Un viatge de mil milles comença amb una primera passa. (Lao Tsé)
Avui encetem la ruta a Gdańsk… avui deixem volar en llibertat, novament, dotze anys despŕes, els nostres somnis europeus. Anit es desvirgarà el RCDE Stadium; deu anys després d’aquell estiu de 2009 on el doble rostre d’un Janus ens marcà per sempre: mirant vers el futur en inaugurar una nova llar (tan barceloní això d’haver de marxar a l’extraradi) i deixant-nos amb l’esglai al cor en el passat amb el tràgic traspàs del nostre, ara ja etern, capità. Tal volta ha arribat el temps de la revolució i, amb solidaritat, tornar a mirar endavant i somniar un futur magnificient: volem?
Ha passat una dotzena d’anys des d’aquell 16 de maig on Europa decidí que ara ens deuria no pas una sinó dues copes; però, demà, no jugarem envoltats d’una boirina de nostàlgia i melangia sino envoltats de la llum de la il·lusió: sí, la desfermada il·lusió que ens dugué a saltar a la gespa del nostre temple en acabar la temporada passada. Sí, aquell gest tan criticant amb malaltís somrís altiu pels gentrificadors del futbol, aquells que mai entendran que els plaers perden la seva capacitat de gaudi si deixen d’ésser aconseguits amb esforç.
I, d’esforços, en necessitarem un munt durant aquesta temporada! Tant és així que resta més d’un mes per tancar el mercat i això, a can perico, és una eternitat… però hi som nosaltres: els de la Macaya del 1903 i els que veièrem plorar Pineda marcant-nos com a santanderí, els que tornàrem de Leverkusen i hem ressuscitat quatre vegades, aquells que cantaren el primer gol de d’una lliga espanyola i tots els del màxim golejador català, qui recordem Sarrià dempeus i recordem l’Olímpic de Montuïc pels millors JJOO de la història i per 3 grans altres fites: el centenari i dues Copes, i serem aquells que encara tremolem amb la pell de gallina amb El Gol de Coro i volem, per fi, El gol del títol europeu…
Però tots aquests somnis passen per arribar fins la final a Gdańsk (curiós que durant tota la vida m’hagin dit polaco i ara hagi d’aprendre polonès per a pronunciar la nova ciutat dels somnis!), i el camí l’encetem anit contra el FC Stjarnanan islandès. No caiguem en la temptació dels diners de pensar en ells com “l’equip de les celebracions estranyes”, seria com parlar de nosaltres com “els veïns de…”; potser en aquest odiós futbol modern les apostes són per a trencar-les, però en el futbol d’abans, com en qualsevol esport de debò, la victòria s’aconsegueix lluitant i vencent el rival.
Glosem les meravelles islandeses per a quan visitem Garðabær, però no podem ovbiar que una de les delicatessen islandeses són les sagues (Íslendingasögur), potser és arribat el moment de començar a escriure la gloriosa saga dels blanc-i-blau pericada!
Endavant, Força Màgic Espanyol!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: l’autoria de la imatge és de @barcelonaperica, font: https://twitter.com/barcelonaperica/status/1154104260067516416