Victòria made in RCDE. Així es podria resumir el partit de diumenge a Vallecas. Una victòria que foragita els fantasmes que començaven a perimetrar el cap d’Aguirre i que injecten una bona dosis de confiança i optimisme a uns jugadors que continuen creient en el que fan.
L’Espanyol es va plantar amb un 4-4-2 ben armat, tornant a l’eix de la defensa els dos centrals que havíen començat la temporada, Moreno i Colotto, amb les típiques bandes Javi López (menció especial pel treball que va fer durant el partit) i Fuentes. Una línia de 4 al mig del camp gairebé inèdita: Torje – Raul Rodríguez – David López – V.Alvarez. Aquest últim, ben tornat d’una complicada operació cardíaca, redebutava com a titular al club que l’ha format. Contents per veure com l’onze titular es va repoblant de canterans poc a poc. A dalt de tot, Sergio i Córdoba en punta.
En els primers compassos del partit, l’Espanyol va mostrar el que havia perdut en les últimes jornades: ordre, pressió i disciplina tàctica. Fins i tot, va arribar un parell de vegades a la porteria de Rubén, amb rematades de Moreno de cap -després d’una bona assitència a pilota aturada de Torje- i Sergio Garcia, després d’una impresionant galopada de Javi Lopez des del seu propi camp que el punta no va estar fi a rematar.
Amb aquesta insistència, l’equip va trobar la recompensa: penal clar sobre Sergio Garcia que ja encarava sol la porteria i expulsió del porter. Golàs per l’esquadra del capità. A partir d’aquí, el que millor sabem fer: mantenir el dibuix tàctic i les línies juntes per evitar el joc combinatiu del Rayo.
A la repressa, un actiu John Córdoba generava ell solet la segona pena màxima -més clara fins i tot que la primera-, on, després d’una excel·lent finta al defensa que el deixava sol davant del porter, era derribat amb un fort cop a l’altura dels genolls. Penal, xut de Sergio Garcia i aquest cop pel mig.
0-2 fora de casa, amb superioritat numèrica i mantenint la tensió van ser suficients fins aguantar als últims compassos del partit. Però al minut 36 marcava el Rayo en una jugada aïllada -pilota aturada- que provocà a la majoria de pericos certa pressió i tensament a la part baixa on l’esquena perd el nom.
Però Sergio Garcia, Falete, s’inventava uns dríblings impossibles en menys d’un metre quadrat contra 2 defenses i l’enviava al fons de la xarxa, aconseguint així el seu primer hat-trick a primera divisió. Anus destensats i alegria entre l’afició, que veia com Stuani sentenciava el matx per sota les cames de Cobeño, posant l’1-4 definitiu al marcador.
Aquesta, és l’actitud. Aquest, és el sistema. Esperem que Aguirre millori el que falta polir i intentem seguir en la línia que el nostre corsari mexicà ens està marcant.
Som-hi Pirates!!!
[googleapps domain=»docs» dir=»forms/d/1svF9wKTyzypesWx2fU90m6DbmVYIOLmtLRMgWVWv0bs/viewform» query=»embedded=true» width=»620″ height=»380″ /]