La darrera temporada i la prèvia a la d’enguany ha estat com un cop de puny a l’estomac. Com una baixada accelerada al Shambala. Com un salt en paracaigudes o en puenting. Sensació de falta d’aire i boca oberta, a vegades emetent crits de por, de ràbia o de èxtasi. D’altres sense capacitat de dir absolutament res.
Hem vist a un RCDE a segona, sense veure-ho realment. Per la pantalla de TV, però sense sentir-ho al camp, sense l’olor a gespa, els nervis i sobretot les prèvies.
Hem viscut un any perdut; de ben segur l’època més estranya i dantesca de les nostres vides per culpa de la pandèmia que encara ens envolta i ens envoltarà. Un any perdut que no ho és perquè l’hem viscut, tot i que amb un filtre de irrealitat quotidiana que ens quedarà marcat a foc a la nostre memòria. Un any que en termes esportius ha seguit fil per randa la excepcionalitat del moment i en el que hem vist a un RCDE de manual amb tot allò que ens te acostumat i acostumades: aquella muntanya rusa que et feia patir i emocionar a parts iguals.
Un any perdut perquè la neteja no s’ha fet. Els mateixos que ens van baixar a segona encara corren pels passadissos fent veure que l’atracció de fira de festa major que ha estat la seva gestió esportiva, ara és el Dragon Khan. Res més lluny de la realitat.
Ara que seria el moment de obrir la boca i agafar aire, d’omplir els pulmons i analitzar si la sensació ha disparat les endorfines o si pel contrari, no hi vols pujar mai més a la teva vida a aquesta atracció infernal, tinc la sensació que no puc. No puc tornar a respirar perquè el cop de puny a l’estomac no s’esvaeix, continua al igual que els responsables que ens ho varen donar. Els mateixos que ens van baixar a segona i ara no es mouen al mercat estival.
Hem tornat a primera, després d’una bona temporada a la difícil segona, però amb la mateixa desconfiança que si el que et posa l’arnés de seguretat per llançar-te al buit fes una pudor insuportable a cognac. Et llences, sí, però amb la sensació de deixar la teva vida en mans de irresponsables i pèssims professionals.
Volem ser un gran parc d’atraccions, però que ens ho muntin els del tren de la bruixa i fins que no fem neteja i contractem a bons professionals, serà Rufete qui ens posarà la subjecció de seguretat i, ai amigues i amics, qui no estarà acollonida de sortir disparat?
CM.