2/V/2021 Quan som a punt de quasi segellar de forma matemàtica el nostre retorn a casa, la fel i certa tristesa m’embarguen. No és pas aquesta fingida admiració per la competició de segona, a Segona mai més!; és el femení: mentre les nostres jugadores continuen debatint-se entre mantenir-se a primera (obviarem la temporada passada), amb la permanència cada vegada més complicada, la secció de les rivals, força menys històrica que la nostra (mig segle ens avala) arriba (novament) a una final de Champions. Alguns diran que és pura enveja, però no pas, és ràbia; especialment, contra la nostra pròpia institució. Hem cremat, el RCDEspanyol sencer no pas la secció només, la nau com en Phileas Fogg tornant dels States per arribar a temps per guanyar l’aposta; però a diferència del personatge d’en Verne, el nostre vaixell fa aigües i dubto que arribi a bon port, ni tan sols que no naufraguem. Hem hagut de tornar a travessar, per cinquena vegada, el desert de segona; i, per cinquena vegada, com un au fènix, hem tornat a renéixer; però veure el sorramoll en què fa tant de temps que voltem fa feredat.
Sí, alguns diran que és la típica actitud perica ciclotímica: a les portes d’assolir l’ascens plores per la possible davallada a l’infern del femení. Al final, més que inconformisme perico més aviat semblarà tendència a la depressió que impedeix alçar el vol.
Acabem el dia amb l’alegria esperançada que amb un únic punt dissabte vinent a La Romareda, tot i que no esperem res menys que la victòria, ja tindríem el blat al sac i ben lligat.
3/V/2021 Intueixes somriures mal dissimulats en la pericada camí de cada feina, un feix de llum il·lumunant aquest final de llarg túnel pandèmic. I ara sí, les converses sobre què cal fer amb la plantilla cara al curs vinent (marxa Rufete!, marxa).
4/V/2021 Ni amb en Pochettino ha pogut el PSG demostrar que es pot confiar en ells com a equip rendible al terreny de joc. Hi ha eternes promeses i bluffs eterns.
5/V/2021 La victòria del Chelsea, a més de generar una final anglesa a la Champions ens estalvia una altra epopeia guardiolista antimadridista per part de la pseudopremsa esportiva del país.
6/V/2021 Llegeixo molts pericos alegrant-se per l’arribada del VIllareal a la final de la UEL, a Gdańsk allà on hauríem d’haver arribat a nosaltres…, pel fet que arribi en Gerard Moreno. Ho sento, però no. SI volia que en Moreno arribés a una final era amb la nostra samarreta i no pas amb la d’un dels nostres rivals. I, potser, em tornareu a titllar de “petitisme”, però no m’alegra que els nostres rivals a la lliga (ells s’han consolidat a primera i nosaltres som un dels més històrics de primera i tornem a casa) assoleixin (encara ho haurien de fer) els títols que nosaltres encara no tenim. No veig motiu perquè m’hagi d’emocionar més l’arribada dels de la Plana Baixa a la final de la UEL (per què, perquè són un equip de la lliga espanyola?!) que no pas per exemple, que hagués arribat el Rosenborg.
A banda, no podem deixar de dir que els gunners són un altre bluff europeu.
7/V/2021 Europa els hi devia al Villareal? I a nosaltres què ens deu, llavors? Ara bé, han consolidat un model de rendiment molt millor que no pas el nostre; potser sí que ha arribat el moment de començar, d’una p*** vegada de fer les coses bé en el nostre club. Això sí que ho envejo i ho desitjo: l’aspiració de consolidar-nos en posicions de lluita europea.
Apostem que aquesta vegada el lloguer de l’Olímpic, ara que la far$a el demana, no serà el mes car d’Europa? No, no caldrà que ningú hi vagi a comprovar que les escales mecàniques hi funcionaran sempre i que hi haurà molts transports gratuïts per accedir-hi.
8/V/2021 Volem cap a Saragossa, amb l’ànim ple de banderes blanc-i-blaves per celebrar, sí per celebrar, l’ascens. I després vindrà el títol de Segona, i espero el rècord de punts. I tornarem a casa després del malson amb l’esperit esperançat que el futur pot ésser perico. De fet, ningú no haurà vist la tragèdia, com diu el famós kōan budista que es pregunta si fa soroll un arbre que cau al bosc i ningú no el veu…
L’hora és arribada, a Saragossa, pericada, amb la falç a la mà segarem el blat…
Salut i Força Espanyol!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts