El regnat dels tirans violents és el més breu.(Friedrich von Schiller -Wilhelm Tell-)
Si us dic “un nen, una poma, una ballesta i dues sagetes”, en qui pensaríeu? efectivament, en el revolucionari Guillem Tell.
Qui més qui més, coneix la llegenda d’un dels mites fundacionals de la Confederació Helvètica; ara bé, segur que tothom alguna vegada ha sentit l’obertura de l’òpera que Rossini compossà inspirat en l’obra de Schiller; però, de debò coneixem la llegenda?
Cap a finals del segle XIII o inicis del XIV, a la plaça d’Altdorf en Tell es negà a rendir pleitesia al barret símbol del senyoriu de la casa d’Habsburg; el governador Gessler obligà en Wilhelm Tell, en saber de la fama de la seva punteria, a encertar una poma damunt del cap del seu fill a una distància d’entre, segons les fonts, 50 i 100 passes, si volien evitar la presó. Tot i els intents de bescanviar la sanció, en Guillem Tell en veié obligat a fer honor a la seva anomenada, carregà el buirac amb dues tretes: disparà i encertà a la primera amb netedat la poma. Quan li preguntaren per què dues “fletxes”, respongué: si amb la primera feria el meu fill la segona hagués anat al cor del governador. (Si m’ho permeteu, els collons més grossos que els d’Antonin Panenka al Crvena Zvezda de Belgrad). Això no agradà al tal Gessler, així que volgué empresonar els Tell. De camí a la presó, una tempesta es desatà al Llac dels Quatre Cantons (sí, el que es veu des de Lucerna) i permetè que els Tell s’alliberessin i en Guillem Tell esdevingués un dels mites de la independència fundacional dels tres cantons que acabarien esdevenint Suïssa.
La història del nostre club és regada amb alguns instants on hauríem poder canviar el guió que la dictadura del poder manava; però, ara per ara, més enllà d’ésser el reducte gal de l’Astèrix poques alegries hem trobat. Tal volta és arribat el moment de fer la nostra Batalla de Morgarten (una de les poques vegades on la comunitat camperola va vèncer el seu senyor feudal) i exigir el pa sencer (que ja no en volem les molles)! I, parlant de pa, no podem deixar passar l’oportunitat de parlar de Suïssa i no parlar de la fondue . Aquesta excel·lent àpat a és un plat de necessitat, com nosaltres fent de la necessitat virtut per cert, sembla ésser que hi ha un antecedent homèric!). En el més cru dels crus hiverns alpins només hi havia per a poder menjar trossos de formatge i de pa dur… fins que la intel·ligència d’un pastor aprofitaria aquell foc robat als déus. Nosaltres tenim la nostra cantera (algú negarà la qualitat dels formatges helvètics?!) i hem de saber fer pa (hores d’ara encara bavegeu amb el golàs del monito). I a partir d’aquí a fer fondues de formatge, carn i xocolata.
Si voleu un comentari futbolístic després del partit a Lucerna: tenim gol, vam fardar de banqueta (Vargas, Wu i Darder?!), estem fitxant amb cap; recuperarem en David, cal trobar l’encaix del camarada Wu i del donador del nom al darderisme, gaudirem dels Melendo i les noves joies de Sadrià…
Volem? Sí, volem!
Per cert, al sobreviure a la tempesta, en Guillem Tell emprà la segona sageta que duia al carcaix per finar el governador Gessler… potser és arribada l’hora que occim la nostra maledicció europea i siguem una petita revolució en aquest modern football i aixequem, per fi!, una competició europea… Però seguim etapa a etapa sense defallir (per cert, el Tour de Suisse d’enguany el va guanyar n’Egan Bernal… anem seguint trobant senyals que ens duguin a bon port!). Fem com el ballester de Bürglen i no ens sotmetem davant de poders imposats.
Endavant, Força Màgic Espanyol!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: La neutralitat només té sentit si les altres potències la reconeixen. (Laurent Goetschel)
P.S.II: Veieu com es pot parlar bé dels suïssos… (algun dia podríem parlar d’una ruta xocolatera…)
P.S.III: Avui parlem del Luzern; ni Sofia ni Zorya ni palanganes…