Diu la cançó del grup Ojete Calor: “¿Te sorprende? Si lo sabías, pero el chasca es el mismo da igual” i això és el que ens ha passat aquests darrers dies a molts pericos i periques, per no dir tots, començant des de la Secretaria tècnica fins al darrer soci.
Lo de Rubi va començar amb uns rumors a tuiter de la seva possible marxa al Betis i mica en mica han anat agafant forma fins que s’ha consumat.
Personalment (i crec que com a mí, a molts) he passat de la incredulitat i “vacileo” al tuiter al “chasca” en dos dies i escaig. Rubi per la seva part, ha passat de ser un possible heroi, a ser un malvat, per, finalment ser una figura que em produeix decepció i indiferència a parts iguals.
Tenia tot el dret a demanar una millora contractual, evidentment. Crec, inclús, que cap dels seguidors l’hi hagués qüestionat aquest dret (agradant més o menys) si ho hagués fet correctament, amb transparència i honradesa. Les formes i les notícies que van emergint al respecte estan fent sorgir aquest sentiment de decepció profunda al que abans feia esment i que potser a Rubi, si realment és una mica d’aquella persona que ens ha fet creure que era durant aquesta temporada, hauria de fer més mal que no pas tot l’odi i testosterona futbolera que ha anant florint i continuarà fent-ho a les xarxes socials.
Rubi ara mateix és una persona assenyalada entre els afeccionats al futbol estatal (així com el seu club de destí que va guanyant-se enemistat a marxes forçades) i el pitjor per ell és que la sensació que produeix no es fàcil de definir amb una sola paraula.
Bon vent i barca nova, el club està per sobre de les persones, hem aprés a no tenir ídols…tot està dit i llegit, així doncs personalment no penso perdre ni un minut més amb ell, tinc (tenim) coses més importants a tocar per il·lusionar-nos, debatre i, segur, emprenyar-nos (perquè som així): mercat d’estiu, lliga i Europa League.
C.M.