Content. Estic content perquè l’Espanyol, futbolísticament parlant, està recuperant la identitat que des del final de la temporada 2008-2009 algú li havia intentat rebatre.
I és que, poc a poc, anem tornant cap a la idea d’equip que sempre he considerat, des del meu humil punt de vista, com la més adequada i racional per al nostre club. Començant per la «propuesta» futbolística: passar d’intentar imitar un estil de joc inviable -i al meu parer, avorrit- per la tipologia de jugadors que tenim a optimitzar els nostres recursos.
L’estil de joc del «Vasco» podrà agradar més o menys, però és coherent reconèixer que ara per ara, els 11 jugadors que salten al camp ens obsequiaran amb un joc de pressió intensa, córrer molt, jugar ràpid i generar ocasions de perill deixant de banda floritures poc pragmàtiques que al final avorrien al més acèrrim defensor del mal anomenat «jogo bonito». Els pericos vibrem amb el joc elèctric, per bandes, en l’estratègia, en un corner, en un contracop o jugades de tira-línies (el màxim exponent d’aquest estil de joc, amb Valverde, ens va fer arribar a una final europea).
A més a més, lentament però de manera progressiva anem tornant a confiar en la pedrera que tant orgullosos ens ha fet sentir sempre, i que algun incompetent es va dedicar a destrossar de manera negligent i amb unes formes que millor no comentar.
Content. Estic content perquè puc mirar la plantilla i dir que Kiko Casilla, German, Javi Lopez, Raul Rodriguez, Clerc, Victor Alvarez, David Lopez, Tejera, Thievy o Capdevila (i els que pujen) són la raó més clara de que el nostre equip s’està repoblant de canterans, i que els pericos podem tornar a treure pit i cridar ben alt allò de: Jo, cantera!