I ara què fem?

Com en la primera volta, l’Espanyol torna a travessar una dinàmica negativa de resultats. Ahir va patir una nova derrota a casa davant l’Eibar, la tercera consecutiva i la quarta en cinc partits, i sense anotar ni un sol gol, i va demostrar una escassa capacitat de reacció. Una altra errada defensiva a pilota aturada va condemnar un equip que segueix mostrant greus problemes en atac.

L’equip, 16è, 9 punts per sobre del descens i a 5 punts de la salvació matemàtica, ha de revertir la situació per tal d’augmentar o com a mínim mantenir la distància respecte a la zona de descens i, d’aquesta manera, assegurar quan abans millor la permanència. Perquè amb un equip malalt i desmotivat i un entrenador que és un destorb i que s’aferra al càrrec, l’Espanyol no es pot permetre el luxe d’allargar més aquesta ratxa negativa de derrotes i de falta de gol, i encara més amb un Dépor que ha sumat 7 punts dels últims 9 possibles en joc i a començar a treure el cap i a creure’s-ho.

Si una cosa tenim clara els Pirates és que la reacció no es pot fer esperar més, perquè el resultat d’ahir ha generat molta intranquil·litat a una graderia cada cop més desgastada pels mals resultats d’un equip que navega sense rumb i que centra les seves protestes en un entrenador que no es fa a un costat.

És per això que pensem que ara no és moment d’abaixar els braços, sinó de donar suport al nostre equip en els moments més difícils amb una afluència major a l’estadi en els dos últims partits que queden per acabar la temporada.

Nobody

Deja un comentario