Qatar? A nosaltres no ens va bé

Sr. Blatter, li haig de dir una cosa. A mi no em va bé que es jugui el Mundial del 2022 a l’hivern. Li explico per no donar peu a males interpretacions. No és que el meu club, el modest RCDE, tingui previst quelcom especial per aquella temporada, malgrat hi hagi anys suficients fins la cita mundialista com per haver guanyat un parell de Champions si cal; ni que pugui preveure que una aturada de la lliga a mitjans de novembre pugui suposar un gran maldecap per planificar la sempre perillosa segona volta a Can Perico; ni que els dos o tres mundialistes que potser tinguem el plaer d’acollir aleshores a les nostres files no ens puguin omplir d’orgull. No, no és això. De fet, tant me fa que es jugui a l’hivern o a l’estiu, a la tardor o cap el bon temps, el veritable problema és jugar-lo a Qatar.

Què li puc dir de Qatar que vostè i els seus col·laboradors no sàpiguen, oi? Un pobre pirata amb carnet de general d’un club que potser ni recorda que existeix, què li ha de venir a explicar, no? Però és que és un tema d’il·lusió, caram!, d’il·lusió i de creença. A tots els que estimem el futbol i pensem, encara, que és un esport que pot servir per vehicular veritables valors de respecte i tolerància, se’ns regira l’estómac només de pensar en totes les tracamanyes que es deuen haver fet per atorgar el Mundial a un país tan opac, irrespectuós i intolerant com Qatar.

Cert és que democràcies occidentals, de les mal anomenades societats avançades, no són precisament un exemple per a ningú vist el nivell de corrupció existent. Cert és també que regnes com el de l’estat espanyol fan més olor de podrit que un iogurt del pleistocè caducat. Però que la FIFA, la mateixa que promou el joc net, que proclama «Respect» des de qualsevol tríptic publicitari fins a la màniga dels futbolistes, atorgui l’organització del més gran torneig del futbol a un país sotmès a un règim absolutista, és denunciable des del jutjat de guàrdia al Tribunal Penal Internacional.

Se n’adona, Sr. Blatter, que les dones hauran de demanar permís als seus marits per anar a veure el futbol? Se n’adona de que les obres que s’executaran per acollir el mundial es faran en condicions d’esclavatge? Se n’adona que hauran d’amagar-se en un armari els homosexuals amants del futbol? Se n’adona de que per celebrar una victòria només podrà prendre una cervesa la persona més adinerada que s’allotgi en hotels de luxe? A vostè això tant li fa, segurament, perquè deu pensar que està per damunt de tot plegat, però a mi no. A mi, i a molts altres milions de persones honestes, no em deixaria dormir sentir-me col·laborador de les 4.000 morts que es preveuen derivades d’accidents laborals en la construcció dels nous estadis. A mi no em deixaria dormir col·laborar amb països que tenen un clar tracte discriminatori vers les dones o que persegueixen els qui només volen manifestar la que hauria de ser indestriable llibertat sexual. De fet, jo ja no dormiria per la intranquil·litat de fer negocis amb aquest rerefons.

Potser és que vostè ha aconseguit, però no ho diu per modèstia, que Qatar subvencioni amb els seus diners el futbol base de tots els clubs del món fins el 2050? O potser ha aconseguit que aquell país s’adhereixi a totes les organitzacions que defensen els drets humans? No em digui que Qatar canviarà i legalitzarà l’existència de sindicats de treballadors, o que equipararà els drets d’homes i dones a tots els efectes, o que… …no, no m’ho digui, calli. No utilitzi el nostre futbol per emmascarar veritats, perquè ni per aquest grapat de cigrons quedaria res justificat.

Veu el perquè? Ni a mi ni a molts altres ens va bé que es jugui aquest mundial a Qatar. Perquè nosaltres, els que portem de veritat el «Respect» com a senyera, els que estem convençuts de que l’esport ha de ser el vehicle universal de les bones intencions, no volem col·laborar en maniobres corruptes. O tindrà la barra, després de tots els arguments vessats per infinitat de fonts, de dir que tot ha sigut net? Pot mirar-me als ulls i assegurar-me que res del que he dit és veritat? Si tot ha estat net, ha estat vostè un ingenu. I si no, un delinqüent.

Per cert, com vostè n’hi ha uns altres a Barcelona que fan negocis amb Qatar. Poden quedar i pelar-se-la junts. A nosaltres no ens va bé.

Kapdetrò.