Blat de Málaga (37/42)

aquest text s’ha escrit durant la setmana, abans de la disputa de cap partit de la jornada

    Tot i que l’eufòria inunda les aigües que naveguem, no direm pas BLAT fins que no sigui al sac i ben lligat.

    Aviam, sí, és cert, és ben difćil que se’ns escapi l’ascens; però, siguem sincers, hi ha algun equip al món capaç de fer real allò inversemblantment inverosímil? Sí, el nostre RCDE. És per això que seguirem pensant i defensant que encara resta feina per fer a Segona: assolir matemàticament l’ascens i, ja posats, guanyar els sis partits que queden de temporada per a poder superar el rècord de puntuació del Dépor.

    Tal volta ja ens sentim bentornats a casa nostra, a Primera, com per exemple escriu en Fina qui sí s’atreveix a dir “blat”; però són molts els exemples que es podrien exposar de debacles pregones: recordeu la samarreta del no-ascens del Girona contra l’Elx? La coneguda com a “lliga de Lattek”, amb aquell preciós 1-3 amb gols d’Urbano, Lauridsen i Murúa. O l’any anterior, com Jesús Mari Zamora donava al descompte a El Molinón el primer títol als txuri-urdin quan fins i tot en Juanito havia celebrat el títol com a merengue de genolls per la gespa de Zorrilla (en realitat no fou una debacle blanca sinó una llarga culminació donostiarra molt esperada). I l’any següent seria l’Athletic de Clemente qui li “robaria” la lliga als blancs.

Agüelo, la pastilla!

D’acord, ho deixem aquí, citant la lliga perduda per l’Ajax el 2016 per palesar que no és quelcom hispà i sense voler entrar en competicions no de lliga (sortiríem escaldats), la Champions del 99 entre ManU i Bayern.

En definitiva, que l’única concessió que em permeto és considerar molt encertada la proposta vista a Twitter de, quan arribi el moment, perquè arribarà, celebrar-ho, tot considerant els nostres orígens, a la plaça Universitat. Perquè sí, perquè necessitem una celebració, quan sigui possible, quan la pandèmia doni treva; que, collons, des de l’invasió de CornePrat que no hem pogut celebrar res. Perquè ni establir un rècord hem pogut celebrar, de fet, s’estableix amb una derrota i que segellava una altra oportunitat històrica perduda: coneixeu algun altre equip al món capaç de guanyar una competició europea i baixar de categoria el mateix any? Vist el que es va veure la temporada passada, la segona acció era inevitable; la primera, només l’Espanyol ho podria haver fet… però dubto que fos l’equip per fer-ho…

Las drogas, Agüelo!!

Deixem-nos estar d’orgues, si hores d’ara encara ens barallem en mentar el nom d’en Rubi, res de parlar en públic de possibles fitxatges i centrem-nos en allò important: vèncer al Málaga, al Zaragoza, Cartagena, la Ponfe, al Tenerife i a Alcorcón. Sí, insisteixo, vull el rècord del Dépor. I, mentrestant, ja celebrarem l’ascens que aviat és dit.

Vist els resultats de les últimes jornades, cal donar la raó a qui defensà la importància d’aquell gol d’en Nico Melaned a Miranda de Ebro (Anduva, sempre Anduva?). Potser en Vicent Moreno sí tenia un pla o, potser, només havia de deixar fluir les aigües i esperar que la diferència de pressupost fes la seva feina; sigui com vulgui, és clar que la temporada vinent la banqueta perica seria comandada pel de Massanassa (perquè sí, acabarem dient «blat»). El problema, més enllà d’haver volgut comptar només amb una plantilla d’uns tretze o quinze jugadors (què deuen haver fet o no fet el camarada Wu, el Monito o en Pol Lozano?), la gravetat de la situació, i és molta i perillosa, és que ens haurem de seguir empassant en RuVete. Maleït estigma perico! Fins i tot en arribar l’alegria ho fa acompanyada de la tragèdia…

Ja ens desviem del tema… Tornem a centrar-nos. Ja arribarà el moment, tant de bo ja aquest cap de setmana de poder dir blat; mentrestant, seseguim treballant la terra i aquesta donarà fruit.

Som-hi pericada, el llarg camí de retorn a casa comença a arribar a la fi.

Legio expedita!

Môr-ladron Hywel Morgan Roberts

P.S.: Quitxalla, us he explicat mai quan l’Espanyol podria haver guanyat la Lliga?Agüelo, drogui’s i vagi a escoltar els discs de La Banda Trapera del Río…

– Agüelo, drogui’s i vagi a escoltar els discs de La Banda Trapera del Río…

Deja un comentario