La meva opinió sobre la xiulada a Salva Sevilla

Podria buscar un títol més pompós i rebuscat, engalanat i potser barroc, però no crec que sigui necessari. És mes pràctic i honest anar a barraca.

Vaig trobar penós el fet de xiular a un jugador que encara no ha entrat al camp. Vaig trobar-ho penós no pel fet que fos en Salva Sevilla, sinó pel fet que aquest jugador, que tinguem constància, no ha faltat mai a la disciplina del club ni dit o actuat en contra del mateix. A Salva Sevilla se l’ha xiulat per ser limitat o per considerar-ho així els qui el xiulaven. Jo no valoraré en cap cas les seves qualitats ni tampoc el defensaré en aquest sentit  però, de què serveix xiular-lo abans d’entrar? Millorarà el seu joc per fer-ho? Marcarà més gols? O pel contrari, afectarà més negativament al seu rendiment?

Entenc i comparteixo les crítiques i xiulades a jugadors per comportaments que no s’avenen amb el que s’espera d’un professional. Per tocar-se la potlla al camp o als entrenaments (en aquest cas el problema el tindríem amb l’entrenador, en tot cas), faltar greument al club i als pericos i periques (Thievy, per exemple), però no puc compartir els xiulets a en Salva Sevilla. Tots podem pensar i expressar-nos en conseqüència sobre el que creiem convenient, què menys, però crec que com a afició que vol ser modèlica hem de respectar als jugadors que fins ara estan respectant al RCDE tot i les mancances que demostrin.

C.M

Deja un comentario