Què collons fa Thievy encara aquí?

     Una de les virtuts (de les moltes) que l’hi reconec al meu pare és la seva voluntat d’inculcar-me valors. Allò que ell anomena “el ser persona” i que es resumeix, més o menys, en què pots fer de tot a la teva vida, en el teu dia a dia, en la teva faceta professional… discutir, fer conya, acomiadar-te d’una feina…; però sempre has de tenir present que una de les coses més importants que pots atresorar és poder anar sempre amb el cap ben alt.

   L’educació, el respecte, l’honestedat, el no trepitjar a ningú sense deixar que et trepitgin… són valors que sempre he tingut present gràcies al meu pare.

   Thievy Guivane Bifouma Koulossa, més conegut com a Thievy, potser, de ben segur, ha tingut a algú a prop que s’ha escarrassat en ensenyar-li aquest valors, però és d’una evidència indiscutible el fet que aquest senyor no les ha assumit pas com a seves.

   Cada vegada que llegeixo sobre ell em bull la sang; no tan sols quan són les seves declaracions (i les del  seu entorn) contra el club i la nostra afició, és llegir el seu nom i em poso de mala lluna. Aquest senyor no tant sols ha mossegat la mà que l’hi dóna de menjar (mossegar les mans de segons quins caps a vegades és un gest alliberador i just), directament ha faltat el respecte al club, als companys i a l’afició. Cada segon que passa tacant la samarreta del rcde em pregunto: “Què collons fa encara Thievy aquí?”. Un club que l’hi ha donat l’oportunitat d’esdevenir jugador professional i una afició que, com a qualsevol jugador del rcde, el va rebre amb els braços oberts ha d’aguantar a aquest pocapena?

   No sóc una persona que pugui presumir de bona memòria, però girant i regirant-la no he trobat cap jugador el qual, personalment cregui, deshonora tant i tant la samarreta blanc-i-blava que ara té la intenció de defensar. Indisciplina, falta de rendiment, reiterades absències als principis de temporada per forçar la seva sortida, declaracions ofensives cap al club i la seva afició via comunicats o xarxes socials… què us he de contar que no sapigueu.

   Únicament espero que el club no tingui una memòria tan dolenta com la meva i aviat no haguem de veure’l mai més.

  CM