Ara sí. Avui comença la primera lliga de l’era Chen. Avui debuta el nou RCDE de Quique Sánchez Flores i ho fa en un dels camps dels candidats a guanyar la lliga espanyola (aquella on no compten els goliats tumorals per l’esport espanyol).
Aquesta nit comença la temporada de la il·lusió. Sí, podríem posar-li molts adjectius, però crec que aquest seria un força acceptat per la pericada. Aquest estiu ha estat il·lusionant: des del moment que no havíem de viure amb l’ai al cor de pensar si, novament i acostumada, perdríem la columna vertebral, tingués aquesta la qualitat i utilitat que fos; ans al contrari, sabíem que enguany no sols no vendríem si no era necessari i amb rendiment sinó que que fitxaríem i ho faríem bé i amb criteri (figues d’un altre paner és qui ho ha fet). Bé, si més no, ho esperàvem; i, ja veurem els resultats, però, ara per ara, la sensació és gratificant.
No sé vosaltres, però tinc la sensació que aquest any podrem tornar a vibrar amb el nostre Espanyol, que gaudirem del futbol a Cornellà – El Prat (i que ningú oblidi que el futbol es pot jugar de moltes maneres i això fa que no hi hagi només un futbol a gaudir!), que tremparem amb aquest equip. I, sí, és cert, l’objectiu és, i ha de ser, acabar la temporada entre els deu primers. Ningú ens ha venut, ni hauria estat assenyat fer-ho, cap altra circumstància. El nostre club era un malalt terminal i no es qüestió que acabat de sortir de l’UCI li demanem un or olímpic. El que hem de demanar i exigir és treball i dignitat.
Deixem volar la imaginació i que aquesta vagi esdevenint realitat. Volem un equip que ho doni tot en tot moment, un equip compromès amb l’afició i que ens faci sentir que no hem llençat els calés en pagar religiosament l’abonament; un equip que durant tot l’any estigui en els llocs on mereixem o, si fins i tot fos possible, fent-nos somniar: no volem un rush final de temporada que ens salvi i maquilli la classificació, volem un equip implicat amb la causa d’anar sempre per la victòria. Volem que la lliga, sí, la #ligademierda, no sigui una altra travessa del desert (i no estem demanant acabar en llocs de Champions!), que els partits de Copa arribin amb ganes, que cada dia de partit hi hagi ganes de prèvia per parlar de futbol i no pas de política (és a dir, de tot el que afecta a la societat). Tenim ganes d’Espanyol i volem conservar-les tota la temporada!
Pericada, quan acabi la temporada fem valoració; ara, tots a una, a animar en blanc-i-blau perquè aquest RCDE permeti a la meravellosa minoria fer gala de la força d’un sentiment.
Endavant Força Màgic Espanyol! Amb il·lusió!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
El partit del Pizjuán ens va demostrar que la il·lusió tenia arrels per créixer però que potser s’havia desfermat massa aviat. Calen encara reforços (això s’entén secretaria tècnica?) però avui, a casa, contra el Málaga cal demostrar davant l’afició que tot i restar molta i important feina a fer, podem tenir esperança i il·lusionar-nos amb l’equip.