El passat 29 de maig ens llevàvem amb la notícia que l’actual Consell
d’Administració del RCDE havia acordat convocar junta general extraordinària
d’accionistes per al dia 30 de juny. I amb l’anunci, per a sorpresa de tothom,
com a punt 5 de l’ordre del dia, de la reducció de capital social (condicionada a
una posterior ampliació, punt 6), mitjançant la dràstica disminució del valor
nominal de les accions dels 60 euros per acció actuals a 6 euros per acció.
Aquesta reducció és conseqüència directa de l’assumpció d’unes pèrdues que,
segons s’ha descobert, els anteriors consells d’administració havien amagat en
els balanços comptables facilitats els darrers anys i que, amb tota seguretat,
haurien acabat per abocar el RCDE a sol·licitar concurs de creditors, ofegat
pels deutes, de no ser per l’entrada de Rastar Group com a accionista
majoritari.
Mala gestió, per a uns; ardits comptables, per a altres. Però, qui acabarà
pagant els plats trencats? En concret, aquesta situació afecta significativament
al segon màxim accionista, Genètica Perica, que veurà reduïda sensiblement la
seva participació amb l’ampliació de capital (passarà a ser simbòlica) si no hi
acudeix amb un fort desemborsament per seguir mantenint el seu actual 24%,
mentre que Rastar Group elevarà el seu percentatge de control en transformar
préstecs en accions. Sigui com vulgui, tot sembla indicar que el repartiment de
l’accionariat serà diferent a l’actual.
Mentrestant, resulta que els directius responsables de l’endeutament excessiu
que arrosseguem des de fa anys per culpa de la seva mala gestió financera
sortiran indemnes i lliures de tota responsabilitat, sense haver fet cap tipus
d’autocrítica ni entonat un lleuger mea culpa, com si no haguessin fet res mal
fet per la seva part. I, a més, amb les butxaques plenes. Rastar se’n fa càrrec
de la factura.
Tanquem una etapa al RCDE de ruïna i agonia financera que indefugiblement
ens hauria d’obligar a ser crítics i contundents en comptes de mostrar-nos
indulgents i comprensius, perquè aquesta penosa realitat ha suposat un feixuc
llast —impossible de deixar anar i gairebé letal— que ha condicionat i hipotecat
temporada rere temporada el potencial de l’equip, tant per fitxar com per retenir
els millors jugadors i els que destaquen més.
El que sembla evident, tornant a l’inici, és que el panorama del RCDE ha
canviat amb l’arribada a la presidència de Chen Yansheng —el nostre rescat
milionari— i és més positiu i esperançador, malgrat l’herència enverinada, en
haver deixat de banda aquella imatge d’un vaixell que anava buidant aigua al
mateix temps que n’entrava per un altre forat. Tanmateix, tinguem en compte
que, a pesar de la solvència econòmica del nou màxim accionista, el problema
no s’ha esvaït ni de bon tros, només ha canviat de mans. La pregunta és si
aquest cop l’encertaran.
Una coseta més per acabar. Se’ns ha venut un projecte engrescador i
il·lusionant i l’afició ha reaccionat amb un entusiasme i una expectació que feia
anys que no es veien entre la massa social perica. Amb un pressupost
sensiblement superior, es podrà incorporar reforços i pagar sous més alts als
futbolistes. La primera pedra del projecte ha estat el nou tècnic, tota una
declaració d’intencions de la nova etapa que s’enceta, ja que a Quique
Sánchez Flores li agrada tenir la pilota i dur la iniciativa. La planificació de la
plantilla haurà de tenir aquest perfil, amb jugadors que s’aproximin al seu ideal
de joc. Explicat de manera simple, amb un futbol vistós i ofensiu l’estadi tornarà
a presentar bones entrades, creixerà el nombre de socis i augmentaran els
ingressos de tot tipus. Aquesta sembla ser la línea estratègica del RCDE
2016/2017, però al final tot dependrà de si la pilota entra o no.
Nobody