Ruta a Gdańsk III (tsunami blanc-i-blau)
L’edat no juga cap paper, a no ser que siguis un formatge. (proverbi suís)
Després de visitar la terra de gel i foc la Q3 ens du fins a Suïssa, el país dels referèndums, i més concretament fins a Luzern, la ciutat suïssa amb els més bonics colors: el seu escut és blanc-i-blau.
I si hem de parlar de Suïssa i futbol no podem oblidar que acollí el Miracle de Berna on la Mannschaft va derrotar contra pronòstic els magiars d’or de l’Aranycsapat, com quedà reflectit en German Giants, al primera pel·lícula oficial d’un mundial de futbol (cal que ens posem les piles amb la secció de La pirateca!)
Sota l’epígraf de la Ruta a Gdańsk no pretenem pas fer una guia de viatge, simplement comentar la realitat perica a mida que anem superant rondes en aquesta edició de l’Europa League; tanmateix, podem delectar-nos narrant alguna curiositat.
Un dels atractius turístics de la ciutat que dóna nom al Lag Lucerna és el Löwendenkmal (el monument al lleó de Lucerna) de qui Mark Twain va dir que era «the most mournful and moving piece of stone in the world”; i com aquest lleó està ferit de mort (formosa alegoria de la monarquia) que esperem sigui presagi de la defunció, en aquesta competició, de l’equip que duu dos lleons en el seu escut. I, per a poder-ho ser, caldrà que el #rcde (amb la plantilla que tinguem confeccionada en aquest moment) esdevingui un nou tsunami en el Llac dels quatre cantons tal i com succeí el 1601 i 1687. Sí, sí, onades gigantesques en llacs interiors al cor europeu… no us sembla una nova paràbola perfecta per aquest nou somni europeu perico?
I una tercera al·legoria, si m’ho permeteu: l’altre gran atractiu és el Kapellbrücke, el pont de fusta més llarg d’Europa… el pont que ens ha de dur des de la ràbia masegada de Leverkusen i Glasgow a la glòria a Gdańsk.
Tenim el tràsfer del monito Vargas, qui sap si l’Ailuropoda melanleuca ja haurà migrat a menjar brots de bambú a la vora del Betis, el camarada Wu continua tranquil·litzant les xarxes xineses i nosaltres amb ganes de veure’l; perquè volem seguir somniant en darderisme. Potser hi ha un miracle suís (no parlo d’esdevenir un dels països més rics del món venint d’una economia de vaques i ovelles) i no juguen JaviLo ni Vs de titulars. Sigui com vulgui, es tracta que construïm pas a pas aquest gloriós EuroEspanyol.
Esperem que ressonin en l’aclamat KKL de Nouvel (tant lligat a l’antiga Luciaria) els gols dels blanc-i-blaus de Roger de Llúria.
Endavant, Força Màgic Espanyol!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: Essent la data que és avui, només podem demanar una gran actuació pel #RCDE per homenatjar el nostre etern capità. No sé si a vosaltres també us passa que teniu ganes d’una nova revolució com ho fou aquell “Jo, cantera”; però, crec que ara és el moment d’arribar més lluny que aquella màgica Quinta de la Intertoto, i fer-ho com a honorança a l’enyorat Dani Jarque. Va per tu, capità!