 quan decid\u00ed encetar la carrera pol\u00edtica: a les eleccions municipals franquistes de 1970 a Barcelona, on va ser candidat oficialista a regidor del ter\u00e7 familiar, els electors del Districte I no el van escollir.<\/span><\/p>\n

Certament, en la seva afiliaci\u00f3 ideol\u00f2gica degueren tenir una forta influ\u00e8ncia les conviccions pol\u00edtiques del seu pare, Juan Segura Nieto, de qui tamb\u00e9 va heretar la passi\u00f3 pels colors blanc-i-blaus. Un agent de policia de professi\u00f3, membre \u2014segons consta a les declaracions que va fer a la <\/span>Causa<\/span><\/i> General<\/span><\/i>\u2014 de diversos grups d\u2019extrema dreta de caire conspirador i colpista a la Barcelona dels anys trenta, com el Partido Nacionalista Espa\u00f1ol, l\u2019Espa\u00f1a Club i l\u2019Agrupaci\u00f3n de Juventudes Antimarxistas, de la qual seria un dels seus dirigents, que combinaven la propaganda escrita amb les accions provocatives i violentes, caracteritzats per un nacionalisme espanyol intransigent i un profund ideari anticomunista, antima\u00e7\u00f3 i antijueu. Idees, totes elles, que plasm\u00e0, ja sigui nominalment o amb el pseud\u00f2nim Juan de Granada, a les p\u00e0gines del setmanari <\/span>\u00a1Presente!<\/span><\/i>, l\u2019\u00f2rgan propagand\u00edstic de las Juventudes Antimarxistas (\u201cContra los asesinos de Espa\u00f1a: comunismo, socialismo, anarquismo, masoner\u00eda, separatismo, juda\u00edsmo\u201d), que es public\u00e0 a Barcelona d\u2019octubre de 1935 a febrer de 1936 amb un total de 16 n\u00fameros i del qual va ser redactor en cap, i en el seu llibret <\/span>\u00a1Alerta!… Francmasoner\u00eda y judaismo<\/span><\/i>, publicat el 1940. Aix\u00ed, la primavera del 1936 Segura Nieto fou arrestat, imputat de l\u2019assassinat dels germans Badia, i deixat en llibertat al cap de sis setmanes de detenci\u00f3 sense conseq\u00fc\u00e8ncies. El 15 de juliol va ser detingut novament quan, formant part d\u2019un grup de set homes armats amb pistoles, es disposava a assaltar i cremar la redacci\u00f3 del diari <\/span>La Publicitat<\/span><\/i> com a resposta davant d\u2019un article publicat arran de l\u2019assassinat de Calvo Sotelo. Sort\u00ed de la pres\u00f3 el mateix dia del cop d\u2019estat, la qual cosa li imped\u00ed sumar-se a les tropes sublevades la matinada d\u2019aquell 19 de juliol. S\u00ed ho feren dos dels seus correligionaris de les Juventudes Antimarxistas que moriren en els combats, el seu president, el militar retirat Pedro Navarro Ant\u00f3n, i Miguel Jim\u00e9nez Azor\u00edn, director de <\/span>\u00a1Presente!<\/span><\/i>. Entre estada i estada a la pres\u00f3 particip\u00e0 en les reunions preparat\u00f2ries del cop entre els sectors civils i els militars colpistes de la UME (Uni\u00f3n Militar Espa\u00f1ola), com a representant dels Sindicatos Libres i de les Juventudes Antimarxistas. Fracassat el cop, es pass\u00e0 la guerra amagat a diferents indrets fins a l\u2019ocupaci\u00f3 de Barcelona. Acabada la guerra, particip\u00e0 activament en diversos actes d\u2019afirmaci\u00f3 nacionalsindicalista i de propaganda falangista, essent premiat l\u2019abril de 1940, per la seva condici\u00f3 de <\/span>camisa<\/span><\/i> vieja<\/span><\/i>, amb la direcci\u00f3 provincial de sindicats de plantes industrials. <\/span><\/p>\n

Amb aquesta traject\u00f2ria activa i destacada, i a la vista dels antecedents familiars, el que no es pot negar \u00e9s que l\u2019afiliaci\u00f3 de Segura Palomares a Falange va ser per convicci\u00f3 ideol\u00f2gica i no per inter\u00e8s professional. A m\u00e9s, en una entrevista que li feren a <\/span>La Vanguardia<\/span><\/i> (mar\u00e7 de 1971), arran de l\u2019obtenci\u00f3 del premi Ciutat de Matar\u00f3 de teatre, es ratifica com a tal i es declara <\/span>joseantoniano<\/span><\/i>.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, en aquesta \u00e8poca el Segura Palomares falangista es fa present en tota la seva obra, ja sigui en els articles period\u00edstics, ja sigui en la resta dels seus escrits, com en el \u00a0cas de la hist\u00f2ria del RCDE Espanyol que public\u00e0 l\u2019any 1974. L\u2019exemple on segurament es fa m\u00e9s evident el seu ideari \u00e9s en el cap\u00edtol dedicat a la guerra civil (p. 204-215), on es posa especialment de manifest un \u00fas distorsionat de la mem\u00f2ria: des de la publicaci\u00f3 de la llista dels socis <\/span>ca\u00eddos<\/span><\/i> del b\u00e0ndol nacional que van ser assassinats i afusellats l\u2019estiu del 1936, juntament amb la fotografia del monument als caiguts \u201cpor Dios y por Espa\u00f1a\u201d erigit com a tribut d\u2019homenatge en l\u2019estadi de Sarri\u00e0 (p. 205-206), fins a la premeditada semiocultaci\u00f3 de la formaci\u00f3 del comit\u00e8 de treballadors, afiliat a la UGT, constitu\u00eft durant l\u2019\u00e8poca de les col\u00b7lectivitzacions per autogestionar el club, del qual inicialment formaven part Manuel Cuervas, Ramon Trabal, Jaume Casamitjana, Crisanto Bosch i Luis Gamito \u201cPasabal\u00f3n\u201d, passant per la reducci\u00f3 a un esquema interpretatiu de persecuci\u00f3 violenta, segons ell, contra el club, amena\u00e7at i en perill de desaparici\u00f3, i el seu retorn, acabada la guerra, de mans d\u2019aquests dipositaris temporals als seus \u201cleg\u00edtims\u201d propietaris, que havien escapat a l\u2019anomenada zona nacional. Vint-i-sis anys despr\u00e9s, Segura Palomares en la seva hist\u00f2ria <\/span>reloaded<\/span><\/i> del centenari encara insistir\u00e0 en el record a aquests seixanta-dos socis morts, als qui considera que se\u2019ls ha oblidat amb l\u2019arribada de la democr\u00e0cia, per\u00f2 aquesta vegada \u201cen blanc i blau, per damunt de qualsevol color pol\u00edtic\u201d (p. 124-125). Tampoc ens explicar\u00e0, sempre defugint aquestes pr\u00e0ctiques, l\u2019assumpte de l\u2019autogesti\u00f3, i continuar\u00e0 caracteritzant el per\u00edode de la guerra de par\u00e8ntesi, amb l\u2019esmentada missi\u00f3 realitzada d\u2019haver salvaguardat el club (p. 127). Tot plegat una lectura de la hist\u00f2ria clarament esbiaixada, interessada i amb una significativa c\u00e0rrega ideol\u00f2gica que emmascara determinats episodis, en gran part desconeguts i invisibles, \u00a0d\u2019aquesta part de la hist\u00f2ria del club sobre els quals resulta imprescindible la necessitat d\u2019abocar una mica de llum.<\/span><\/p>\n

Per \u00faltim, no voldria acabar aquest escrit sense deixar clar que si s\u2019ha cregut oport\u00fa i d\u2019inter\u00e8s recordar i destacar alguns aspectes del passat falangista de Juan Segura Palomares \u2014convenientment descuidat en els articles necrol\u00f2gics que se li han dedicat\u2014, com ara la seva traject\u00f2ria pol\u00edtica o la influ\u00e8ncia determinant del pare en la seva \u201cvisi\u00f3 del m\u00f3n\u201d, ha estat primer perqu\u00e8, al meu entendre, pot ajudar-nos a con\u00e8ixer millor i valorar la seva figura i obra, i despr\u00e9s com a resposta a les diverses amn\u00e8sies, oblits o \u201cpactes de silenci\u201d que acostumen a envoltar determinades persones de la hist\u00f2ria immediata.<\/span><\/p>\n

Nobody<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Arxius<\/b><\/p>\n

Archivo Hist\u00f3rico Nacional, Causa General, Pieza Segunda de Barcelona. Del Alzamiento Nacional. Antecedentes. Ej\u00e9rcito Rojo y Liberaci\u00f3n. Lligall 1630, expedient 1, fulls 101-106 (18 de febrer de 1941) i 163-166 (5 de maig de 1941). [Declaracions de Juan Segura Nieto].<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Bibliografia<\/b><\/p>\n

CASAS SORIANO, Just, <\/span>Els fets de juliol de 1936 a Barcelona. Els protagonistes i les v\u00edctimes<\/span><\/i>, Barcelona, Editorial Base, 2016.<\/span><\/p>\n

SEGURA NIETO, Juan, <\/span>\u00a1Alerta!… Francmasoner\u00eda y juda\u00edsmo<\/span><\/i>, Barcelona, Felipe Gonz\u00e1lez Rojas Editor, 1940.<\/span><\/p>\n

SEGURA PALOMARES, Juan, <\/span>Historia del R.C.D. Espa\u00f1ol<\/span><\/i>, Bilbao, Gran Enciclopedia Vasca, 1974.<\/span><\/p>\n

SEGURA PALOMARES, Joan, <\/span>Cent anys d\u2019hist\u00f2ria del RCD Espanyol de Barcelona<\/span><\/i>, Barcelona, Fundaci\u00f3 Privada RCD Espanyol de Barcelona, 2000.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Premsa i Revistes<\/b><\/p>\n

El Mundo Deportivo<\/span><\/i>, <\/span>La Vanguardia<\/span><\/i>, <\/span>La Vanguardia Espa\u00f1ola<\/span><\/i>, <\/span>\u00a1Presente!<\/span><\/i>,<\/span> Solidaridad Nacional<\/span><\/i>.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa poc m\u00e9s d\u2019un mes, a finals de novembre, que va morir el periodista Juan Segura Palomares, estretament vinculat des de feia molts anys al RCD Espanyol, on havia estat director de comunicaci\u00f3 entre els anys 1981 i 1996. De la seva biografia i recorregut s\u2019han ressaltat el seu perfil hum\u00e0 i els seus m\u00e8rits … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":466,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[117],"tags":[9,33,135,136,137],"class_list":["post-465","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-nobody","tag-rcde","tag-historia","tag-illustres","tag-oblits","tag-personatges"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/465","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=465"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/465\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=465"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=465"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=465"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}