Aquesta setmana arriba la Copa, la competició de les sorpreses, de les revolucions, dels resultats inesperats, de… no, ja no. Ja no és la competició on tot és possible. És una veritable llàstima, però també ens l’han robada.
Fa uns dies el camarada pirata Kasparek es preguntava “Per què no?” somniar amb fer una bona participació en el torneig del KO. Desitjaria imbuir-me del seu optimisme i deixar volar la imaginació i recuperar sensacions com les del 2000 i 2006; però, em sembla difícil, molt difícil. I només és una senda quasi impensable per al nostre RCDE, sinó per a qualsevol equip de la veritable lliga espanyola i no dels opressors.
Ni ens enganyem ni ens deixem enganyar, la Copa del Rei és una competició més adulterada encara que no pas la LigaBBVA. I com ara sembla que als dominadors, poderoso caballero es don dinero, els torna a interessar lluitar per aquesta competició, la resta d’equip ens podem acomiadar del torneig de les eliminatòries.
Que ningú es deixi enlluernar pels focus de la catifa vermella que posen els mitjans de comunicació que només viuen per a tres equips, la Copa fa molts mesos que es va iniciar amb els equips de les “categories inferiors”; però ara arriba el moment que entrin en joc els equips de la primera divisió professional. Ara bé, no ho faran en igualtat de condicions, no pas. És una veritable estafa el sistema. Per què hem de donar facilitats als equips que disputen competició europea? I voler esgrimir suposats arguments d’ajuda econòmica per la possible caixa a fer o que mai s’ha de vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo em semblen fal·làcies. Que no farien caixa o podrien fotre millors queixalades amb la possibilitat d’eliminar qualsevol altre equip i continuar avançant en la competició? Podem discutir si el model a partit únic en camp de l’equip “petit” és el millor o cal cercar alternatives com les que, encertadament, proposa el pirata Kasparek “disparant a tort-i-a-dret”; però que ningú oblidi que si els equips econòmicament grans es queixen de l’acumulació de partits volen una competició del KO a partit doble és per a garantir-se la possibilitat d’avançar fins la final i que una gran batalla de futbol plantejada per gladiadors del futbol en determinades condicions els fessin fora de la competició.
Desitjo mirar en positiu la nova singladura dels pericos a la competició de copa (quina greu errada és enllestir-ho tot amb un únic sorteig i saber tot el possible recorregut!), però sense oblidar la veritat: aquesta és una #copademierda.
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
Res més lluny de voler entrar a debat, ara bé, reconeixent i coneixent la realitat i adjudicant una validessa sense paliatius a que estem devant una #copademierda, vull afegir que equips com l’Espanyol hem de sortir a mort cada un dels 9 partits a que podem arribar. Si un 2ªB que mossega pot sorprendre als poderosos, un 1ª que mossega, que no amaga res perquè no juga competició europea, ha de donar molts maldecaps als inicialment favorits. Molts. Ara bé, res podem exigir a l’equip si, com molt em temo, el dia 18 ens trobem a l’estadi menys de 14.575
Totalment d’acord amb vós, company Kasparek.
Inicialment, la competició es manté com una opció clara per als de sempre; però, cal lluitar per fer canviar aquest rumb. Ara bé, vist el resultat a Jaén, costa creure-ho.
Tot equip hauria de sortir sempre a guanyar, a mossegar per a tractar d’assolir la victòria; que la derrota només sigui conseqüència del fet que el rival fou millor o estigué més encertat. Igual que volem fer caure els rics dels seus pedestals, no ens podem creure nosaltres que n’estem en un pel fet que militar en una categoria superior que el rival.
Cada partit, i en aquesta competició encara més, ha de plantejar-se com una final per a poder assolir la fita, arribar al novè partit i jugar una veritable final amb opció a títol.
No hauria d’haver-hi cap justificació per no sortir amb la destral a la mà per abordar el rival.
Llàstima que ara per ara, com bé, dèieu en el vostre escrit del 14575 sembla difícil que el públic es mostri engrescat amb l’actitud i els resultats al camp.
Tant de bo es capgiri la sensació.