Anem a fer-nos amb el Tresor de One-Eyed Willy (Encetem La Liga 2019-2020)
Lost causes are the only ones worth fighting for. (Mr. Smith goes to Washington)
Abandonem per un temps Europa i tornem a Espanya. Avui diumenge encetem La Liga 2019-2020. En plena gestió de la tempesta de les rondes prèvies de l’Europa League, ens visita un dels candidats a la quarta plaça, és a dir, a guanyar la competició si descartem els tres equips que sumen el 78% de les edicions anteriors -fa temps vam parlar de la lliga de les estrelles mortes-.
Considerant qui signa aquesta columna, si vull parlar de cinema sembla lògic que ho fes citant La princesa promesa, però crec que The goonies és perfecta per a simbolitzar gran part del que us vull transmetre (a més a més, la reestrenen aquest cap de setmana!). Sí, no seria la referència més encertada tenint en compte l’edat de gran part de la plantilla del club, però no em digueu que no és un bon exemple de cinema d’aventures bigger-than-life (quin concepte tan shanklynià!) i que, ara per ara, tota la pericada tenim ganes d’una gran odissea.
No serà fàcil evitar que els Fratelli robin el tresor d’en Willy el Borni, però mai deixis que ningú et digui que no pots fer quelcom. Per començar, la primera twampa és el mercato: per què collons s’enceta la lliga amb la possibilitat de modificar les plantilles? Qui és l’estult que va pensar això i encara ho manté? Tot i les amenaces i algun enigma inexplicable, tenim una plantilla per somniar, per dur el darderisme més enllà del propi darderisme: una colla de nanos (ara sí podem afirmar allò de “Jo, cantera”, perquè de la necessitat hem fer una virtut envejable i envejada) disposats a lluitar per obtenir el tresor; perquè en el passat hi ha hagut molts Copperpot que no han arribat a assolir el tresor, però aquest escamot cada vegada es veurà més capacitat per fer-ho i, “només” cal que nosaltres també hi creiem.
Tenim en el nostre bàndol al camarada Wu, en Darder, en Marc Roca, el Monito Vargas, en Chucky Ferreyra, tornarà en David per guiar els Melendo, Pedrosa, Campuzano, Melamed, etc… He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida. I us estic dient això la vigília que per primer cop, des del 16 de novembre de 2009, els All Black deixaran d’ocupar el número 1 del rànquing de World Rugby que passa a mans dels Dracs del País de Gal·les.
Mai digueu “mort”!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: Si em permeteu un breu incís, conserveu aquesta piulada del Gerard Costafreda:
