Superllaga
Maldito parné que por su culpita
dejaste al gitano que fue tu querer.
Castigo de Dios, castigo de Dios.
Valverde, León & Quiroga
Quan cridem allò del «Against modern football!» (o el «Fuck Modern Football») hem d’ésser conscients que el nostre actual RCDE també en forma part; d’una forma, podríem dir, residual, quasi com un petit impost en la contingent (necessària?) socialdemocràcia que ha (hauria d’haver) esdevingut la societat del benestar allunyada del capitalisme més salvatge que representen els valors dels equips que volen tirar aquesta, en paraules de l’Oriol Vidal, SuperLlaga. Sí, sembla una contradicció, i ho és; però encara més, i paradigmàtic, ho és afirmar ser seguidor del Sankt Pauli i anar enarborant les ensenyes culer(de)s. Això últim és com passar-se un any demanant una vacuna contra la Covid19 i després rebutjar-la perquè l’han feta les farmacèutiques i duen el microchís cim diuen el Bosé o el Pàmies.
Un veritable aficionat al futbol no pot creure que la creació d’aquesta tancada competició (conspiranoic club bilderberg futbolístic) és el que necessita el nostre estimat esport. Per tirar d’exemples recents, i fàcils, amb aquesta competició s’eliminen del futur possibles gaudis europeus com una Atalanta’20, un Ajax’19 o un Porto’04. És clarament el súmmum del despotisme il·lustrat futbolístic capitalista: tot per l’aficionat però sense l’aficionat. De fet, més enllà d’aquest lema «opositor», la realitat seria «tot pel parné amb el parné» (o mentre els poguem ensibornar el futbol).
I sortiran els llençats, més que no pas caiguts, del cavall, lacerats i aspirant a les molles de la taula dels rics dient allò de “Sí, per fi!, quelcom similar a la NBA!” sense adonar-se o sense voler-ho fer (encara més greu) que amb això es condemna allò que pugui restar d’esport en el futbol actual a fer-se l’harakiri: el comerç local i de proximitat mort davant del gran capital disfressat de plataforma digital. Ja posats, que decideixin que les Eurocopes les juguen 12 seleccions fixes i 4 de convidades, després d’un torneig o no, i que facin el mateix amb els Mundials, 16 de fixes i 8 de convidades. Seria el més lògic, des de la seva òptica… O, encara més, que redueixin el nombre de participants…
No podem quedar-nos amb la dolcificada romànticament mentida que el el futbol l’inventaren els pobres i el robaren el rics, tal i com el coneixem des del segle XIX és un invent de les elits que popularitzaren les classes treballadores i que els rics han volgut recuperar com a negoci; i hem volgut ésser partícips, però d’aquell element de germanor tribal ha desaparegut en braços de la globalització econòmica. De debò ens empassarem que aquest sistema és més atractiu, més divertit, més futbolísitic que els de les tres competicions continentals que vàrem conèixer? Les competicions amb els mateixos equips jugnat els mateixos partits ara sí per decret? L’únic que els falta és prohibir jugar a pilota a les places… Ah, no! que això ja ho fan!
Així que si he de veure quelcom veritablement galàctic, me’n vaig a Almería que el conjunt dels seus hivernacles sí es veu des de l’espai (fet que no poden dir ni la Gran Muralla xinesa ni les piràmides d’Egipte) i dóna fruits ben reals no com això del futbol negoci. Així que, sincerament, prefereixo creure que els de l’altre futbol encara podem salvaguardar quelcom, tal volta només un record, d’allò que fou el futbol.
Han decidit assassinar, com en l’Orient Express de Christie, un futur Forest de Clough. Aquesta vegada, no hi haurà riu Pactol en que rentar les culpes i revertir el desig concedit al rei Mides de convertir el or tot allò que toqui…
Avui, oblidem les grans mentides del futbol i lluitem per una victòria a los Juegos del Mediterráneo, avui Almería vs Espanyol.
Times have changed and times are strange
Here I come, but I ain’t the same
Mama, I’m coming home
Times gone by seems to be
You could have been a better friend to me
Mama, I’m coming home.
Ozzy Osbourne, Zakk Wylde, Lemmy Kilminster
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P S.: L’entrada de la primera volta fou aquesta.