Poc premi per l’enorme esforç, això és el que van sentir ahir els nostres pirates. En una nit on els jugadors d’Aguirre van imposar el seu caràcter i on van demostrar les virtuts d’un equip rocós , bregador i que sap que fer quan disposa de la pilota … La resposta va ser una derrota .
Ahir Aguirre va presentar un onze un xic sorprenent , on les absències dels Pizzi, Simao, o Stuani , van ser cobertes per un Abraham molt combatiu, un treballador Torje i un solitari Thievy . Aguirre va fer gala del seu coneixement tàctic i no només va apuntalar el centre del camp amb un trivot format per Victor, David i l’esmentat Abraham , sino que va dotar l’atac perico amb unes bandes ràpides i sacrificades en defensa comptan amb Torje per l’esquerre i Thievy per la dreta, deixant Segio en la punta de l’atac, en la defensa van destacar un sòlid Raül Rodríguez , un Sidney amb clara línia ascendent , un expeditiu Héctor i un enorme lateral esquerre com està demostrant el cordobès Fuentes, que cada jornada que passa demostra que la primera divisió li escau genial.
L’Espanyol va fer un treball ahir molt seriós i disciplinat a camp contrari en el derbi de la capital catalana, on sempre van frenar les incursions d’un rival ja a anys llum de la resta d’equips de la primera divisió, però que tot i els seus enormes talents , salaris desproporcionats i superioritat tirana … no va arribar mai a imposar ni els criteris, ni els fonaments futbolístics dels que sol fer gala en comptades ocasions la equitativa i imparcial premsa del nostre país … Ahir es van trobar al davant un equip que va saber sempre què havia de fer i cap a on volia conduir el partit , si bé és conegut per tothom que aquí hi ha un model únic de joc i una ideologia de futbol d’imposició social , els nostres van obsequiar a la resta dels equips professionals , com jugar-li a aquest tipus de rivals que et mengen abans de que l’àrbitre xiuli, Aguirre ahir va modelar un equip que mantenia sempre el tipus en les transicions rapidíssimes de pilota que feia el contrari, que obligava els blanc i blaus a fer un esforç sobre humà per tal de treballar les basculacions , i on no només feien estèril l’atac rival , sino que quan recuperaven la pilota obligaven a fer un replegament en totes les línies en la sortida de la pilota , així el contrari només va poder inquietar un tranquil Kiko Casilla amb xuts llunyans de Xavi, Messi i Alves , aquest últim va sortir escopit per la base del pal , però la ocasió més clara de la primera part la va tenir Víctor Sánchez , que una de les sortides a la contra que van protagonitzar els nostres va estar a punt de batre la porteria de Valdés , que va demostrar en l’esplèndid estat de forma que es troba . La segona part va començar igual, amb el ritme que obligava a jugar l’Espanyol d’Aguirre , aguantant el domini que el contrari exercia amb la pilota , i sempre donant la cara quan en disposàvem d’ella , els minuts passaven i el nerviosisme per la manca de gol del contrari creixia , com es creixia el plantejament dels homes d’Aguirre , que veien com l’enorme treball de cobertura tant a la defensa com al centre del camp funcionaven molt bé ,la defensa clavava la línia molt bé uns metres endavant del que cabia esperar , el que obligava al contrari a trencar amb alguns canvis d’orientació de tant en tant , donat que no hi havia espais per combinar en curt , i el treball de permutes que constantment exercien al centre els nostres homes obligava sempre a tirar pilotes enrere, així quan les piles van anar-se esgotant , Cordoba i Manu Lanza van substituir Abraham i Thievy , la fortuna va tornar a girar l’esquena als nostres quan al minut 68 Neymar va llençar una passada des de dins l’àrea pel vèrtex esquerre que fluixeta es va colar per entre les cames de Raül i Sidney arribant mansament al segon pal , on Kiko només va poder mirar com un sorprès Alexis només va haver d’empènyer la pilota fins a la porteria . Així va transcórrer el partit amb anades i vingudes per un costat i l’altre fins que al minut 88 Sergio la va tenir , malauradament ja un batut Valdés va veure com el travesser repelia la pilota fora , hauria suposat un empat que hauria arribat com un bàlsam a l’enorme treball tàctic i despesa física que van realitzar els nostres jugadors ahir . Així doncs el partit va acabar en zona d’atac blanc i blau al miut 93 , casualitat o no ahir el futbol va acabar un minut o dos abans del que sol marcar un partit amb incidències , faltes i targetes, on no van faltar els xiulets demanant l’hora , per cert, destacar que un grup d’aquests xiuladors es va dedicar també a xiular al minut 21 de la primera part .
En fi, a seguir treballant, aprendre dels errors i esperar treure els 3 propers punts a Cornellà el Prat la propera setmana , endavant pirates.
[googleapps domain=»docs» dir=»forms/d/10tiF0KH6COs3VSAYjayowVaiQiM3PM5EGuNgiDQRV6Q/viewform» query=»embedded=true» width=»620″ height=»380″ /]
L’anàlisi tècnic, immaculat. L’anàlisi dels homes, per a mi, massa generòs amb uns, massa poc amb d’altres. Ahir a la defensa només hi ha un home imperial: Moreno. Sóc el primer a criticar-lo quan no està bé, just és reconèixer-li quan ho està. Fuentes, superat en tot moment per Alves, que si arriba a centrar mig bé dos o tres vegades, estem parlant ara d’altre partit; entrava com volia devant un Fuentes superat sempre. Ja no esmento les curses sense sentit sempre darrera la pilota, mai anticipant-se, de’n Victor Sánchez, que a la primera part regala una falta quasi idèntica al «penal» del Levante. O del «pollastre sense cap» que és Thievy, es cansa massa per còrrer sense cap mena de sentit. El partit de Sergio és perquè ell mateix demanés descans a Aguirre, no es pot fer pitjor per sol que hi estigués. Un Osvaldo qualsevol ahir s’hagués forrat.
A la banda d’elogis, a més del plantejament que tan bé has explicat, el nom propi d’Abraham, enorme i situant-se sempre amb sentit.
Finalment una reflexió: Que hi fa aquí Torje? A que juga? Es pot retornar al gener?
Aquest mateix plantejament, canviant RR per J.Lopez i Córdoba per Sergio Garcia, el veig força encertat pel partit contra el Sevilla.
Una llàstima no haver aconseguit premi a nivell de punts amb aquest partit, però ens ha de servir per recuperar la moral i guanyar sí o sí el proper partit (i fóra bo els dos següents després de l’aturada).
Crec que fou un encert el plantejament d’Aguirre, a veure si podem obtenir millors resultats en els propers assalts.