{"id":743,"date":"2020-10-21T06:16:18","date_gmt":"2020-10-21T05:16:18","guid":{"rendered":"https:\/\/piratesrcdecom.wordpress.com\/?p=743"},"modified":"2020-10-21T06:16:18","modified_gmt":"2020-10-21T05:16:18","slug":"i-si-anduva-no-hagues-sigut-anduva-7-42","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/piratesrcde.com\/?p=743","title":{"rendered":"I si Anduva no hagu\u00e9s sigut Anduva… (7\/42)"},"content":{"rendered":"

Despr\u00e9s de la sobredosi de realitat en forma de xarop de canya que fou la visita a Vallecas el proppassat diumenge, cal refermar el vot de <\/span>periquisme<\/span><\/i> i recuperar la confian\u00e7a per seguir somniant assolir l’\u00fanic objectiu de la temporada com m\u00e9s aviat millor; ara b\u00e9, mires el calendari i et trobes que la setena estaci\u00f3, de les 42 que ha de tenir el nostre viacrucis, \u00e9s la visita del Mirand\u00e9s al nostre temple i, a m\u00e9s d’un li comencen a fer figa les cames.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La mateixa nit de diumenge, mentre men\u00e0vem l’eix\u00e0rcia i corria el rom per la coberta pirata, vaig adonar-me que un dels pocs mirandesos universals \u00e9s un catal\u00e0 de formaci\u00f3, en Calixto Bieito; aix\u00ed que bressolat per les onades i els eflicis de la vodka (hom \u00e9s un d\u00edscol) amb que havia plorat les penes, vaig imaginar, com en una de les seves radicals reinterpretacions de les \u00f2peres cl\u00e0ssiques, qu\u00e8 hauria esdevingut si Anduva no hagu\u00e9s sigut Anduva\u2026<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

24 de gener de 2012. El RCDE del <\/span>Sheriff de Murphy <\/span><\/i>es planta a Miranda de Ebro a demostrar que els 3-2 ag\u00f2nic de l\u2019anada a CornePrat fou una ensopegada que ha de marcar un abans i un despr\u00e9s en la hist\u00f2ria d\u2019aquest equip. Tot i amb dificultats per obrir el marcador, en el minut 46 Rui Fonte feia el primer dels 5 gols (Weis, Romaric i <\/span>hat trick <\/span><\/i>del portug\u00e9s) que acabarien pujant al marcador d\u2019Anduva. En dos disputad\u00edssims partits contra els <\/span>leones<\/span><\/i> un \u00faltim gol d\u2019en Baena ens col\u00b7lava en la nostra desena final de Copa que acabaria essent a Sevilla (a Madrid no la volgueren) contra el <\/span>rival ciutad\u00e0.<\/span><\/i> La final fou un t\u00edpic espectacle culerdo: el <\/span>trencilla <\/span><\/i>volia estar convidat a la ampolles de <\/span>champagne <\/span><\/i>al Luz de gas, com aquell Ovrebo que es va empassar fins a 6 penals a Stamford Bridge; el tifa d’en piqu\u00e9 repartint <\/span>esgarrinxades <\/span><\/i>tot emulant en ‘Milonguita’; el <\/span>nan hormonat <\/span><\/i>marcant en fora de joc i havent-se endut la pilota amb la m\u00e0\u2026 fins que en el minut 89, quan l\u2019\u00e0rbitre ja gaireb\u00e9 es duia el xiulet a la boca, Verd\u00fa f\u00e9u una passada digne de <\/span>Lo Pelat <\/span><\/i>que arriba a Sergio Garc\u00eda per, amb l\u2019art de qui s\u2019esmuny entre els antidisturbis per llen\u00e7ar un c\u00f2ctel molotov, entafor\u00e0 la pilota a l\u2019escaire de Pinto. Els blaugrana, com gossos rabiosos tot just a punt de finir traient escuma per la boca encerclen l\u2019\u00e0rbitre i el linier que es miren amb cara de \u201cno ens podem inventar res per anul\u00b7lar-lo\u201d i a la llotja qui havia rebut cal\u00e9s per arribar a la presid\u00e8ncia com a gendre de directius de la fundaci\u00f3n franco (per a qui Gaspart -\u201dtrabaja y deja la navaja!\u201d- organitzava dinars a Madrid) volia emular el xeic Fahid Al-Ahmad Al-Sabah, qui \u201canul\u00b7l\u00e02 el gol de Giresse al Zorrila en el mundial\u201982. El gol, d\u2019una bellesa quasi perfecta com cercava un personatge de Baricco a Mr.Gwyn, puj\u00e0 a l\u2019electr\u00f2nic que no es va moure en els trenta minuts de la pr\u00f2rroga. Jugar-nos una final als penals i contra la far$a nom\u00e9s podria sorgir dels pitjors i m\u00e9s <\/span>gore <\/span><\/i>malsons de Sitges\u2026 Cinqu\u00e8 penal, 4-4, el qui mai li ha donat un Mundial a l\u2019Argentina xuta i el seu compatriota l\u2019atura. RR3 xut\u00e0 l\u2019esf\u00e8rica i\u00a0 amb la bellor de la import\u00e0ncia m\u00e0xa, com Brehme en el minut 85 del 8 de juliol de 1990 des del onze metres a l\u2019Satadio Ol\u00edmpico, aconsegu\u00edem l nostra cinquena Copa. Majest\u00e0tic \u00e8xtasi cat\u00e0rtic a Catalunya on els colors de Roger de Ll\u00faria esdevenien blas\u00f3 victori\u00f3s.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

El m\u00f3n del futbol, ara, ja podia dir all\u00f2 de \u00abNever was so much owed by so many to so few\u00bb.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La temporada seg\u00fcent seria una nova campanya ciclot\u00edmica perica: mentre avan\u00e7\u00e0vem amb pas ferm a la UEL cam\u00ed d’Amsterdam (caur\u00edem a quarts enfront del Benfica) a la lliga la <\/span>propuesta <\/span><\/i>no acaba de quallar. La primera temporada de la junta d’en Collet haur\u00e0 de seguir amb la tradici\u00f3 blanc-i-blava i fer relleu a la banqueta tot fent arribar al <\/span>Cuate Aguirre<\/span><\/i>. (Deixem que en Pochettino pugui anar al UK per mostrar<\/span> periquitisme<\/span><\/i> quan el 2019 guanyi la Champions amb els <\/span>Spurs<\/span><\/i>). Es salv\u00e0 la categoria, per\u00f2 no es podr\u00e0 aconseguir-ho l\u2019any seg\u00fcent. Se sentiren veus que parlaven de \u201cClemente <\/span>y sus obreros del f\u00fatbol<\/span><\/i>\u201d, d’altres que calia tornar a la senda encetada amb en <\/span>Magu<\/span><\/i> i seguida pel <\/span>Bigot\u00f3n <\/span><\/i>en els temps del \u201cYo, cantera\u201d, perqu\u00e8 no hi ha pas cartera. Descartats David Vidal i Gaizka Garitano, Pepe Mel dirig\u00ed l\u2019ascens mete\u00f2ric per tornar la temporada seg\u00fcent, amb molts diners pel mig, al Villamar\u00edn just abans de comen\u00e7ar el curs. El substituiria un noi de la casa, en Sergio Gonz\u00e1lez, l\u2019any que els yuans de Rastar entrarien per fer un nou lema \u201c<\/span>la cartera per la millor cantera<\/span><\/i>\u201d. Un any emocionant, vuitens en lliga i semifinalistes en copa. Tot semblava indicar que podr\u00edem acabar fent pancartes de \u201cQuique, me aburro\u201d, per\u00f2 acabar\u00edem contractant en Sampaoli que ens regal\u00e0 una temporada d\u2019ensomni per acabar cinquens a la lliga i a semifinals de copa. Com el <\/span>loco <\/span><\/i>Bielsa, per\u00f2 amb molt millor sabor de boca, ens <\/span>abandon\u00e0 <\/span><\/i>per l\u2019<\/span>albiceleste<\/span><\/i>. El seu relleu arrib\u00e0 des de Vila-real, en Fran Escrib\u00e0 amb qui arrib\u00e0rem a vuitens a la UEL, una fase m\u00e9s a la copa i amb final ag\u00f2nic de temporada, ens torn\u00e0rem a classificar, setens, per Europa. I, com si la m\u00e0 de navegant m\u00e0gic d\u2019en Zheng He, Mr.Chen aconseguiria fer-se amb els serveis d\u2019en <\/span>Bob <\/span><\/i>Mart\u00ednez! Amb una proposta de joc molt interessant vam caure a quarts de la copa, \u201cnom\u00e9s\u201d f\u00f2rem novens, per\u00f2 ens dugu\u00e8 m\u00e9s lluny que les nostres fantasies: fins l\u2019\u00e0zeri Bak\u00fa, all\u00e0 on comen\u00e7a la llunyana \u00c0sia i arribaven els somnis de la gran ruta de la seda, aconsegu\u00edrem Europa en forma de copa.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

I arrib\u00e0 l\u2019any de la pand\u00e8mia\u2026 Acabem d\u2019eliminar el City i ens enfrontarem al Bayern del 2-8 quan enmig d’una broma gens lisboeta i d’on podria apar\u00e8ixer el ca dels Baskerville, les m\u00e9s brillants ments de la qu\u00e0ntica es corporifiquen per dir, amb un marcat accent <\/span>guiri<\/span><\/i>:<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n