L’esport modern en general, i el futbol en particular, a banda del seu caràcter lúdic i d’entreteniment, han estat considerats, des de la societat victoriana i l’ideari olímpic del baró de Coubertin, una eina indispensable tant per a la transmissió com per al desenvolupament de valors socials fonamentals. Valors inherents a la pràctica de l’esport com la cooperació, la solidaritat, l’esforç i la sana competència, als quals després s’han anant afegint valors propis de la societat democràtica (respecte, tolerància, igualtat i convivència).
D’aquesta manera, d’uns anys ençà el futbol tant en el vessant professional com en el formatiu ha fet una aposta per fomentar els valors del joc net i el fair-play, des de la sortida conjunta dels equips al terreny de joc a la salutació final entre tots els jugadors, entrenadors i àrbitres, relegant a un segon pla la competitivitat i l’afany per la victòria. De la mateixa manera, amb la voluntat d’eradicar la violència, el racisme i la xenofòbia dels estadis, a més de la creació dels comitès antiviolència, s’han organitzat campanyes per conscienciar futbolistes i aficionats de la necessitat d’acabar amb aquests comportaments, no només en l’esport sinó també en la societat en general. Així mateix, des de la societat civil també s’han promogut campanyes de sensibilització i prevenció de l’homofòbia i el sexisme, així com iniciatives solidàries sorgides des dels propis clubs de recollida d’aliments o per tal de recaptar fons destinats, entre d’altres, a la pobresa o a projectes d’investigació mèdica.
Tot i així, malgrat els avenços aconseguits dins el món del futbol, encara queda molt camí per recórrer. Ens seguim trobant una sèrie de comportaments i actituds entre els futbolistes, sota l’empara de la picaresca o la virilitat, molt allunyats de l’esperit esportiu i del fair-play, des de simulacions de caigudes i d’agressions per enganyar a l’àrbitre a accions no permeses pel reglament, passant per la pèrdua intencionada de temps o les desconsideracions verbals i gestuals envers l’àrbitre, els rivals i el públic. Així, per exemple, un jugador que combina a la perfecció aquestes facetes, la del joc brut i la del teatre, a les quals afegeix caràcter i instint golejador, és, sens dubte, l’uruguaià Luis Suárez. En el mateix sentit, un altre comportament qüestionable, en aquest cas extern, que aquests darrers dies ha saltat a la palestra mediàtica és el militarisme del que ha fet gala el davanter ucraïnès Roman Zozulya, a través de diverses imatges publicades en el seu compte de twitter (@zozulyaroman18), molt discutit per la massa d’aficionats del Rayo, que l’ha acusat de filofeixista. Una actitud, la de Zozulya, totalment oposada al paradigma de la cultura de la pau i a l’ús del diàleg en la resolució de conflictes.
D’altra banda, tenim determinats comportaments lamentables protagonitzats per una part del públic que assisteix als estadis, com els crits, insults i càntics racistes o homòfobs a jugadors rivals, l’exhibició de pancartes de caire intolerant o el clima d’hostilitat que es genera contra determinats clubs i les seves aficions, en comptes d’animar els propis jugadors i l’equip. Per últim, no podem obviar la influència negativa dels mitjans de comunicació, bàsicament a través de l’èmfasi donat a l’aspecte competitiu, del recurs a l’argot bèl·lic en les cròniques esportives, de la dignificació de certes accions fraudulentes i de contribuir a caldejar l’ambient en la prèvia de certs partits, tot per vendre més i al preu que sigui.
És per això que els Pirates RCDE creiem amb fermesa que el futbol, tant el d’alta competició com el de base o l’amateur, a la vegada que entreté i diverteix ha de ser i representar uns altres valors (el joc net, el respecte al reglament i a l’adversari, l’esperit esportiu, la cooperació i la solidaritat) que haurien de prevaldre per sobre de la comercialització i l’espectacle, tot erigint-se com a mitjà de canvi per fer més humana la societat en què vivim, una societat competitiva i de consum que exalta i magnifica l’èxit, sense importar massa de quina manera s’assoleix o quin cost té.
Nobody