trenqueu les cadenes
i marco amb sang furiosa
regar la llibertat.
Taras Xevtxenko
Una de los moltes tavernes Admiral Benbow diseminades per l’orbe costaner dijous passat. Una de les menys recomanables per entrar si la teva aparença no és de les que faria esfereir, poca clientela: coneguda i més solitària que els meteors, supervivents de la bogeria de sobreviure. Els he convençut per veure el partit, res millor a fer a Chalmun’s cantina o a El tambor d’Ankh-Morpork.
Owen Chase, veterà balener de Nantucket, en el moment en què l’àrbitre s’apropa cap a Xevxenko, porter del Zorya, mentre aquest dansa dins la porteria, deixa anar amb una veu que faria fugir demèntors a l’Infern “L’heu cagada, El Pirata falla el penal; l’àrbitre li acaba de fer el joc al porter; però, el problema no és pas aquest: us tornarà a fer fora del partit. Encerta la primera part; afortunadament, la segona és una profecia errònia, tot i que semblava la conseqüència més lògica: ens vam mantenir dins del partit i vam aconseguir revertir la situació.
Fou una primera part nefasta, els experiments amb gasosa, Sr. Gallego; la segona tirant, de vegades, més de cor que de cap (tal volta perquè incendiant l’Amazones crema el cor, no pas el pulmó del planeta) vam aconseguir fer una mica de justícia (el resultat al descans ja ho era!).
Uncas, una vella esperança indígena nord-americana, que viu l’esport més emprenyat pel fet que els USA no s’han entregat als braços de Webb Ellis i només gaudeix del futbol femení, va sentenciar, mentre acabava una altra ampolla de licor de blat de mor: o marqueu a Ucraïna o patireu més que en Custer a Little BIg Horn.
A l’acabar el partit, un vell granger membre de la nació dels hurons em pregunta fins quan podem sobreviure com a territori blanc-i-blau… Vendre determinats jugadors pot evitar, en part, enfonsar el vaixell per les vies d’aigua; però mata tots els somnis, i sense somnis, la humanitat és morta.
Haurem d’acabar l’inici de la feina europea a Ucraïna, terra de cosacs… i esperem sí poder beure i celebrar (en temps de campanya militar entre els cosacs existia llei seca) la classificació per a la fase de grups de l’Europa League. Però… amb quin equip ho farem? Sí, en VS4 feu un gran partit al lateral i petons com els de JV16 difícilment en poden veure en un camp de futbol; emperò, no siguem com els kobzars tot cantant poemes èpics essent cecs: la realitat és que sembla que resta molta feina pendent perquè la nau perica arribi al port de Danzig. No sé si el sistema Gallego, que sembla que els costa tant entendre als jugadors, és una variant futbolística del principi d’incertesa de Heisenberg; amb el fet que el mercat sigui encara obert no sabem si perdrem algun dels pilars de l’edificació, i, per altra banda et volen fer creure que hi ha “grans noms” esperant que arribem, “definitivament” a Europa per donar el sí vull al RCDE. Necessitem el nostre exèrcit consolidat per poder anar a conquerir els nostres reptes!
El partit d’anit no serà fàcil: ho tenim tot a guanyar i tot a perdre, i res fa indicar que hagi d’ésser un pur tràmit, ans al contrari (i, mentrestant, 1 de 6 a la lliga!); però sigui com vulgui, pel civil o pel penal, el divendres hem de ser al sorteig… i a esperat el tancament del mercat el dia 2.
Em fa por que els ucraïnesos siguin el nostre abisme nietzscheà (“Quan mires l’abisme ell et mira a tu”) pel fet que en Taras Bulba acaba assassinant un dels seus fills (enamorat d’una noia del bàndol rival) o la Rebel·lió de Khmelnitski (que per obtenir la llibertat acabà essent un bany de sang per acabar, molt després, entregats a una altra tirania).
El Zorya, degut a les peculiars condicions polítiques actuals d’Ucraïna, juga a l’exili: no ens exiliem nosaltres del nostre somni actual, la UEFA Europa League; no ens volguem enganyar amb mentides d’allò que pot o no passar (ara que Txernòbil torna a estar a les ones com el seu proper russian woodpecker), el nostre destí és a les nostres mans (de fet, en els nostres peus): prenem-lo i sortim de l’exili forçat a Leverkusen i Glasgow.
Nec temere, nec timide! Aur, aur, pericos!
Môr-ladron Hywel Morgan Roberts
P.S.: Sí, estic evitant parlar de l’Ajax…