En la última dècada, l’Espanyol ha basat la majoria de les seves planificacions esportives partint de la base de la pedrera. Això, en major o menor mesura, és innegable. Però també hem hagut de patir fitxatges d’estrelles estrellades que han passat sense pena ni glòria pel nostre club, generant pèrdues econòmiques que a dia d’avui encara arrosseguem.
I la pregunta seria: és realment beneficiós pel club «deixar anar» a canterans a canvi d’incorporacions de dubtosa qualitat i procedents -moltes vegades- d’un mateix representant?
De veritat que és millor deixar anar Dani Nieto per mantenir a Albín? Val la pena vendre’s a Amat a canvi de portar un cedit com Sidnei? Javi Marquez a canvi de Tejera? Dátolo, Roncaglia, Forlín o Pillud van venir per «substituir» a canterans amb projecció a canvi de la prima de fitxatge més una nòmina més alta que la de qualsevol jugador format a Sant Adrià.
Molts poden interpretar que el nivell de canterans a vegades no és el suficient per jugar a primera, però és que els que porten tampoc! Posats a tenir un mateix nivell i perfil de jugadors, no seria millor quedar-nos amb gent de la casa? Més barat, igual d’eficient i més trempera per l’aficionat. El valor afegit, que en diuen.
Aquí us deixo un possible onze titular format íntegrament per nanos criats a casa nostra:
Casilla / Gorka
Sergio Sanchez / Chica – Victor Ruiz / Hector – Amat / Torrejon – Dídac / V.Alvarez
C.Alfonso / Crusat – D.Lopez / J.Marquez – Jordi Gomez / Darder – Clerc / Dani Nieto
Alvaro / Thievy – Tamudo / Chuli
Els diners que ens hauríem estalviat en fitxatges que han pretès substituir alguns d’aquests jugadors podrien haver servit per apuntalar una base eminentment de pedrera amb menys quantitat d’incorporacions, però de més qualitat.
O no us faria trempera aquest llistat de jugadors sumant-hi un Osvaldo, Verdú, El Hamdaoui, Zabaleta o Pareja?