Al marge d’avatats politico-socials?
Creiem que hem de mantenir el club i l’esport al marge dels avatar politico-socials.
Aquesta aseveració forma part del comunicat penjat a les xarxes socials pel RCDEspanyol com a no posicionament vers la situació actual de Catalunya.
Però entre línies podrien fer-se moltes lectures. Una primera pregunta: és un no posicionament o és un posicionament emmascarat? La massa social perica és diversa, ergo la institució tracta de no posicionar-se i acontentar, o no fer emprenyar, cap de les “tendències”. Ara bé, no cal ésser visionari per intuir que una banda aplaudirà l’escrit i l’altra el criticarà; no és això un posicionament vers una de les parts?
“Avatars politico-socials”? El que està succeint a Catalunya ara mateix ho definiu així? El que està esdevenint al país és un atac a la democràcia, només et falta “triar” qui creus que l’està perpetrant: viure vol dir prendre partit, com va dir el premi Nobel de la Pau, Desmond Tutu quan ensenyava que si ets neutral en situacions d’injustícia, has triat el costat de l’opressor. Ho repeteixo, és una qüestió de democràcia i llibertats i sí, esclar que és política, tot és política, que afirmaven els grecs (aquells que encunyaren el terme democràcia (terme atenenc) que hem fet evolucionar fins el dia d’avui). La política és l’art de governar la polis ( no és aquest l’espai per entrar a discernir les diferències entre thesmoi i nomoi). I sí, tot és política, considerant que aconseguir que la polis funcioni correctament tothom ha de fer el millor d’ell mateix, tot allò que facis influeix en la vida política. Tots fem política tot el temps, tot el temps tries entre la llibertat i la por. És aquesta necessitat de tria que fa verídica l’axioma de Brecht que afirma que el pitjor analfabet és l’analfabet polític. És a dir, aquell que es declara apolític, quan vol dir apartidista, i creu que la política és quelcom aliè i que no acabarà afectant-li. Cadascuna de les nostres decisions és una decisió política.
Aquest mateix raonament invalida la falàcia que demana desvincular l’esport de la política. I, ja que hem citat el reverend Tutu, recordem l’exemple de la meravellosa i profitosa unió del rugbi i la política en la Sudàfrica post-apartheid duta a terme per Mandela de la mà dels springboks. Potser no tan profitoses, però igual de vàlides per desmontar l’argumentari falaç són les competicions esportives internacionals sota bandera, des de JJOO fins a qualsevol mundial.
Això no anava de prendre partit pel sí o pel no, de fet en aquell moment ja no anava d’un referèndum d’independència, anava de llibertats i drets; per això una part de la massa social perica no ens hem sentit representat pel nostra club i ens dol i avergonyeix la imatge donada.
Algú us podria haver demanat, com Lo rey en Jacme als seus homes, vergonya, cavallers, vergonya; però sembla que us vau prendre el vostre temps per decidir quin bàndol es triava. Malauradament, crec que la decisió portarà cua dins la massa social perica.
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: un cop acabada la redacció d’aquest article ha aregut un ManifestRCDE el què aquest humil pirata signa plenament.
nota: l’opinió aquí manifestada és la de l’auor/a i, no necessàriament, la de tota la comunitat que conforma Pirates RCDE.