Els darrers dies estan esdevenint convulsos, més del normal, al RCDE. Les xarxes bullen i el rumors que surten de dins del club són molt negatius i no contribueixen gaire a generar cap tipus d’optimisme.
La venda d’en Gerard Moreno, la possible pujada dels abonaments, la relació futura d’en Chen amb el club, tot són rumors negatius, dubtes i decepcions.
La situació no és nova; el que es nou és el missatge que se’ns va donar fa dos anys així com les il·lusions que ens vam fer totes i tots de nous rics. Il·lusions i atenció totalment justificades i a l’alçada del que el nou propietari (l’amo) del club ens va vendre.
Gerard Moreno és el gran referent a la plantilla i la persona que estava cridada a ser el nou ídol de l’afició, el nou Tamudo. Però senyors i senyores això és futbol (negoci) i se’n va. La situació econòmica mana, tot i que no la coneixem, i per tant, el propietari del club ha decidit que es pot vendre. Aquí hem de veure qui i com va signar el seu traspàs amb el Villarreal, aprendre dels errors i no tornar-los a cometre.
El segon rumor que ens ha “alegrat” darrerament ha estat la possible pujada dels abonaments. No puc dir gaire més que ara com ara, amb la caiguda de socis i sòcies sembla una decisió errònia, a totes llums equivocada o, sent una mica conspiranoic, rumor llançat interessadament i amb mala bava per algú de dins del club.
El problema es tan clar com la solució: Transparència. Ens van vendre uns objectius, sens dubte amb bona intenció, però que han resultat ser un bluf a hores d’ara. Un bluf pel que ens van prometre però no un bluf per com estàvem abans i com estem ara, això ho tractaré al final d’aquest article si m’ho permeteu. El perico i la perica no estan emprenyats únicament per què ara es ven a Gerard o la pujada del abonament, que també, està emprenyat/da per que l’han mentit. Es sent enganyat/da per que l’hi van vendre un projecte, una il·lusió i vam comprar l’alegria abans de gaudir-la. La solució per mi és clara, Mr Chen ha de sortir a explicar la situació real del club, amb pèls i senyals, tal com raja, obrir portes i finestres i dir: Senyors, senyores això és el que hi ha. Sense mentides, ni que siguin benintencionades.
El que m’ha emprenyat més de la situació actual és la sensació que m’han venut la moto (i sincerament, crec que a Mr Chen també). És per això que demano aquest exercici de realitat i que expliqui realment com estem i a on podem arribar. Només així, paint-lo i sense mentides, tots i totes estirarem del carro, som pericos i periques, estem acostumats.
Personalment crec que a Chen l’hi van vendre la moto, no en la vessant econòmica, les auditories son clares i les matemàtiques enganyen si et deixes enganyar o no en saps i sembla que aquest no és el cas. El van enganyar en tot el que hi havia dintre del club i la seva professionalitat. L’hi van vendre gat per bèstia grossa i després de dos anys se n’ha donat que dins del club professionals, ben pocs n’hi ha. L’acomiadament de Lardín i Ramon Robert per mi van en aquesta direcció i el ventilador de merda que sembla que algú ha posat en marxa dins del club, conjuntament amb el perfil d’algun nou directiu encara m’ho fa pensar més.
No voldria acabar aquest article sense donar les gràcies a tots i totes els que m’heu fet madurar una mica més a les xarxes socials. Abans m’emprenyava molt amb segons quins comentaris, ara he aprés que no serveix de res i és molt millor riure i donar-li la importància que tenen; així que, quan llegeixo un tuit on creuen que tinc amnèsia o sóc gilipolles, m’ho prenc amb un altre tarannà. Que surti Sánchez Llibre dient que l’estadi va ser un error o que hi hagi gent que consideri a Oliveró com el nostre salvador és simplement orgàsmic, de veritat. Ara, en Dani i genêtica perica són uns gurús de la gestió esportiva i el club no estava a un pas de la desaparició fa dos anys. Tothom cobrava al dia, sense acomiadaments de treballadors/es (els familiars no, els de veritat), hisenda ens estimava i els bancs no amagaven els bolis quan els veien entrar… de debò, us estimo i gràcies.
I sí, haurem de vendre en Gerard. Que se’n vagi Gerard és un cop dur, però ja ho hem patit abans i és el club qui és realment l’important, no les persones o els jugadors. Gerard se’n va però queda Melendo, Roca, Jordan…i darrera d’aquests molts més noms al B o als Juvenils. La Cantera, el futur, això és l’important, això és el que ha de ser el nostre club, aquest és el model pel que hem de lluitar.
A Gerard anys enrere l’haurien venut per sis quilos, ara demanen la totalitat de la seva clàusula, sembla una ximpleria però crec que és una dada prou rellevant.
CM