Fa temps que el periodisme esportiu (escrit, radiofònic i televisiu) ha perdut credibilitat entre aquells aficionats que no són del Barça i del Reial Madrid, bàsicament per manca de rigor, imparcialitat i neutralitat. Ja sigui per partidisme o simplement per interès econòmic, tant el Barça com el Madrid són l’epicentre informatiu i la mesura de totes les coses. A casa nostra, les anàlisis i les cròniques dels partits es fan des d’un punt de vista absoluta i indissimuladament blaugrana, tot centrant-se de manera gairebé exclusiva en el Barça, mentre que els rivals als quals s’enfronta queden reduïts a meres comparses.
I és que les cròniques del derbi de dissabte passat culpen de l’empat final sense gols a un arbitratge força permissiu amb una suposada agressivitat dels jugadors de l’Espanyol. Crítiques gens noves ja que el mal estat de la gespa i el joc dur s’han convertit en el leitmotiv justificatiu dels jugadors blaugranes cada vegada que no guanyen, queixes a les quals s’han sumat disciplinadament els periodistes des de l’inici.
Aquest nou exemple de descarada parcialitat ha indignat els Pirates RCDE, l’afició perica i fins tot el mateix president Joan Collet, qui ha reaccionat amb contundència denunciant-la, coneixedor que amb aquestes acusacions s’intenta influir en les decisions dels col•legiats en la propera eliminatòria de Copa.
És per això que des de Pirates RCDE volem fer valer la nostra veu per tal de queixar-nos de l’excés de parcialitat i subjectivitat en què cauen els periodistes i els mitjans de comunicació fidels al Barça quan escriuen i parlen amb la samarreta i la bufanda posades, cosa que acostuma a succeir amb freqüència. El mateix passa amb l’habitual recurs al victimisme arbitral al qual van recórrer en les seves cròniques per tal de justificar l’empat de dissabte, un resultat difícil de digerir per a alguns.
Així, segons aquests cronistes i comentaristes, els jugadors de l’Espanyol haurien aturat i bloquejat l’atac del Barça no amb una exhibició de fortalesa, serietat i ordre a nivell defensiu, sinó amb duresa, contundència, puntades de peu i entrades per darrera, a la qual cosa també s’afanyaven a afegir l’estat de la gespa de Cornellà-El Prat i, fins i tot, la pèrdua de temps dels recollidors de pilotes! En canvi, no comentaven la doble acció de Mascherano sobre Álvaro en la sortida de dos córners consecutius, com si les clares agafades no haguessin existit.
En aquest sentit, volem destacar i subratllar una excepció: la doble anàlisi de l’exjugador blanc-i-blau Joan Golobart, analista rigorós al diari La Vanguardia, l’endemà del partit, com a exemple de bona praxi professional en haver valorat els aspectes del joc d’uns i altres («El Espanyol estuvo casi de matrícula/Cómo aplicar matices en el estilo», La Vanguardia, 03-02-2016, p. 58).
Per tant, concloem queixant-nos, d’una banda, del subjectivisme i el clar posicionament existent a favor del Barça i, de l’altra, del seu excessiu protagonisme als mitjans catalans, que discriminen manifestament la resta d’aficionats i seguidors, començant pels pericos, quan no manipulen obertament la realitat.
Nobody.