El que dissabte passat va ocórrer a l’estadi fou lamentable. I no ens estem referint precisament als desastres en qüestió de pèrdues de possessió; ni tan sols a altres temes futbolístics, encara que el bon puntet és benvingut i seguim sumant. En qualsevol cas, ens estem referint al moment en que diversos afeccionats pericos van bolcar insults racistes al jugador de l’Athletic Club, Iñaki Williams.
Fent una mica de memòria, per la nostra plantilla han jugat un ampli ventall de jugadors negres (un dels grans herois de la nostra història és camerunès, Thomas N’Kono), però no demanem en cap cas fer exercici de memòria, sinó que es faci un petit esforç en aprendre de les coses que passen en aquest món. Mentre es rema cada vegada més en favor de l’eradicació del racisme als camps de futbol per part dels afeccionats i les entitats, més casos flagrants n’apareixen. I és que avui dia, amb les xarxes socials tenim a l’abast tota informació de forma instantània. Des de Lukaku a Pogba, Wilfred Agbonavbare, Dani Alves passant per Balotelli, d’Etoo a Kameni i un llarguíssim (i lamentable) etcètera.
El cas d’aquest últim dia de partit a l’Estadi RCDE va ser un altre episodi de racisme absolutament inacceptable. En el moment del partit en que esdevenien els fets, Iñaki Williams va explicar-li al capità dels lleons, Iker Muniain el què estava passant. Sectors de la grada increpaven al jugador basc amb greus insults racistes. Muniain va comunicar-li a l’àrbitre els fets però ni tan sols ho va reflectir en l’acta. A més, al final de partit i públicament, el jugador de l’Athletic Club va manifestar el seu malestar per la situació.
Uns quants? Els que siguin, fantàstic. Identificació i multa exemplar. La tecnologia d’avui dia permet fàcilment identificar els energúmens. I que no hi tornin més. A casa nostra no hi entra el racisme. A casa no hi caben les intoleràncies ni els insults ni es rebutja ningú per quina sigui la seva condició, sexe, raça o color. I no només als camps de futbol, sinó també als carrers, al mercat, a les escoles, als mitjans de comunicació i, en definitiva, a les nostres vides privades. L’evolució de l’estupidesa humana no té límits. Mentrestant, durant el cap de setmana el club ha passat per sobre d’aquestes accions suavitzant-les amb la sortida a la palestra de certs dirigents dient que no aprovem aquests comportaments i condemnem aquestes actuacions. Han trigat dos dies en fer les investigacions i identificar els energúmens, 9 d’ells socis. La denúncia ja està a disposició de la policia. Vegem, doncs.
Sembla mentida que anem encara enrere en aquestes situacions. El problema educacional és palès. Molts miren a una altra banda mentre es donen aquests fets, altres que no han escoltat res perquè eren quatre arreplegats, altres que diuen en totes les aficions d’altres clubs n’hi ha d’aquests i ningú diu res. I així ens va.