Ahir l’infantil B del Espanyol va plocamar-se campió del torneig internacional d’Arona 2014. Els que ho vam veure per la tele vam vibrar i gaudir de les jugades de l’ Alejandro, Nicolas, Herrera… Jugadors que en finalitzar el match fent pinya van cridar:»SOM ORGULL, SOM PASSIÓ, SOM PLANTER, SACRIFICI I ESPANYOL!»(si us plau pancarta ja!) i que per desgràcia, som conscients que molt probablement no veurem jugant en el primer equip.
Fent autocrítica la política de Cantera que portem podem definir-la com: «Any 2 d d dLC.» O any 2 desprès de De La Cruz i que el club, si vol sortir endevant com entitat, no s’ho pot tornar a permetre. Senyors del RCD Espanyol ja és hora que practiquin allò que sabem que ha de ser el nostre tarannà: Cantera de luxe i poc fitxatges i de qualitat.
Pero ara parlaré d’un perill que tots coneixem i que ahir algú va definir explèndidament com a voltors sobrevolant l’estadi del Marino: El F.C Barcelona.
El perill més gran de no veure jugar a aquests nois al primer equip és la pràctica habitual del furtivisme esportiu que els equips empresa practiquen, i que del que l’altre equip de la ciutat és mestre. Els medis de propaganda afectes al règim culé parlen de Cantera, de Masia i amaguen les pràctiques habituals d’assalt a les Canteres dels altres clubs, com les guineus que aprofitant la nit roben les gallines, emportant-se aquells jugadors que destaquen amb promeses, canvis de direccions i propaganda televisiva que a mode de ambientador intenta eliminar tot el ferum a merda que surt d’aquestes pràctiques.
Parlem dels robatoris que any sí, any també, pateix el nostre fútbol base a mans d’aquells que supleixen la bona feina amb la cartera, i que creuen que la vàlua d’un club és medeix en Euros.
Tant de bó la FIFA possi mitjans per evitar-ho d’una vegada per totes, mentrestant únicament podrem dir allò de: AL LLADRE! AL LLADRE!
Lamentablement aquí es resumeixen alguns dels mostres problemes: una economia paupèrrima que ens obliga a mal vendre en el primer equip i que cada vegada és més difícil suplir les mancances del primer equip des de la cantera perquè ens la vam carregar per construir res i les joies més joves acaben migrant atretes pel «parné» de les empreses econòmicament més poderoses.
Tant de bo la FIFA fes quelcom útil i regulés aquesta transcacció de jove carn humana, però ho dubto, considerant la seva inoperància i servilisme enfront d’alguns.
Per això crec que encara ens queda molt de temps en la nostra travessada del desert on veurem com els lladres ens fan desertar certes peces que podrien esdevenir importants.