La crònica del Elche – Espanyol

Nova patacada perica al Martínez Valero, aquesta vegada amb l’absència total de les virtuts que han demostrat els nostres pirates des que va començar la lliga. Aguirre ens va sorprendre a tots amb un bon dispositiu tàctic que donava l’entrada a Abraham substituint Pizzi a l’onze … i on el sistema variava i passava a ser un 4-1-4-1 . Tot deixava entreveure que el partit seria controlat per un mig del camp poblat perico … però tot va transcórrer just al contrari .

Un Espanyol desconegut, apàtic, sense intensitat, amb poca claredat, sense idees … es va encomanar sempre al cap d’Stuani … de tots és prou coneguda la virtuositat del “charrúa en aquest tipus d’accions , però és clar quan tot el teu joc es basa en la mateixa jugada tot és molt fàcil pel contrari , això sumat a la distància que sempre va haver altre cop entre línies , a la poca participació d’un home com Simao … i a l’escassa aportació d’un Sergio a l’atac van fer que l’Espanyol es topés sempre amb una sortida còmode de l’Elx, així val a dir que degut a la poca fixació del nostre davanter ahir als centrals il·licitans proporcionà a homes com Lombán o Damián l’opció sempre clara de sortir còmodament des del darrera , sumat a la inspiració d’un ex perico Javi márquez que va governar el partit amb molta comoditat … assistir un altre ex perico Coro a fer el partit somiat, i és que si sabent les virtuts dels teus ex companys els deixes treure tot el seu repertori … la cosa només et pot evocar al desastre més absolut.

La direcció de la nau blanc i blava mai va quedar clara , davant l’absència d’Héctor Moreno, Aguirre va optar per Raül Rodríguez, de qui es podria dir que ahir va viure la seva pitjor tarda perica, no obstant sempre és fàcil detectar errors en l’última línia d’un equip i més quan els seus companys no ajuden en res … així el perill era constant i assetjador durant els primers 45 minuts , en un sistema en el qual l’únic perill t’arriba des dels canvis d’orientació … Simao es va veure sempre sol a l’hora de fer la pressió a l’ala esquerre , per la poca aportació defensiva del punta així sempre es veia superat en rondos de 3×1 els quals acabaven sempre en un canvi d’orientació de dreta esquerre que permetia l’Elx jugar sempre a l’esquena de la defensa perica, instaurada a la zona 2 defensiva, sumat a que la línia de mitjos no van ajudar gens , l’escenari sempre fou propici per un  Coro més que inspirat, que va veure sempre situacions d’1×1 amb 25 metres fins Kiko Casilla … la veritat és que això sumat a la poca entesa entre els dos centrals Raül i Colotto … la bona notícia fou arribar al descans amb un solitari gol de Coro .

En la represa l’actitud va canviar amb els canvis d’Aguirre … va apostar per un joc menys conservador i més ofensiu donant entrada Pizzi i Thievy … On va a tornar a tenir més personalitat l’equip blanc i blau així aviat Thievy en una bona jugada aconseguí restaurar l’empat … però ahir va quedar clar que el destí seria cruel , i poc després abans de caure lesionat Coro va tornar a pintar la cara a la defensa un cop més deixant el partit en 2-1 final, cert és que l’espanyo ho va seguir intentat, però un cop més , més amb el cor que amb el cap, no es pot deixar en el futbol professional un resultat en mans de l’atzar, o de la previsió a què el contrari no participi prou . la lectura amics pirates, tal com va fer el nostre entrenador, és que els nostres jugadors van llençar el partit a la primera part, i els partits duren 90 minuts , no 45 , i l’Espanyol s’està acostumant a jugar a remolc els darrers partits amb marcadors en contra , s’hi ha de posar remei d’immediat … i no passa per canviar el sistema ni un jugador …. ni l’estratègia, tot, absolutament tot, passa per un canvi imminent d’actitud … no hi ha absolutament cap equip de futbol professional o amateur que guanyi un partit sense córrer ni  enllaçar tres passades en una mateixa jugada , de tota manera no podem ser tan destructius , passem de l’eufòria al desastre col.lectiu en tan sols una setmana .

[googleapps domain=»docs» dir=»forms/d/18bGxJaqgvFeL56ABvCO5b7PIbJaodPgcjLJ1PYcnANs/viewform» query=»embedded=true» width=»620″ height=»380″ /]

3 comentarios en «La crònica del Elche – Espanyol»

  1. Insisteixo en provar un 4-4-2 ben armat, amb línies juntes, aprofitar el joc de bandes i l’associació dels 2 puntes.

    I evidentment, tornar a la pressió dels 3 o 4 primers partits, on no donavem mai una pilota per perduda i per cada jugador de l’equip rival n’hi havien 2 del nostre.

    Confio en Aguirre.

    Sempre RCDE!!

    Responder
  2. No podem caure en la vessant perica de l’eterna dualitat: jugar bé quaranta-cinc minuts i no jugar bé, o no jugar-los, els altres quaranta-cinc.

    Revertirem la situació!

    Responder

Deja un comentario