Arribaràs a la teva destinació tot i que viatgis molt a poc a poc. (proverbi islandès)
No trobeu que el proverbi que acompanya aquest text és oli en un cresol per al nou somni europeu de la pericada? Per això aquesta segona entrada s’intitula Þetta reddast, una altra gran afirmació de suposada illa de Thule que podríem traduir com al final tot se solucionarà. Esperem, llavors, que l’ominós deute que les competicions europees tenen amb el club que llueix els colors del blasó de Roger de Llúria sigui solventat enguany.
Tot i que paga i molt parlar de la màgia islandesa, i en aquesta bitàcola ens hem allunyat del pur rumb futbolísitc, centrem-nos en els affairs pròpiament pericos. A l’espera que la visita a Garðabær certifiqui a la gespa de Stjörnuvöllur el blat de la Q2 de la UEL, m’agradaria destacar l’ambient d’il·lusió desfermada que es vivia en els encontorns del RCDE Stadium dijous passat. Al voltant del temple perico l’atmosfera irradiava la flaire de vetllada especial; hi havia una ambient d’agraïda remembrança d’aquells que no hi són i de la mà ens dugueren fins aquestes platges blanc-i-blaves barrejada amb la satisfacció de poder dur la quitxalla a posar-se l’arracada per haver travessat el Cap d’Hornos… era nit d’estrena i l’ambient era de joia festiva (ésser en plena canícula estival ajudava força). 20000 ànimes es concentraren per a salpar en aquesta nova Ruta de la Seda.
Ara bé, no vull ésser condescendent, i a la mitja part podíem parlar del fallit setge a Siracusa del 1298; no pas perquè el resultat fos l’inicial, sinó perquè per a “molta” gent, aquest resultat semblava ultratjant. Ai las! La miltoniana supèrbia lluciferina ens duia pel mal camí: abans de començar a jugar ja ens vèiem havent superat la Q2! La vanitat és una engalipadora de la raó, que deia Marc Aureli, i calia deixar pas a la humilitat, com en un ball dels set pecats capitals, i entendre que som un equip en plena construcció: no sabem quants dels jugadors es mantindran a data de l’efemèride de l’arribada del Winnipeg a Valparaíso… que fins el 3 de setembre a Can Ràbia pot haver molts canvis! Primer partit oficial dels de Gallego i ja volíem ésser passar a la història com si fòssim un Grande Torino! Calma, camarades, cap imperi s’ha bastit cronstruït en una setmana.
Afortunadament, pel bon esdevenir futbolístic i per la tranquil·litat de la grada, La Chucky Panda va començar a funcionar com un bon engranatge i, especialment en deu minuts embogits,convertiren el verd en una batalla de Tettenahll per a l’Stjarnan i ens feu veure una aurora borealis futbolística.
Deixem que avui l’equip guanyi tot creixent i llavors ja continuarem somniant, pensem a sortir de la nostra tràgica història europea com Ísland ho feu de la crisi del 2008 i reverenciant aquest país meravellós i amb l’Alþingi, un parlament més antic que el nostre que el mentre Casals cità davant l’ONU, ens faci sentir a Heima (“a casa”) en aquesta UEL. I recordeu: al final tot se solucionarà i Europa té un compte pendent amb nosaltres…
Endavant, Força Màgic Espanyol!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts