Una samarreta per l’esport català

Ara ja fa uns dies, una volta sencera de campionat, ens preguntàvem si en la visita al camp de l’equip suís d’economia qatarí els havíem d’“honorar” amb alguna vestimenta especial. Molt possiblement, tal i com es diu en la conversa en els comentaris, aquella pregunta es podia estar plantejant massa aviat. Però l’hora ja és arribada. El proper dissabte ens vista l’equip d’esperit suís i butxaca qatarí, l’equip dels Urdangarín, Millet o Pujol Jr.

Cornellà-El Prat serà una festa per mostrar novament el nostre amor als colors de l’almirall Roger de Llúria encarnats en els nostres jugadors i per això no dubtem les graderies seran una celebració del festeig etern entre afició i club, l’èxtasi blanc-i-blau. Una manifestació de la nostra història, de qui som i de qui serem. Nosaltres, Reial Club Deportiu Espanyol. I diguin el que vulguin aquells que s’han cregut les seva pròpia mentida infecta, nosaltres som una de les moltes i joioses essències de l’esport català. I perquè cal reivindicar que Catalunya és molt més que un club i que no volem que el nostre territori esportiu esdevingui un erm Far$s.a.-World caldria que dia rere ria tots aquells que no ens pleguem davant la dictadura del pensament únic aixequéssim la veu.

Per aquest motiu aquest pirata proposa fer un homenatge conjunt de i per l’esport català vers el nostre enemic comú. M’imagino la nostra samarreta groga, color original de la nostra entitat, amb la franja blava on podia llegir-se el lema Catalunya més que un club i on els noms de les diferents localitats del país fossin substituïts per les entitats esportives que el conformen. Vestimenta que veig perfectament exportada a l’arlequinada sabadellenca o la blanquivermella gironina, a la verdinegra de la Penya, la blanca del BM Granollers o al negra dels Gòtics, per citar alguns exemples sense obviar la groga i blava del degà del futbol català.

Potser pensareu que aquesta és una astracanada que no serviria per a res; però, cara a futurs enfrontaments seria bonic veure com la resistència es manté ferma contra l’opressor. És una proposta com a germen per a possibles accions conjuntes per mostrar que mai no ens rendirem. En el fons, si no fos perquè els pirates no creiem en cap déu, afirmaríem que la nostra passió està més enllà del bé i del mal, seria una autèntica qüestió de fe; és a dir, la veritable força d’un sentiment.

Si no fos perquè seria de mal gust comparar un simple esport, per molt que hagi esdevingut quelcom que no és deport, amb una de les malalties més cruentes, tancaríem aquesta reflexió lunar en el vaivé recordant que ens hem de mantenir units per continuar essent vius enfront de la societat mercantil que ha esdevingut el càncer de l’esport català.

Endavant Força Màgic Espanyol!