Atrapats en un cercle viciós

Ja hi tornem a ser! L’enèsima provocació de pati de col·legi del central culer, gestual en la celebració de l’empat, primer, i després verbal un cop acabat el derbi, han encès els ànims de la pericada. No ens costa gaire als pericos, imbuïts com estem per l’esperit de rebel·lia, saltar, com a mecanisme d’autodefensa, davant els embats del totpoderós rival i el seu entorn. Però no hauríem de deixar-nos endur per les criaturades del Mourinho del Barça i respondre amb insults i càntics ofensius des de la grada, per molt que ens caigui malament, perquè aleshores la imatge del club i de la seva afició queda malmesa, que és exactament el que es pretén des de l’altra banda.

Li correspon al comitè de disciplina estudiar i valorar, d’acord amb el reglament i els antecedents personals, si el seu comportament antiesportiu dins i fora del terreny de joc mereix o no una possible sanció. A més, algú competent li hauria de fer veure que aquestes comportaments mal educats no semblen adir-se gaire amb els esbombats valors que esgrimeix el més que un club. Sí que està en les nostres mans desterrar d’una vegada per sempre l’inacceptable càntic, referit tant a la seva persona com a la seva família, de l’estadi i substituir-lo per uns altres enginyosos i ocurrents, amb un punt d’ironia, tot seguint l’exemple de l’afició del Cadis.

Faríem bé, per tant, de donar un gir radical a la baralla entre l’afició blanc-i-blava i Gerard Piqué per tal de rectificar la imatge deformada que sobre aquest tema en concret es té de nosaltres.

Nobody