La crònica del Espanyol – Atletico

Després de la tempesta, sempre torna la calma. Almenys això és el que es va veure el darrer dissabte a l’estadi de Cornellà El Prat, on els nostres pirates van tornar a guanyar aquesta vegada contra un Atlético de Madrid en ratxa total després de fer un ple en els anteriors 10 partits (8 de lliga i 2 de champions )

Aguirre un cop més va saber treure petroli en un partit tàcticament ratllant la perfecció, on Simeone va plantejar molts de problemes als nostres avançant les dues línies de 4 i on la nostra línia de 3 mitges puntes mai es va acabar de sentir còmode .Tot i així la intensitat que van oferir els blanc-i-blaus van permetre que tampoc els matalassers provoquessin perill, tan sols en una jugada aïllada en que Kiko Casilla va demostrar el gran porter que és .La primera part es va desenvolupar força estona al mig del camp on les imprecisions i l’enorme pressió d’un i altre conjunt no permetien ni l’un ni l’altre crear massa perill, tot i això l’espanyol de la mà d’un esplèndid Sidnei, un enorme David López i un combatiu Abraham sempre va disposar de la iniciativa en el joc . On es va crear algun ensurt fou en córners i en jugades  a pilota parada , però mai sense massa fortuna .

La segona part va guanyar més en presència a l’atac, donat el cansament dels dos equips sorgiren més espais pel que el partit es va trencar una mica més, probablement l’onze perico va estar més sencer , sobretot al mig del camp on David López es va erigir en un pilar bàsic , això i el fet de tenir la fortuna en el gol que va arribar al minut 53’, després d’una pilota centrada des de banda esquerre per Fuentes,  i a la que no arriba per ben poc Sergio García, el porter Curtois introdueix a la porteria involuntàriament . En fi , de ben poc van servir la roda de canvis que va fer el cholo per refrescar l’atac matalasser , la defensa perica va estar enorme i en especial Sidnei que va oferir una imatge espectacular tallant tota possibilitat una i altra vegada . L’espanyol ha trobat el seu ritme altre cop, sotmet al rival a una forta pressió, replega en totes les seves línies , i des del jugador més veterà com Simao fins als més joves, donen tot el que tenen fins que l’àrbitre pita el final , aquesta és sens dubte la línia a seguir , però el millor de tot és veure que el jugador que entra de refresc , ingressa al camp amb la mateixa intensitat que el que l’ha abandonat anteriorment , així Stuani poderós en el salt , Álex pacient a l’hora d’escollir la passada i el propi Raül van donar la cara en els darrers instants quan l’Atlético va apretar més , però el marcador ja no es va moure . Com dèiem anteriorment Aguirre va desquiciar un cholo SImeone que va trobar en el seu rival el joc que més caracteritza als seus , defensa forta i contundent ,amb presència de cobertures per tot el camp  i un atac agressiu i ràpid entrant per les bandes , fet que va descomposar la defensa atlètica en més d’una ocasió. Destacar també el gran treball del nostre capità Sergio Garcia un cop més incombustible i combatiu com ningú , i d’un Simao que sembla haver trobat aquesta temporada la seva segona joventut .

Destacar també la mala aportació del ja conegut per tots els pericos Fernández Borbalán, que tot i no tenir més transcendència en el resultat , va tenir una actuació força nefasta quan havia de xiular cap al nostre costat .

Reiterem , aquesta sí és la línia a seguir , amb aquesta intensitat s’aconseguiran resultats impensables a dia d’avui … Endavant pirates !

[googleapps domain=»docs» dir=»forms/d/1m1zFaleumQjnK5eR1xbF2zrVyjwqfymz9piQib_PXXo/viewform» query=»embedded=true» width=»620″ height=»380″ /]