![\"\"](\"https:\/\/piratesrcdecom.wordpress.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/whatsapp-image-2020-05-21-at-17.23.43.jpeg\")
<\/a><\/p>\nCarles VI\u00d1AS. <\/span>Futbol al pa\u00eds dels soviets. Una eina al servei de la revoluci\u00f3<\/span><\/i>. Manresa: Tigre de Paper, 2019. 168 p. ISBN: 9788416855360. 15 \u20ac.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Qui no recorda aquells temps en qu\u00e8 l\u2019URSS dels vuitanta, amb els Dass\u00e0iev, Khidiatullin, Demi\u00e0nenko, Rats, Bel\u00e0nov, Aleinikov, Prot\u00e0ssov i companyia, i el seu Dinamo de K\u00edev, dirigits pel llegendari Valeri Lobanovski, es van convertir en dos dels equips referents del panorama futbol\u00edstic internacional del moment? O els temps del socialisme sovi\u00e8tic, la perestroika, la bandera roja amb la fal\u00e7, el martell i l\u2019estrella i el <\/span>Novedades de Mosc\u00fa<\/span><\/i>?<\/span><\/p>\n Per\u00f2 el que no tothom sap \u00e9s que la pres\u00e8ncia del futbol a l\u2019antiga URSS es remunta als darrers temps de la R\u00fassia tsarista, quan s\u2019inici\u00e0 la industrialitzaci\u00f3 del pa\u00eds a partir de 1870, arran de la influ\u00e8ncia exercida pels treballadors qualificats estrangers, especialment brit\u00e0nics i alemanys, i tamb\u00e9 que l’esport en general i el futbol en particular va ser un dels instruments que les autoritats sovi\u00e8tiques de l\u2019\u00e8poca van fer servir per intentar sortir del bloqueig internacional imposat despr\u00e9s del triomf de la revoluci\u00f3 bolxevic. Aquest \u00e9s precisament l\u2019objectiu del present llibre: oferir al lector una visi\u00f3 general sobre l\u2019evoluci\u00f3 del futbol durant la R\u00fassia imperial i l\u2019epoca sovi\u00e8tica, des dels seus or\u00edgens fins a l\u2019inici de la primera lliga de futbol professional, el 1936.<\/span><\/p>\n Carles Vi\u00f1as, historiador, estudi\u00f3s del moviment skinhead i del m\u00f3n dels ultres al futbol i professor d\u2019hist\u00f2ria contempor\u00e0nia a la Universitat de Barcelona, per\u00f2 tamb\u00e9 col\u00b7laborador de mitjans com el diari Ara, la revista Panenka i els digitals El M\u00f3n i Cr\u00edtic, entre d\u2019altres, n\u2019\u00e9s l\u2019autor i el t\u00edtol, <\/span>Futbol al pa\u00eds dels soviets<\/span><\/i>, una picada d\u2019ull al fam\u00f3s c\u00f2mic de Tint\u00edn. La idea de confegir el llibre, subtitulat significativament <\/span>Una eina al servei de la revoluci\u00f3<\/span><\/i>, prov\u00e9, com \u00e9s f\u00e0cil de suposar, de la proximitat de l\u2019efem\u00e8ride del centenari de la revoluci\u00f3 russa.<\/span><\/p>\n Vi\u00f1as estructura el llibre en tres parts diferenciades sota els ep\u00edgrafs de les novel\u00b7les de Tolstoi <\/span>Inf\u00e0ncia<\/span><\/i>, <\/span>Adolesc\u00e8ncia<\/span><\/i> i <\/span>Joventut<\/span><\/i>, amb un ep\u00edleg a manera de resum i amb un pr\u00f2leg del periodista Toni Padilla. La primera d\u2019aquestes parts tracta dels inicis de la pr\u00e0ctica del futbol a R\u00fassia on va ser introdu\u00eft des de Gran Bretanya a les darreries del segle XIX, tal com s\u2019ha dit m\u00e9s amunt, en el context de la industrialitzaci\u00f3. Practicat inicialment de manera exclusiva per la col\u00f2nia estrangera (brit\u00e0nica i alemanya) establerta, van impedir l\u2019ingr\u00e9s als seus clubs de la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona. Amb tot, aviat van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer els primers clubs locals i iniciar-se les primeres competicions a Sant Petersburg i Moscou amb la participaci\u00f3 d\u2019equips formats per estrangers, per russos i equips mixtos. Efectivament, la Copa Aspdem, la primera competici\u00f3 a Sant Petersburg, es va comen\u00e7ar a disputar l\u2019any 1901 i, nou anys m\u00e9s tard, es va celebrar la primera lliga de Moscou. Fet i fet, el futbol va trobar una bona acollida entre els joves de les classes benestants de la societat, que van adoptar-lo com a s\u00edmbol de modernitat. Paral\u00b7lelament, els empresaris de les ind\u00fastries t\u00e8xtils van fomentar el futbol entre els seus treballadors a manera d\u2019ant\u00eddot contra l\u2019alcoholisme, com a causant d\u2019absentisme laboral i de baixa productivitat.<\/span><\/p>\n Al llarg de la segona part s\u2019exposa com la democratitzaci\u00f3 i popularitzaci\u00f3 del futbol a totes les capes socials es trob\u00e0 amb la negativa, de car\u00e0cter netament elitista, dels estrangers a incorporar obrers als clubs, fins al punt que la primera associaci\u00f3 de clubs, la llavors anomenada Uni\u00f3 del Futbol de R\u00fassia (RFS), fundada el 1912, va excloure els clubs obrers en no considerar-los amateurs. Simult\u00e0niament, la creaci\u00f3 d\u2019aquest organisme possibilit\u00e0 aquell mateix any la celebraci\u00f3 del primer campionat nacional de lliga i la primera participaci\u00f3 internacional de la selecci\u00f3 russa en els Jocs Ol\u00edmpics d\u2019Estocolm. Per\u00f2, malgrat aquests impediments i limitacions obertament elitistes, el futbol s\u2019an\u00e0 expandint i popularitzant abans de la primera guerra mundial entre els obrers, tal com palesa l\u2019eclosi\u00f3 del fenomen de l\u2019anomenat \u201cfutbol salvatge\u201d, \u00e9s a dir, el jugat de forma estable per equips de treballadors i d\u2019estudiants d\u2019institut al marge dels campionats oficials, no reconegut i sobretot clarament marginat per la Federaci\u00f3. De la mateixa manera, les autoritats tsaristes es mostraren gerealment molt reticents davant l\u2019expansi\u00f3 del futbol, conscients de l\u2019amena\u00e7a que podien comportar els clubs obrers com a nuclis d\u2019activitat revolucion\u00e0ria i del perill que aquests clubs es convertissin en referents per als moviments nacionalistes.<\/span><\/p>\n En la tercera part d\u2019aquest llibre es detallen els canvis profunds provocats per la revoluci\u00f3 de 1917 en l\u2019esport i el futbol respecte a l\u2019\u00e8poca anterior. En primer lloc, el retorn de la immensa majoria dels brit\u00e0nics al seu pa\u00eds va permetre la \u201crussificaci\u00f3\u201d del futbol rus dins i fora dels terrenys de joc. Concretament, d\u2019una banda, la seva substituci\u00f3 per jugadors m\u00e9s joves i menys experimentats i, de l\u2019altra, la renovaci\u00f3 dels responsables dels organismes dirigents federatius que, per primera vegada, van estar en mans russes. En segon lloc, el rebuig dels bolxevics a la concepci\u00f3 capitalista, elitista i burgesa de l\u2019esport, que no s\u2019adeia ideol\u00f2gicament amb la seva, va servir per manifestar la seva oposici\u00f3 als Jocs Ol\u00edmpics i al moviment ol\u00edmpic internacional, i alhora bastir-ne una alternativa de car\u00e0cter obrerista: les espartaquiades, que van comen\u00e7ar a celebrar-se l\u2019any 1928 de la m\u00e0 de l\u2019Sportintern, amb la finalitat, tamb\u00e9, de trencar l\u2019hegemonia dins el moviment esportiu obrer de la Internacional de l\u2019Esport de Lucerna, organitzadora de les olimpiades obreres i vinculada al socialisme reformista. Tot seguit, la promoci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica juvenil i la pr\u00e0ctica de l\u2019esport esdevingu\u00e9 un dels pilars b\u00e0sics del model esportiu sovi\u00e8tic imposat pels dirigents revolucionaris russos despr\u00e9s d\u2019un llarg i aferrissat debat intern entre higienistes, defensors de la gimn\u00e0stica laboral, <\/span>proletkultists<\/span><\/i>, oposats a l\u2019esport de competici\u00f3, i Komsommol (l\u2019organitzaci\u00f3 juvenil comunista) sobre la ideologia i la praxi esportiva en el transcurs dels anys vint. A continuaci\u00f3, el paper jugat pel futbol com a pe\u00e7a clau a trav\u00e9s de la qual les autoritats sovi\u00e9tiques van tractar d\u2019evitar, tal com ja s\u2019ha dit al comen\u00e7ament, el bloqueig internacional imposat contra la R\u00fassia sovi\u00e8tica primer i posteriorment l\u2019URSS per les pot\u00e8ncies europees. Aix\u00ed, el novembre de 1924 la selecci\u00f3 turca jug\u00e0 a Moscou un amist\u00f3s contra la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i sis mesos despr\u00e9s la selecci\u00f3 sovi\u00e8tica va tornar la visita a Turquia, guanyant tots dos partits. Poc despr\u00e9s els dos estats ve\u00efns signaren un acord de no agressi\u00f3. Finalment, coincidint amb la popularitzaci\u00f3 del futbol convertit en fenomen de masses, la profunda transformaci\u00f3 de les estructures esportives implic\u00e0 un seguit de canvis substancials, com ara l\u2019increment d\u2019instal\u00b7lacions esportives constru\u00efdes o la vinculaci\u00f3 dels clubs i societats esportives a sindicats de treballadors de diversos sectors: companyies (Lokomotiv, Torpedo o Kr\u00edlia Sovi\u00e9tov), forces de seguretat (Dinamo) o l\u2019ex\u00e8rcit (CSKA).<\/span><\/p>\n El resultat? Doncs un llibre imprescindible per con\u00e8ixer els inicis del futbol a R\u00fassia abans i despr\u00e9s de la revoluci\u00f3, que posa al nostre abast coses que molts de nosaltres no sab\u00edem En aquest sentit, el llibre no defrauda gens. Dit d\u2019una altra manera, si entreu a les p\u00e0gines de <\/span>Futbol al pa\u00eds dels soviets<\/span><\/i>, hi sortireu il\u00b7lustrats. En definitiva, despr\u00e9s d\u2019haver-vos ofert un tast informatiu del que trobareu al llarg dels setze cap\u00edtols i les poc m\u00e9s de 160 p\u00e0gines que el componen, i amb l\u2019esperan\u00e7a d\u2019ajudar-vos a triar lectures entre la quantitat de llibres que envaeixen les llibreries, no us estranyi que us animem a llegir-lo ara, perqu\u00e8 creiem que el llibre s\u2019ho mereix. Queda dit.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Nobody<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Del \u201cfutbol burg\u00e8s\u201d al \u201cfutbol proletari\u201d a la R\u00fassia sovi\u00e8tica Carles VI\u00d1AS. Futbol al pa\u00eds dels soviets. Una eina al servei de la revoluci\u00f3. Manresa: Tigre de Paper, 2019. 168 p. ISBN: 9788416855360. 15 \u20ac. Qui no recorda aquells temps en qu\u00e8 l\u2019URSS dels vuitanta, amb els Dass\u00e0iev, Khidiatullin, Demi\u00e0nenko, Rats, Bel\u00e0nov, Aleinikov, Prot\u00e0ssov … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":669,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[119],"tags":[175,176,52,33,177,120,100],"class_list":["post-666","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-pirateca","tag-cccp","tag-comunisme","tag-futbol","tag-historia","tag-historia-futbol","tag-llibres","tag-politica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/666","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=666"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/666\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=666"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=666"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/piratesrcde.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/a>\u00a0<\/span><\/p>\n