Celebrar un empat

Hem llegit als darrers dies que els pericos celebrem un empat i això ens fa petits i menyspreables. Bé, és indubtable que arrel del partit de dissabte passat, algunes coses hem de celebrar, i potser la darrera de totes és l’empat.

Celebro l’actitud de l’equip sobre la gespa. Intensitat, concentració i un pla de partit molt clar, comandat per en Galca que en pocs dies ha aconseguit, ajuntant una mica les línies i optimitzant la pressió, que l’equip sigui un altre, que sigui competitiu si més no.

Celebro que un “equip petit”, que “mai guanya res”, que a priori “ha de sortit golejat”, que som “quatre arreplegats”, i que en definitiva, està ningunejat a Espanya però sobretot a Catalunya, sigui capaç de generar tot l’enrenou que ha generat; per un empat, imagineu si els arribem a guanyar! Tots els mitjans de comunicació ocupats amb nosaltres, perquè hem comès la gosadia de treure un punt a l’equip del règim. Ja em direu si no és per celebrar una fita així.

Celebro que Fité, Pou, Puyal, Solé i demés personal al servei de la causa única culé ens dediquin tant de temps. Això indica que tenim molt bona salut, que som capaços de generar aquestes ofensives perquè encara molestem, l’imperi encara troba un petit reducte de gent disposada a resistir. I això no els agrada, es clar. Tant soroll han fet contra nosaltres que tothom que no és de la seva corda s’ha posat les mans al cap. Fins i tot en Pedrerol ens ha dedicat un editorial al seu programa! A l’Espanyol, del que mai parlen enlloc, perquè a Catalunya ens maltracten, sí, però tenim els Vidal, De batlle i demés herois del nostre costat per cobrir el mínim espai que els deixen; però als mitjans estatals no existim ni quan acabem de jugar un partit per dir el resultat.

Celebro l’afició de l’Espanyol; davant acusacions falses i una campanya brutal contra nosaltres, ens dediquem a fer TrendingTopic #SoyPericoViolento amb força sentit de l’humor. Davant tuits contra Dani Jarque mai un sol tuit en el mateix sentit sobre Tito Vilanova. MAI. Perquè nosaltres no som així. I això és quelcom a celebrar, i tant que ho és!

Celebro veure que lluny de fer-nos més petits o fer-nos desaparèixer, seguim creixent. El nou patró va poder gaudir d’un gran espectacle dissabte, i els possibles inversors que l’acompanyaven també. Amb les ganes que tenen de veure un frau, un Pitterman o similar, pels culés no és cap bona notícia Mr. Chen.

En definitiva, celebro que sóc perico. Que no sóc com ells. Que no segueixo el ramat. Que plantar cara al gegant de 500 milions no està a l’abast de qualsevol. I celebro que ens hagin tornat una mica del derbi, que porta anys desnaturalitzat per aquesta diferència econòmica tan salvatge augmentada any rere any. Com deia en començar, l’últim que celebro és l’empat; el punt aquest no ens salva de res, ni al barça perdre aquests dos punts els fa perdre la lliga, si la perden no serà per aquest empat. Galca no va celebrar l’empat a sala de premsa, perquè no és aquest el resultat que voldríem; el que celebrem és tota la resta; és, insisteixo, que no som com vosaltres. Orgullosos de ser pericos.

Kasparek.