És el final del culebrot estival d’enguany, la marxa del d’Artà a l’illa balear gran, la mort definitiva del darderisme? Frankly, my dear, I don’t think so. Crec que la seva mort data de l’estiu del 2019 -tot just un any després de la irrupció del concepte en una entrevista de n’Oriol Vidal a Darder, quan el “real chenisme” va mostrar el seu veritable rostre.
La pericada pot ésser un conjunt de persones trastornades i (quasi) malaltes, però tampoc és idiota (més enllà de qui decideix ser-ho perquè la ignorància fa la felicitat): el mercat estival és un esperpent malaltís amb moviments il·lògics que denota que la inepta i nefasta direcció de l’entitat ha entrat, definitivament?, en la fase de passar a simplement tractar de recollir les molles econòmiques possibles i preparar el terreny per una venda (quan, si us plau, quan?!) i apa siau! El RCDE és ara per ara, i mai millor dit, una joguina trencada perquè qui n’havia de tenir cura no ha sabut, tampoc n’ha volgut, fer-ho bé. Cada vegada que algú recorda el passat blanc-i-blau d’en Bartomeu penso si en Chen no és un talp quintacolumnista culé. Tots vàrem pujar al carro de la promesa europea a la seva arribada, però des que hi arribàrem tot ha anat ensorrant-se com un castell de cartes o un gegant de peus de fang. La realitat ens ha despertat a clatellots i l’equip torna a ser a segona, novament, com en el trist desellanç de la temporada posterior a aquell estiu.
Heu vist la piulada amb la foto d’en Melendo, en Darder i en Roca amb el text “Granada, Mallorca y Betis”? No sols els hem malvenut, és que els encarregats de la gestió del club s’han carregat la cantera, allò que havia d’ésser el nostre orgull i PROJECTE (ja en parlarem de la tragèdia del Femení -aviat un vermut pirata per debatre’n?-). I qui vulgui citar els noms dels tres clubs amb despreci que ningú oblidi que els tres són a primera i nosaltres no. I ja veurem si tornem i quan…
Sí, perquè els lemes de l’estil “hem de remar tots” sonen molt bonics però, triant-ne un altre, qui vol baixar al fang i quedar-se en un vaixell que fa aigües sense cap rumb? Això és l’únic que podem deduir dels últims cinc estius: ni hi ha projecte ni interès per aconseguir reflotar el RCDE més enllà de recuperar allò que del rescat econòmic “se li deu a Rastar”. El conjunt de moviments de l’actual mercat és una tempesta de sorra en la nostra travessa del desert, podríem afigurar-nos que el de Rub al-Khali (el “quarter buit”) perquè només hi som nosaltres per poder arribar a bon port.
Mirem el que tenim i fa por, molta por, pensar en la tasca que cal fer; però som l’Espanyol i aquesta és la nostra vida… i hem d’acceptar que som malalts i que no serà gens fàcil recuperar la salut però cal aconseguir-ho sigui com vulgui. L’última vegada vam encetar el retorn a primera també contra l’Albacete, llavors a casa; esperem acabar la temporada com llavors. Ja en parlarem, com de les moltes coses que hem deixat fora d’aquesta entrada.
Força Màgic Espanyol!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: possiblement, la calorada estival i l’enuig per tot plegat han fet que el text no acabi de desenvolupar el que prometia el títol; si cal, ja ho farem en una nova entrega.