Com piulava anit en Xavier Fina, els vull fora del meu equip! I tot i que tothom pensarà ara que assenyalo al grapat que saltà al camp a tallar la provocativa i innecessària celebració blaugrana (que també, ja en parlo unes línies més enllà) a qui volem fora del RCDE d’una vegada per totes és a Mr.Chen, en Mao i la resta de la seva xusma com en Catoira (i altres tipus com en Roussaud).
Fa molt de temps que des de Pirates manifestem el nostre rebuig vers una gestió cada vegada més nefasta per part del propietari de Rastar i, no, no ens considerem ni endevins, ni la veu de l’afició ni millors que d’altres; simplement, com tantes i tantes persones dins la pericada n’estem farts d’aquesta incapacitat ingent i d’aq uesta manca de capacitat de reacció. L’actual propietari de la majoria de les accions de l’entitat i els seus gestors són responsables directes i últims del segon (serà un terç dels sis descensos de la nostra història!) descens de categoria del primer equip en tres temporades. Però a més a més, s’han carregat tota l’estructura de l’entitat incloent el futbol base, el femení (un històric i campió) i han permès la polarització de la grada donant (més) poders a un sector que s’ha (auto)proclamat la veu (per això han callat tant quan més s’havia de cridar i criticar el poder despòtic i estult; però els donava de menjar…). Perquè són un conjunt d’ineptes que s’envolta de xusma com ells que siguin incapaços (doblement) de deixar-los en evidència.
I, ara si voleu, parlem de la invasió: un grapat d’estults testosterinitzats que saltaren al camp (els costà força tot i la inepta preparació per part dels responsables de seguretat). Sí, Mao, ells no representen al RCDE, però tu i els teus adlàters, tampoc!
Era evident que la celebració es produiria; s’havia de produir: es proclamen campions de lliga al camp del rival ciutadà al que pràcticament condemnen, novament, a l’infern de segona… era normal que sortissin corrents a celebrar-ho tots junts al mig del camp (cap a la zona de l’afició visitant no era possible perquè no n’hi havia). Ara bé; els nostres propis jugadors haurien d’haver-se aixecat de terra plorant (si ho haguessin fet) i fer-los anar cap al vestidor si ells mateixos no ho feien, havien d’anar als vestidors a començar la seva festa (i després publicar les imatges en xxss, com les de la cocaïnica arribada del luzdegassero). I és obvi que les imatges, a la gespa, ens molestarien a la tota la pericada, però saltar des de la grada era per anar cap a la llotja o, si m’apureu, cap al nostre vestidor!
No podem negar que avui, dia de les famílies, per cert, serà la canalla perica qui patirà l’assetjament a les escoles (a la feina ja podem ser més acostumats i podem arribar a mostrar les dents), com dia rere dia, però ni això legitima l’escena (la plasticitat de fer córrer els culés més del que ho havien fet els nostres propis jugadors ho deixarem per quan hi hagi aplec de penyes o per quan feu el got amb amics i familiars (també cuñaos) culerots).
A tota la culerada i la seva maquinària nacionalculeranista mass-media els hem donat en safata d’argent el triple regal: marcador, celebració i invasió, com deia un perico avui a la xarxa de l’ocellet. Ara ens hem de recompondre, no sols perquè som a 4 punts de la salvació quan en queden només 12 en joc, sinó perquè haurem de seguir desmuntant les mentides (que no perquè les repeteixin milions de vegades esdevindran veritats) respecte els càntics de mort contra el fill d’una (ex)parella mediàtica, que tot el RCDE Stadium proferí càntics xenòfobs contra Williams, que som només una colla d’acomplexats, violents i feixistes… (No serà que ja només us restava aquesta opció per quedar-vos amb el xiringuito d’en Chen i fer-nos fora a la majoritària pericada de l’afició blanc-i-blava? O hi havia algun interès per aconseguir aquesta imatge relacionada amb la venda o no venda de les accions?)
Als defensors del suposat “honor” amb l’assalt d’ahir recordar-los que som a quatre punts de la salvació, en queden dotze, dels quals sis s’haurien de disputar al RCDE Stadium; que no fóra descabellat pensar que podríem arribar a jugar-nos la salvació contra l’Almería al nostre feu (agafeu el calendari i la calculadora i veureu-ho que no és pas impossible); però no serà a la nostra llar… perquè no hi podrem jugar-hi!
Ara queden dues feines molt importants: Luis García ha de recuperar l’equip per guanyar a Vallecas (i seguir buscant tots els punts d’aquí al primer cap de setmana de juny); i per una altra cal fer fora tota la xusma del RCDE, tant a la llotja com a la grada.
Som l’RCDE i això és la nostra vida!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: Aquest article és només l’opinió del signant, no necessàriament ha d’ésser compartit per les altres persones membres de la penya ni ésser la posició “oficial” de PiratesRCDE.
P.S. II: S’ha de reconèixer, més enllà de si havia pacte de no celebració o simplement recomanació dels mossos, que en Xavi va fer unes molt encertades declaracions ahir la nit en referència als fets.