Filial? El que em penja del camal!

El passat dilluns 10 de març va tenir lloc a l’RCDE Stadium un altre mal denominat derbi entre RCD Espanyol i Girona FC. Un altre cop que els gironins surten invictes de Cornellà, com sempre que han vingut a competir a l’actual feu de l’Espanyol. Un altre cop que s’empra de manera massa ambiciosa el terme derbi per referir-se al duel entre blanc-i-blaus i blanc-i-vermells. I és que un derbi és, en essència, un partit amb una rivalitat tradicional especial, independentment del lloc de pertinença dels rivals. Òbviament, les possibilitats de generar una dinàmica de rivalitat continuada i consolidada són més grans quan els rivals comparteixen espai geogràfic i identitari (Catalunya, en aquest cas), però Girona i Espanyol mai han tingut cap tradició de rivalitat. Fet lògic i normal, prenent en compte que la irrupció del Girona al futbol professional és quelcom ben recent: l’any 2008 ascendia a 2a divisió, i l’any 2017 ho feia a 1a.

Alimentar una rivalitat artificial no té gaire sentit si no és perquè algú en treu interès. I, en aquest cas, és clar que l’RCDE poc interès li pot trobar en promoure estratègies de confrontació amb un equip amb qui històricament sempre ha tingut bones relacions. Així ho entén el mateix club, de fet, que no fa per promoure estratègies tan discutibles per a la seva imatge. Tanmateix, no és el cas d’una part de l’afició periquita, que ràpidament ha entrat en una dinàmica de confrontació directa amb el club gironí i la seva afició, a qui no dubten a titllar de culers. També ha fet fortuna anomenar al club gironí com a filial del FCB. Lleig, molt lleig, això de dir-li culer a ningú. Desafortunat, molt desafortunat, això de dir-li a un club centenari que és filial d’un altre club.

Dins l’afició del Girona hi ha molts exculers? Cert! I normal, també. Un club sense tradició al futbol professional ha de generar una base social començant per un punt de partida bàsic, i aquest punt de partida és, naturalment, competir pel mateix públic potencial amb el club que tot ho fagocita al nostre país. Sí, l’altre equip de la ciutat de Barcelona. Aquest plantejament bàsic i de sentit comú és el que va portar als encarregats de màrqueting del club gironí a difondre la famosa (i amb el temps, probablement desafortunada) publicitat de la samarreta sortint del calaix. Dins l’afició del Girona hi ha gent que un dia és del Girona i un altre de l’altre equip de la ciutat de Barcelona? I tant! Per haver-n’hi, fins i tot n’hi ha que un dia són de l’RCDE i un altre del Girona. En són moltíssims menys, òbviament. En la mateixa proporció que es representen a Girona les simpaties per RCDE i FCB, probablement. Coses del futbol modest al nostre país. Crear una base social sòlida i consolidada d’aficionats i aficionades únicament i exclusiva del Girona FC, serà possible si el club es consolida a l’elit prou temps per a veure créixer noves generacions d’aficionats i aficionades que no arrosseguin simpaties passades per altres colors. 

Posats en context, doncs, està justificat titllar el Girona FC de filial del FCB? Doncs allà cadascú amb els seus plantejaments. Tothom és sobirà de les seves idees, i no serem pas nosaltres aquells i aquelles que censurem la llibertat d’expressió de ningú. Ara bé, sobta que precisament siguin aficionats i aficionades de l’RCDE, un club històricament titllat de filial del Madrid perquè així ho diu el relat imperant alimentat pels espectres mediàtics hegemònics tant de blancs com de culers, aquells que vagin dient a altres aficions si són o deixen de ser filials de ningú.

Tot això ve a col·lació, naturalment, del polèmic vídeo editat per una IA i publicat al diari La Grada on es ridiculitza el club gironí i la seva afició. Graciós és, certament, però també serà graciós el dia que algú des de Girona tingui la poc meritòria ocurrència d’encomanar-li a una IA que generi una cançó on els pericos apareguin a la història com el filial del Madrid. Arguments no en faltaran, tampoc. Una part minoritària, però considerable, de la massa d’aficionats i aficionades de l’Espanyol, té obertes simpaties pel club blanc, i a la IA no li costaria gaire generar una cançoneta per l’estil. De fet, podria fer-la un grup que es digués “Tomàs Guasch y los que se cambian de gallumbos”, “La noia de la curva” o “los Black Shirt Young Irreverent Boys”.

I és que sona ridícul, quan no humiliant, que ningú hagi de titllar un club històric i centenari com l’RCDE de filial de ningú. Suposo que tothom ho té més o menys clar, això. Tinguem, doncs, respecte per aquelles aficions que han de patir les mateixes vexacions que nosaltres patim. I a aquells i aquelles que pensin que aquestes bromes no són desconsiderades ni insultants, els remetrem a aquella sàvia frase popularitzada pel grup de rap madrileny “La Excepción”, que deia: “Amigo, lo que no quieras pa ti, no lo quieras pa nadie”.

L’Espanyol no és filial de ningú. El Girona no és filial de ningú. Punt. Posats a fer humor, fem-lo contra aquelles institucions, blanques o blaugranes, que són responsables de generar polèmiques tan innecessàries com les esmentades en aquest humil text.

Salut, i Espanyol.

Polícrates