Despite all my rage I am still just a rat in a cage
Then someone will say what is lost can never be saved
Despite all my rage I am still just a rat in a cage!
Bullet with Butterfly Wings (Billy Corgan)
Aquest diumenge cal recuperar les ales i remuntar el vol; allò del #volem d’inici de campanya tot visitant una de les més infames graderies del futbol espanyol. Si m’ho permeteu té fins i tot quelcom de poèticament líric: la pericada es desplaçarà per invocar, in vivo et in loco, l’Esperit Raducanu des d’una graderia on és impossible veure tot el terreny de joc; condició que ens fa pensar en els seients de visió nul·la (o reduïda) del Liceu, allà on treballà en Guasch, ja destituït per Mr. Chen (esperem que també hagi foragitat el malaverany). Tanmateix, en aquestes localitats del temple operístic barceloní, tot i no veure l’espectacle pots delectar-te amb la música; només seria equiparable a qui va al futbol a “Alcohol, alcohol, alcohol…” Emperò, aquesta vegada, el resultat importa i molt!
La segona volta serà la nostra ascenció al Nanga Parbat, un llarg i perillós camí allunyat de les curses everestesques d’en Jornet que esperem que acabi com la de d’en Whymper, allà pel 1865, al Matterhorn: fent el cim.
L’arribada de l’Abelardo i el rendiment del dia del derbi han fet que la pericada tornem a creure, amb la demència de meravellosa minoria, en la bogeria de la salvació com a quelcom fefaentment possible: és l’ara i l’aquí, la llarga senda fins a la salvació que serà aquesta segona volta comença al Madrigal. Partim amb un desaventatge de -4 punts, però fites més impossibles hem abastat. Partit a partit amb la permanència -com a supervivència absoluta- entre cella i cella, amb l’espasa i destral tothora i la UEL com a rom nocturn, la flota RCDE ha d’aconseguir el botí.
No hi ha pas cap altra opció, els pericos he vist les reixes de la gàbia que ens tenalla i, sense rendir-nos mai, siguem mestres del nostre destí.
Propera batalla: la victòria de la ceràmica (novament)!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts