Fora difícil trobar algú que no hagi cantat, ja sigui com a infant o amb la canalla, mentre en Rafiki mostra en Simba als habitants de la sabana sota les notes de “The Circle of Life”. Aquella pel·lícula, des de la mirada esbiaixada de disney, ens volia recordar com tota la vida, al final, és un cicle… i ja sabem què significa això a Can Ràbia: cremar un entrenador rere un altre. L’espectacle ha de continuar i quan les idees ja no reverteixen la realitat, com no podem canviar-ne aquesta cal canviar qui pren les decisions.
En el món del futbol és difícil trobar un Neville Chamberlain que dimiteixi per la pèrdua de suport i confiança després del desastre; així que enfront de l’avanç de la foscúria, cal trobar un candidat. Ens sap greu, perquè alguns esperàvem que en Manolo González pogués seguir molt de temps dirigint la banqueta de l’RCDE, però no es pot endarrerir més la seva sortida i relleu.
Feu una ullada al vostre voltant i trobareu el més pur espectacle en clau blanc-i-blava: la pericada barallant-se en clans: un bloc ferm que continua pensant que en MG pot trobar la tecla i reconduir el so de la banda (sota els càntics de la seva celebració amb la Canito del final de la temporada passada) i un bloc que es baralla pels detalls (en una mena d’homenatge encobert a la història de les esquerres) respecte quan se l’hauria d’haver destituït; a l’acabar la temporada passada, després de la humiliant derrota contra l’Elche, tornant del Sardinero o el proper divendres passi el que passi a Sestao i Vila-real perquè aquesta setmana no sigui traumàtica pel nou hoste de la banqueta perica.
Ja ho va predir tornant, precisament de Santander, en Tintín Márquez: Olemos a muerto, eh! I si no canvia molt tot l’ecosistema perico, ja podem anar preparant les exèquies (i el diagnòstic fa pensar que podrien ser les definitives).
Ara la premsa, i succedanis, ja pot seguir amb el ball de màscares, candidats i noms. La pericada ens farem mala sang per si volíem o no deixar que en Falete interpretés un S.O.S.; d’altres diran que…
Quina tristor, decepció i ràbia tot plegat! Recordeu com somniàvem durant el Nadal passat? I des de llavors, vint punts de noranta-tres possible… DInou derrotes en 31 partits en l’actual any natural. Això no hi ha argumentari que ho aguanti. Tanmateix, la sensació és de vis repetita: sense la voluntat ferma d’invertir calés i fer-lo a la realitat, tota la resta, vingui qui vingui, és fam per avui i gana per demà; res més que castells de sorra a la vora de la platja.
Aviam si podem passar de cridar allò del “We shall fight on the beaches. And we’ll fight them with the butt ends of broken beer bottles because that’s bloody well all we’ve got!” a cantar allò de del
Nants ingonyama bagithi Baba
Sithi uhm ingonyama
Nants ingonyama bagithi baba
Sithi uhhmm ingonyama
Ingonyama
Siyo Nqoba
Ingonyama
Ingonyama nengw’ enamabala
Si nosaltres caiem en les nostres hores més fosques no sé si podrem mantenir que després de la mort ve la renaixença i tancar, de nou, el cercle de la vida.
Gràcies Manolo, i molta sort!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
