El que va passar en el derbi de Copa de dimecres al Camp Nou dins i fora del terreny de joc es veia venir d’una hora lluny, després del clima de crispació creat artificialment els dies anteriors per la premsa esportiva en relació a la presumpta duresa dels jugadors blanc-i-blaus en el derbi de Lliga jugat uns dies abans a Cornellà-El Prat, on els blaugrana no van poder passar de l’empat a zero.
Gran part de la premsa servil al Barça, que va digerir malament l’empat, es va encarregar d’escalfar tant l’ambient de cara al segon derbi, enarborant la bandera blaugrana i apel·lant al discurs de la revenja i del moment de passar comptes sense pensar en les possibles conseqüències, que els ànims d’alguns jugadors del Barça que havien vist ferit el seu orgull propi desactivats en el matx anterior, es van encendre i desfermar, i de quina manera amb provocacions, gestos de celebració i reaccions agressives, d’una banda tant al camp de futbol com al túnel de vestidors, i, de l’altra, davant dels micròfons i a les xarxes socials, que van trobar una resposta airada i totalment desproporcionada per part d’algun jugador de l’Espanyol que no va saber contenir-se. De la mateixa manera, el reiterat discurs de la pretesa duresa també va reeixir perquè va aconseguir condicionar l’actuació arbitral, amb dues exclusions visitants.
Així que ja va sent hora de denunciar certes cròniques, comentaris, portades i titulars de certs mitjans i periodistes esportius catalans que hem llegit i escoltat aquests darrers dies, els quals no només malmeten l’objectivitat o estan destinats a abonar una determinada visió partidista, sinó que generen i alimenten la crispació i la violència. En aquest sentit, l’ús del llenguatge i la concepció bèl·lica dels partits de futbol per part del periodisme esportiu tant en les retransmissions com en les cròniques, a banda de ser un recurs expressiu i narratiu molt trillat i de tenir unes determinades connotacions positives o negatives, també influeix emocionalment en els jugadors i aficionats, sobretot en els més impulsius i passionals. Tinguem-ho en compte i ben present. Perquè, en definitiva, la violència en el futbol també és mediàtica. Faríem bé de no oblidar-ho.
I encara ens falta un altre. Tant de bo que això no acabi de mala manera.
Nobody.