Jacinto ELÁ EYENE. Fútbol B. Lo que me habría gustado saber cuando era futbolista, y nadie me contó. Amazon, 2017. 160 p. ISBN: 9781520949901. 9’88 €
És un llibre, diguem-ho d’entrada, atractiu i amb ganxo. Per als aficionats pericos, i especialment per a nosaltres els Pirates RCDE, la lectura ja es justifica pel nom de l’autor, l’exjugador del planter blanc-i-blau Jacinto Elá, una mena d’antiheroi que va passar d’aspirar a tot en el món del futbol a tocar de peus a terra per diferents circumstàncies, entre elles una greu lesió. Per a la resta de futbolers, un títol suggestiu i un subtítol revelador desperten la curiositat. Poc convencional, ofereix, com el seu nom insinua, un conjunt de reflexions i recomanacions que són fruit directe, justament, de les seves vivències i experiències com a futbolista, destacant-ne aspectes menys tractats i coneguts, allò que ningú se’n cuida d’explicar: la cara B.
Amb una clara voluntat didàctica i instructiva —per la seva formació com a educador social—, l’autor aborda, al llarg de 28 capítols farcits d’anècdotes i curiositats ben il·lustratives, diversos aspectes relacionats amb la carrera futbolística del jugador: des de l’etapa formativa del futbol base al professionalisme i el difícil tràngol de la retirada i l’adaptació a l’anomenat «dia després», posant un especial èmfasi en la relació entre esport i vida personal.
Ens parla del futbol com a escola de vida, del qual es poden obtenir autèntiques lliçons que serveixen també a la vida; de la necessitat de prioritzar el vessant formatiu i educatiu (el desenvolupament personal i d’habilitats socials) per sobre dels resultats esportius, en l’àmbit del futbol base; de mantenir uns vincles estrictament professionals entre representant (intermediari) i representat (jugador); de mantenir una bona motivació i una actitud positiva i d’interès tant a l’entrenament com a la banqueta; de no conformar-se amb ser suplent, sinó esforçar-se en els entrenaments per tal de canviar la situació i convèncer l’entrenador de tenir un lloc en l’equip titular; de la responsabilitat dels futbolistes pel que fa al seu comportament, com a conseqüència de la influència que hi tenen en nois i joves; i de tenir altres interessos i inquietuds personals, més enllà del futbol, on poder refugiar-se quan venen maldades.
També ho fa del moment de la retirada esportiva i de l’adaptació a la nova vida després de la retirada; de l’objectiu d’estalviar i intentar prescindir de les despeses supèrflues, tenint en compte que la carrera acostuma a ser curta; del paper dels diners i de prioritzar la fitxa per sobre d’aspectes més “romàntics”; de com superar els obstacles amb què un futbolista es topa durant el procés de recuperació d’una lesió de llarga durada; del futbol com una eina d’integració social i cultural de nen(e)s i joves immigrants; de l’extrema precarietat econòmica en què viu el futbol modest; del repte que implica l’adaptació dels nens que marxen a viure a la Residència del planter, lluny de la seva família; de l’intolerable comportament intimidatori d’aquells jugadors que es dediquen a pressionar l’àrbitre amb contínues i airades protestes; de la violència, tant física com verbal, al terreny de joc i a la graderia, especialment dels insults i crits de caire racista; de que el veritable problema dels arbitratges, per sobre de l’encert o les errades, és la manca de consistència i coherència arbitral en les seves decisions i actuacions; i de més qüestions que el lector hi trobarà.
Tot plegat, doncs, ens ofereix, a partir del coneixement de primera mà de la realitat de què tracta, una mirada lúcida i afinada, amb un estil directe i amè, sobre diversos aspectes que podríem resumir de manera esquemàtica en: a) el futbolista com a jugador, b) la vida del futbolista, i c) el futbol com a joc. En suma, un llibre divulgatiu en l’enfocament i esclaridor en els continguts, que posa els punts sobre les is allà on convé i en què, a més, la personalitat de l’autor apareix a cada pàgina. L’única pega que hi podríem trobar és que passa de puntetes sobre les relacions amb directius i periodistes.
Per finalitzar, no voldríem acabar sense fer una confessió: vàrem tenir ocasió d’abordar tots aquests temes conversant, d’una manera còmoda i ben distesa, amb en Jacinto Elá al voltant d’unes cerveses i unes tapes ara fa tres anys, en ocasió del primer Vermut Pirata. Una animada sessió molt gratificant en què vam repassar, d’una manera improvisada, tots aquests temes i en la qual Jacinto va respondre amb franquesa a tota mena de qüestions. De fet, podríem considerar-la un primer tast del que acabaria sent després aquest llibre (autoeditat a través d’Amazon). És per això que ens plau i ens pertoca de donar-lo a conèixer i, alhora, convidar-vos a llegir-lo. No us vénen ganes d’endinsar-vos en les seves pàgines?
Nobody