La tercera també va ser la bona pel Femení, que el curs vinent tornarà a jugar novament a la Lliga F després d’haver-se imposat clarament en el play-off d’ascens a l’AEM i l’Osasuna, en una temporada accidentada en què l’equip va saber sobreposar-se a la marxa de l’entrenador a meitat de temporada i a les lesions d’algunes jugadores clau com la pitxixi Lice Chamorro o Judit Pablos, i culminar de la millor forma possible la temporada amb un gran colofó final. En aquesta ocasió la feina invisible de jugadores, staff tècnic i direcció esportiva al llarg del curs va obtenir premi després de tres llargs anys a Segona perseguint-lo. Per fi!
Un èxit esportiu que es va començar a gestar des del principi de la temporada, protagonitzant un gran inici que les va portar a ser líders durant la primera volta, mantenint un frec a frec amb el Dépor, el gran rival per l’ascens al llarg del curs. Però quan l’equip anava disparat i més felices ens les prometíem —malgrat una breu ratxa de tres empats seguits— de sobte va arribar la notícia inesperada de la marxa en el mercat d’hivern del tècnic Adrián González a la Soccer League. L’anunci va caure com un autèntic gerro d’aigua freda sobre les jugadores i va desestabilitzar l’equip, que va perdre el liderat al temps de descompte en el trascendental partit amb el Dépor a Abegondo, quan tot semblava indicar que el resultat final acabaria en empat. Des d’aleshores, des què Juancho Ibarra, el segon d’abord, agafà el timó, la irregularitat va ser la tònica dominant durant la segona meitat de la temporada, fins que la dinàmica va canviar i l’equip va ser capaç de recuperar el rumb a les portes del play-off, gràcies a la unió del vestidor i el cos tècnic, un grup molt unit i sobretot molt motivat en el play-off
Res hauria estat possible sense els gols de Lice Chamorro, les aturades i el toc de pilota de Romy, les entrades per banda de Judit Pablos, el talent al mig del camp de Carol Marín, la fortalesa física i la rapidesa de Daniela Caracas, l’aportació ofensiva d’Ángeles, l’habilitat en la sortida de pilota de Júlia Guerra o les arribades des del darrere de Mar, la columna vertebral i les grans baluards de l’equip, totes elles titulars indiscutibles el curs passat, i que el club ha aconseguit mantenir per a la campanya 2024/25.
Amb l’ascens en la butxaca, el primer pas de la direcció esportiva ha estat, de fet, assegurar-se aquestes passades setmanes la continuïtat de les jugadores més determinants. Romy Salvador, Carol Marín, Judit Pablos, Aina Duran, Mar Segarra, Ángeles del Álamo, Lice Chamorro, Júlia Guerra, Daniela Caracas, Mar Torras, Lucía Vallejo, Ana Hernández i Simona Botero, han estat les tretze renovacions anunciades.
El segon, la recerca d’un entrenador, o entrenadora, amb experiència a la Lliga F, i Sara Monforte ha estat l’escollida. Arriba procedent del Vila-real i coneix bé la casa perquè hi va jugar durant quatre temporades (2009-2013), en les quals
va guanyar dues copes. Ara hi torna com a entrenadora per aportar els seus coneixements i, sobretot, el seu característic esperit de lluita a l’equip —pur nervi que no para mai quieta durant els partits— amb l’objectiu de la permanència entre cella i cella. Estarà acompanyada d’Ibarra com a segon entrenador, que amb una personalitat més serena i tranquila a la banqueta va superar amb nota el repte de guiar-les els últims mesos cap a l’ascens.
I, més endavant, en el transcurs de les dues darreres setmanes hem anat coneixent les incorporacions de la jove portera Paula Coba (provinent de l’AEM), la lateral Paula Perea, que és la que més expectatives ens ha generat (ex del Betis), la defensa Amaia Martínez (que arriba cedida de l’Athlètic), la central Laia Ballesté (que prové de l’Sporting de Huelva), les migcampistes Amanda Mbadi (procedent del Saint-Etienne) i Ainoa Campo (Vila-real), les extrems Natalia Montilla i Arola Aparicio (procedents respectivament del Betis i del Sevilla) i la davantera Iara Lacosta (ex d’Osasuna), un o dos reforços per línia.
D’aquesta manera queda pràcticament definida la plantilla que avui passarà la revisió mèdica i que aquest proper dijous, 25 de juliol, començarà els entrenaments. Pel que fa a les nouvingudes, des del desconeixement més absolut, esperem que els recanvis escollits siguin de garanties i la combinació de cares conegudes —continuïtat— i cares noves —reforços—, de jugadores amb experiència prèvia a Primera i sense a la plantilla, sigui la que porti al femení a mantenir-se en l’elit esportiva. Ara li toca a Sara Monforte acoblar totes les peces i fer-ho possible. Ho anirem veient quan comenci a rodar la pilota. Serà una temporada dura.
Nosaltres un any més seguirem, per descomptat, donant suport i visibilitat al femení, animant-les des de la grada o a peu de gespa, perquè hi creiem i s’ho mereixen, no pot ser d’una altra manera, igualtat de condicions per a tothom. Que ningú ho dubti.
Pero Page, malfeyor e robador.