De petit, quan jugàvem al poble a fet i amagar o al «pilla-pilla», per exemple, hi havia una figura plenament acceptada per tothom: la de «ser de azúcar» (en altres contrades, «huevito de oro«). Aquesta figura s’aplicava als nens o nenes més petits o amb menys traça per poder compartir jocs amb ells amb fluïdesa i amb un companyerisme integrador. Les normes amb ells eren més benèvoles i no se’ls eliminava per les raons abans descrites.
Ara em fa «gràcia» veure que hi ha una figura per molts acceptada i que impedeix criticar a Gallego o a un jugador per què és «Uno di noi» i de seguida et titllen de «mal Perico» pel fet d’emetre la teva discomformitat envers ells. Evidentment recolzo plenament la nostre Cantera i crec que és el camí que ha de prendre el club i així ho defensaré, però això no ens ha de fer defensar l’indefensable o acceptar nivells inferiors a la plantilla o cos tècnic dels que l’exigim al Club.
Gallego, si perd a Ipurua, s’ha de marxar del club immediatament per molt «di noi» que sigui, de la mateixa forma que hi ha jugadors que han d’ocupar seient a la graderia per molt «one club man» que sigui i per molts petons que es faci a l’escut. Respecto a tots els jugadors al camp i no els xiulo, tinc més paciència amb qui ve de les categories inferiors del nostre estimat club que amb els fitxatges, però això no significa que siguin «de azúcar» i no pugui criticar o demanar el seu cessament perquè no té ni idea de com fer jugar al primer equip o sigui un drama veure’l jugar a primera divisió.
Exigir al club estar a primera, anar a Europa i guanyar títols i a l’hora demanar «paciència» perquè va entrenar al B o és un bon nano és, com a mínim, incongruent. Que sigui de la casa és quelcom positiu i que m’agrada, un onze titular sortit de la Jarque amb un entrenador perico seria «orgàsmic*» per a qualsevol de nosaltres, però fins que això no arribi hem de donar butlla pel fet de ser «uno di noi«?
CM
1 comentario en «Uno di noi»