La prèvia del Elche-Espanyol

Classificació:

RCD Espanyol 7è amb 11 punts

Elche 17è amb 6 punts

Últim partit:

RCD Espanyol 0 Getafe 2

Celta 0 Elche 1

Llista de convocats: Germán, Raúl Rodríguez, Víctor Sánchez, Sidnei, Thievy, Stuani, Sergio García, Pizzi, Capdevila, M. Lanzarote, Kiko Casilla, David López, Javi López, Fuentes, Colotto, Simao, Álex, Abraham.

Precedents:

El Martínez Valero no és un estadi que se li doni bé a l’Espanyol, només dues victòries a primera divisió, si bé els dos darrers precedents inmediats sí són victòries, 0-1 en partit de la lliga de segona divisió l’any 1990 amb un gol matiner de Gabino, i un partit de copa, eliminatòria a partit únic el 2003 que acabà amb un 2-3 favorable a l’Espanyol, amb gols de Kevin Bobson, Raúl Molina, i sí, un gol decissiu al minut 88 de Coro. Com no.

El nostre equip:

Tornen a la convocatòria Lanza, Álex i Fuentes ja recuperat mentre els últims a arribar, Torje i Córdoba queden fora, deixeu-me apuntar el merescut de l’exclosió del rumanés, a més dels lesionats Mattioni i Moreno. Sembla ser que després dels dos entrebancs seguits Aguirre es deixa de provatures i l’equip ha de sortir a mossegar des del primer moment. A la defensa és probable la titularitat de Sidnei tot i que possible la de Raul; a les mitjes puntes hi podria entrar Lanza per Pizzi o bé Álex per donar més consistència al mig camp. Tampoc en aquesta línia és descartable que sigui Abraham l’home que ocupi aquesta demarcació, tot i demostrar a Villarreal que es troba més còmode més endarrerit.

El rival:

Després de molts anys a segona torna a la màxima categoria un equip històric, de la mà aquest cop de dues peces amb passat perico, claus en l’ascens, Coro, el nostre Coro, el Coro del «Gol de coro», i Edu Albácar, un lateral esquerrà exquisit que demà no hi serà per lesió. Els trobem just acabats d’estrenar la casella de les victòries, després del 0-1 a Vigo, gol d’un tal Javi Márquez, que us deu sonar perquè es tracta d’aquell migcampista de luxe que teníem, al que Pochettino va condemnar fins el punt que un paio valñorat en 8 kilos el regalem l’estiu següent a canvi de’n Tejera, aquell exfutbolista que mantenim en el planter per no se sap ben bé quin motiu, que no sigui humanitari.

La dada:

Conflueixen avui dues dades arbitrals de mala estrugança que tan de bò la realitat s’encarregui de desmentir: d’una banda el clamorós robatori sofert pels locals ara fa dues setmanes devant el tot poderós Real madrid. No hauríem nosaltres de pagar cap factura que no fos nostra, però ja en coneixem el nivell. A més, enllaçant amb la segona dada, l’encarregat del concert de xiulet serà Clos Gómez. 7 partits a fora, 7 derrotes. Alguns de «gran» record, com aquelles «mans» de Luis García al Bernabeu, o alguns dels robatoris patits els darrers anys a Mestalla. Insisteixo, tan de bò em tanquin la boca en aquest aspecte.

El detall:

El que tindrà l’Elche al minut 21 amb una imatge de Dani Jarque i un homenatge com el que fem cada partit a l’estadi. Aquestes petites coses fan tan gran el futbol. Aquestes i que entri la maleïda pilota, a la porteria contrària si pot ser, gràcies.