I per què no?

Torna la Copa. Ja la tenim a sobre. La competició del KO. Aquella competició a on secretament cada perico somia que farem coses grans, tot i esgrimir el discurs de les desigualtats i la complicació que comporta.

Deixem per més endavant el debat envers el format, sabem que no és el millor, i analitzem un moment el paper del nostre equip a aquesta competició. Es tracta d’una competició basada en eliminatòries directes, i entrem als setzens de final. Això és el mateix que dir que ara mateix, estem a 9 partits d’aixecar la copa. És veritat, nosaltres i 31 equips més.

D’aquests 9 partits tenim els dos primers davant d’un rival de segona divisió. A la copa no hi ha divisions, si bé el format actual condiciona els sortejos a les classificacions lligueres, però bé faríem pensant que el Jaén és un dels 32 equips que estan encara en disposició de guanyar la copa del rei; no s’hi val repetir errades passades donant partits per guanyats abans de trepitjar la gespa.

Cas de superar l’eliminatòria, el més probable és trobar-nos amb el Granada, un club del nostre nivell actual si fa no fa; Hauríem de posar-ho tot per superar l’eliminatòria, no guardar res per la lliga, n’hi ha equips que juguen Champions i lliga i no reserven tants jugadors com d’altres que només tenen «l’extra» de la Copa. Si la sort i la feina ben feta ens acompanyen, ens plantem a quarts de final on sí, probablement ens toqui un Real Madrid que està molt lluny esportiva i econòmicament. Però no ens poden guanyar sense suar. Com a dada, agafeu els resultats que vam obtenir contra ells i de la mà d’Aguirre la passada temporada; no ens van poder guanyar cap partit, passaríem nosaltres repetint aquells dos resultats, i això sense saber encara perquè es va anular aquell gol al nostre estadi que era el 2-0.

Perquè no? Que vindria l’Atlético a semifinals? Molt bé, plantegem-los la batalla, ja han perdut una davant el nostre equip aquest any, si hi ha algú a qui han de respectar som nosaltres. I bé, donades les circumstàncies idònies, arribem a una final que, hi hagi qui hi hagi al davant, ningú amagarà res. I anant a totes es pot guanyar qualsevol equip a un sol partit.

En efecte, el format de la competició no és ni el millor possible ni tan sols un dels millors possibles. Si em demaneu, jo faria entrar tota la segona B i els campions de tercera, com a mínim, amb segona i primera per sorteig directe des de la primera eliminatòria, i totes a partit únic. Potser amb un format tipus Copa Davis com es fa a Anglaterra; no cal jugar sempre al camp del més petit, si has jugat a fora, la propera la tens a casa, si s’enfronten dos que han jugat a fora o a casa, sorteig, i així successivament. Cada eliminatòria sortejada al seu moment, això de conèixer tot el camí també penso que treu un punt d’emoció a la competició.

Sí, és discutible i cadascú tindrà la seva teoria de com hauria de ser aquesta competició, i tampoc cal donar-li gaire més voltes perquè ningú no ens farà cas. El que sí que hem de tenir clar és que pel moment, si volem aspirar a algun títol, l’única possibilitat la tenim a aquest torneig, a 9 partits de distància. I es clar, sempre podem renunciar esgrimint tota mena d’arguments, però a mi m’agradaria que ens prenguéssim la Copa com el que és. Des de la directiva, passant per tècnics i jugadors, fins a nosaltres, els aficionats, que el dia que rebem al Jaén veurem quants en som a l’estadi recolzant aquest somni. Perquè no fa tants anys que l’hem fet realitat, en situacions complicades també. Per això insisteixo i m’encaparro: I per què no?