El proper divendres tornem a visitar el camp la construcció del qual, gràcies a la requalificació de l’anterior, es realitzà per autorització expressa de El Caudillo. I això per a nosaltres és com l’assalt a Puerto Príncipe, Portobelo, Maracaibo o Panamà, per citar grans gestes; per aquest motiu, en un moment de treva concedida per la mar, rememoràvem batalles entre glops de grog, blackstrap o rom amb pólvora, fins que algú preguntà quin uniforme lluirem. La resposta semblava una obvietat, els nostres colors, el blanc-i-blau que vestim des de l’any 1909; però, s’originà una conversa interessant.
Un dels pirates argüia que molt possiblement ells ens visitaran amb la seva samarreta que vol simular una senyera catalana, en absolut es pot definir com “en camper d’or quatre pals de gules” com es pogué veure a la Lliga Catalana de basquetbol on no era sinó cinc franges vermelles en un fons groc. Decidírem deixar al nostre propi albir les motivacions o justificacions per a dur tal vestimenta, però ens centràrem en com de representatiu era que la duguessin en aquella competició. Crec que no cal invertir gaires paraules en demostrar que el seu afany uniformitzador basant en la dictadura del pensament únic és qui duu l’esport català a la greu malaltia actual on l’objectiu bàsic de les institucions esportives és sobreviure i no acabar a les fogueres de les habitacions 101 per esdevenir adoradors dels Gran Germà i, per extensió, provoquen que els veritables seguidors de qualssevol dels clubs de qualsevulla modalitat esportiva esdevenim els vilatans del llogaret gal de l’Astèrix i l’Obèlix. És per això, per aquest afany de destruir tot aquell que es mogui a la fotografia del seu brave new world, que vestir una falsa senyera com a samarreta demostra la seva veritable poca estima per l’esport català.
Així que a mesura que la conversa es dilatava sorgí la idea que podíem tractar de demostrar que no acceptem les seves mentides de bombers cremadors de llibres i fer-ho amb una samarreta. I quina podia ésser aquesta? Per què no un creu grega abscissa d’argent sobre camper de gules? És, a dir, una petita creu blanca en un fons vermell: l’escut, i la bandera, suïssa; la terra dels seus orígens. I, fins i tot, podem donar-li altres justificacions. Tal i com férem fa cinc temporades amb la creu de Sant Jordi, estaríem donant la volta al símbol de la Creu Roja (de fet, es crea invertint els colors de la bandera helvètica) i recordant que ells, i els seus amics que són com ells, volen mantenir la lliga espanyola malalta.
De fet sempre podríem lluir la nostra samarreta i demostrar que per molt que es vulguin creure el seu autoengany no són ningú especial; o vestir la segona samarreta, quan decidiren dir que només existia un futbol (sic), que, com no, havia d’ésser el seu, acabaven adormint les ovelles, doncs vestim un pijama; o la tercera, si el futbol és quelcom molt més important que no pas un assumpte a vida o mort, nosaltres ens el prenem amb humor. O la quarta opció, els dediquem una samarreta, la del seu veritable país: la Suïssa dels diners opacs.
Què en penseu: els dediquem una samarreta?
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
Has tocat un tema interessant amic Morgan, però no crec que tingui ara el seu cúlmen; portaran aquesta seva particular versió de la senyera al nostre camp. Aquell és el dia que els hauríem de rebre amb una samarreta «commemorativa».
Camarada Kasparek, per a la seva visita al nostre temple de Cornellà-ElPrat penso en recuperar la samarreta groga amb la franja blava. A la franja en lletres blanques escrit «Catalunya més que un club» i els noms de les poblacions catalanes substittuïts pels dels clubs de diferents esports o els seus escuts.